VISITES VIRTUALS SI, PERÒ SENSE PERDRE EL NORD

 
Amb tota aquesta història de la COVID-19 sembla que la resta de  malalties no tingui importància i/o hagi desaparegut. Però res més lluny de la realitat. Tots els problemes de salut que teníem abans segueixen existint, però al damunt si ha afegit la pandèmia. Això ha provocat una sèrie de canvis en la forma d’oferir els serveis en els Centres de Salut. Una part important de l’activitat es fa de forma virtual i en alguns casos (millor dit en alguns centres) la visita presencial s’ha tornat gairebé impossible.

Fa 2 setmanes va venir a la consulta una noia: “no soc d’aquí però he intentat demanar hora al meu CAP des de fa un mes i no ho he aconseguit”. Això és el que no ha de passar de cap manera, però malauradament està passant a molts llocs.

Als nostres consultoris, amb el suport de la direcció de Vila-rodona, estem oferint des del mes de setembre un servei gairebé normalitzat. Tenim consulta en els horaris normals quasi tots els dies, deixem entrar a la consulta amb acompanyant, tenim més consultes presencials que telefòniques, atenem a la gent que es presenta sense hora... com abans. Però no es pot agafar hora per internet perquè el Servei Català de la Salut no ens deixa. Estan tractant igual als centres de Barcelona que poden atendre a 100.000 ciutadans, com els consultoris com el nostre que atenen a 500 ciutadans. Des del seu despatx apliquen mesures iguals per a realitats diferents, per comptes de deixar que els que estem a cada lloc puguem decidir coneixent la nostra realitat.

I apliquen aquestes injustificades (algunes) restriccions i proclamen la idea que els canvis han vingut per quedar-se. Però tot això cal matisar-ho molt. L’aposta per augmentar les visites virtuals era una de les propostes que molts de nosaltres fèiem abans de la pandèmia, entenent que hi havia visites que fèiem que es podien resoldre fàcil i adequadament sense que fos de forma presencial: comunicar el resultat d’anàlisi o altres proves, dubtes sobre maneig de medicació, receptes caducades, consultes sobre molèsties de poca complexitat... El fet que ara ens haguem acostumat tots a aquesta via serà un dels guanys colaterals que ens haurà aportat la pandèmia. Però d’això, passar a l’extrem de posar lleons a la porta perquè la gent no pugui entrar, és perdre els papers de manera desaforada.

No podem treballar com si només existís la COVID-19. Hem de treballar saben que existeix, però que segueixen estant presents tots els altres problemes de salut que existien abans. Cal doncs normalitzar l’activitat dels consultoris, dins del possible, i tornar a oferir accessibilitat com abans.

La visita virtual (telefònica, per e-consulta, per videotrucada...) pot ser molt operativa, especialment quan el professional sanitari i el pacient es coneixen be, quan existeix una relació prèvia professional-pacient. La meva capacitat de resoldre en una visita no presencial és molt més alta quan conec al pacient i ell amb coneix a mi, i per a que això sigui així, cal seguir mantenint obertes les visites presencials, cal seguir sent raonablement accessibles i cal confiar en que els pacients saben distingir de forma adequada quan convé una visita virtual i quan convé una presencial. Posar això en dubte posa també en dubte l’essència del Sistema de Salut.