La primera fase del contacte del metge amb un
pacient és l’entrevista clínica. En ella el pacient exposa al metge allò que
nota (em canso, em costa respirar, em fa mal aquí...), és a dir els seus
símptomes. El metge no pot veure, sentir o tocar els símptomes. Son una
percepció subjectiva del pacient.
En una segona fase, el metge explora al
pacient amb la vista (inspecció), el tacte (palpació) i l’oïda (auscultació), i
fent realitzar al pacient diferents maniobres per veure si es reprodueix o no
el símptoma. Tot allò que el metge pot apreciar mitjançant l’exploració és el
que anomenem signes. Son objectius, no una percepció del pacient.
Entre els símptomes pels quals acudeix el
pacient al metge el que ocupa amb diferència la primera posició és el dolor. El
dolor no es pot mesurar, tot i que de vegades ho intentem dient al pacient que
ens indiqui en una escala de 1 a 10 quina és la intensitat del seu dolor. La
tolerància que tenen les persones al dolor és molt variable, personal i intransferible.
Quan una persona ens consulta per qualsevol
dolor pot ser per la seva intensitat molt alta, per la limitació que li
produeix en les seves activitats habituals, per por a que pugui ser causat per
alguna malaltia greu... En funció d’això el seu objectiu d’entrada serà
disminuir la intensitat del dolor, millorar les limitacions que li està
causant, o tranquil·litzar-se sabent que no està en relació amb un problema de
salut greu. L’objectiu final serà conèixer la causa del dolor i, en lo possible,
guarir-la.
A banda de que en molts casos caldrà anar al
metge perquè faci el diagnòstic de la causa, cadascú, en funció de l’afectació
que li està produint el dolor hauria de tenir els coneixements suficient per
tal de poder, d’entrada, decidir una automedicació (si cal) responsable per
poder començar el tractament del símptoma tan aviat com ho consideri
convenient.
De quins fàrmacs disposem per tractar el dolor
que podem comprar sense recepta? Bàsicament son de dos tipus: paracetamol
(gelocatil®) i els antiinflamatoris (ibuprofeno, naproxeno...), i dins d’aquests
cal considerar el metamizol (nolotil®) perquè te unes característiques una mica
diferents.
Tots ells tenen propietats analgèsiques
(calmen el dolor) i antipirètiques (disminueixin la febre). Però el
paracetamol, a diferència dels altres, no te efecte antiinflamatori. Això és
tradueix en un perfil ben diferent d’efectes secundaris: els antiinflamatoris
son agressius per l’estómac (poden provocar hemorràgies digestives que poden
ser greus), i poden retenir líquids (això fa que puguin augmentar la pressió
arterial i en pacients amb problemes cardíacs seriosos, causar una insuficiència
cardíaca).
El metamizol, tot i tenir efecte antiinflamatori,
no te els mateixos efectes secundaris descrits pels altres antiinflamatoris.
Encara que en alguns casos, rars en el nostre medi, pot produir alteracions dels
glòbuls blancs.
Per aquest motiu, el primer a emprar es podria
dir que ha de ser sempre el paracetamol, però això no es ben be així. En
general, quan tractem un dolor (mal de cap, de la regla, de l’artrosi del
genoll, del lumbago...) ja tenim una experiència prèvia sobre això, i cal
tenir-la en consideració.
Cal tenir cura en alguns aspectes:
1)
Paracetamol: 500-650 mg cada 8
hores és la dosi recomanable en persones de 55-75 Kg. La dosificació d’un gram,
molt estesa en el nostre entorn, s’ha de reservar per persones de major pes.
Augmentar molt la dosi acostuma a servir per augmentar els efectes secundaris
sense obtenir major efecte calmant. La sobre dosi de paracetamol pot produir
una afectació molt greu del fetge.
2)
Antiinflamatoris: molt en compte
en pacients amb problemes d’estómac, de cor, o hipertensió. Si son majors de 60
anys s’han d’acompanyar d’omeprazol (el conegut com “protector d’estómac”).
3)
Metamizol: hi ha un cert costum de
per comptes de prendre una càpsula, que te 575 mg, es pren una ampolla beguda.
Cal tenir en compte que una ampolla son 2000 mg, es a dir gairebé 4 càpsules
juntes, i per tant, si be es pot prendre ocasionalment una ampolla, cal evitar
reiterar aquest tractament.
Deixo a continuació un vídeo on el
Dr. Paulino Cubero, metge de família que treballa a Madrid, ens explica una
mica el que escollir en cada tipus de dolor.
