En el suplement de salut de “El Periódico” del
passat 7 de novembre, hi sortia un publireportatge (així és com anomenen als
anuncis que tenen forma d’article, però son veritablement anuncis) sobre una
empresa de nom SaludBox.
Aquesta empresa, comercialitza mitjançant les
farmàcies una sèrie de productes sota el lema “Na generació de complements
alimentaris via sublingual”. La novetat és que tots els productes son per absorbir
per la via sublingual, és a dir, per des-fer-se a la boca i passar a la sang
sense haver de passar per l’estómac. Els productes que presenten venen en forma
de gominoles, xiclets, pastilles que es dilueixen a la boca o pastilles de
xocolata.
El mercat que cobreixen és bastant ampli doncs
disposen de xiclets per “millorar la qualitat de les relacions íntimes”, per “ajudar
a reduir el cansament i la fatiga”, o per tenir una “forma natural d’afrontar
el dia a dia sense nerviosisme”. També tenen gominoles saludables que “endarrereixen
les símptomes de l’envelliment” alhora que “ajuden a incrementar l’elasticitat
de la pell”, o d’altres que “ajuden a millorar la concentració i la fatiga intel·lectual”.
De les pastilles que es desfan a la boca en tenen unes que faciliten dormir i ajuden
“a despertar-se amb bon ànim”, i unes altres que “afavoreixen la visió ocular i
ajuden a mantenir una visió adequada”.
Com es pot veure l’oferta és àmplia i cobreix
tot un ventall per tractar “petites” molèsties o queixes o prevenir futurs “problemes”.
Encaixa tot plegat en aquella afirmació d’Ivan Illich, que ja comentàvem
en una entrada antiga d’aquest bloc: la preocupació excessiva i/o
exagerada per estar sa (l’obsessió per la salut perfecte, diu Illich) es
converteix en sí mateixa en un problema de salut.
L’any 1948 l’Organització Mundial de la Salut
(OMS) va definir la salut com “el complet estat de benestar físic, psíquic i
social, i no només l’absència de malaltia”. Això és una definició molt grandiloqüent
però molt poc útil en la pràctica doncs és una situació que podem definir com
gairebé impossible i per tant, si apliquéssim aquesta definició mai estaríem
sans. Però és que en realitat el concepte, i la vivència, de salut no és igual
per tothom i, per tant, en funció de com ens sentim, de què ens preocupa o de
què tenim por, busquem alguna cosa per solucionar la molèstia, reduir la
preocupació o eliminar les pors. Quan això, per la manera que cadascú te d’afrontar-ho,
resulta excessiu la cerca de la salut es converteix en sí en una malaltia.
En aquestes situacions, especialment, en els
països desenvolupats hi ha la tendència a buscar coses que ens puguin ajudar,
medicaments, homeopatia, dietes... i en aquesta cerca de coses que millorin les
nostres molèsties o atenuïn les nostres angoixes hi ha un gran camp de negoci
que és on encaixen productes com els que ens han servit per encetar aquesta
entrada.
No em cansaré de repetir-ho. Gaudim la vida, no
ens la compliquem massa per buscar la salut perfecte. Son poques les coses que
cal tenir en compte: no fumar, no guanyar pes, fer exercici, riure i tenir
sort. Aquesta última no depèn de nosaltres, però les altres quatre si.
Si la preocupació per la salut és excessiva
caurem en allò que tan be expressava en Jaume Perich de que “hem de
viure com malalts per poder morir amb bona salut”.
