La sang no circula per les artèries d’una
forma continua sinó a batzegades, doncs la bomba que la impulsa, el cor,
funciona per batecs. Per això la pressió arterial no és mantinguda i tenim una
pressió més alta que anomenem “màxima” i una altra que anomenem “mínima”. Quan
el cor batega expulsa tot d’una cap a les artèries la sang que conté en el seu
interior. Aquest moment en que les artèries reben un nou volum de sang és el
moment en que la pressió és la màxima. Tècnicament es denomina pressió arterial
sistòlica perquè es produeix com a conseqüència del batec del cor, o sístole.
Seguidament
la sang, gràcies a aquesta pressió, és distribueix de forma ràpida pels vasos
més petits, la pressió de la sang va baixant fins arriba un moment en que es
produeix la mínima, just abans de que es produeixi el següent batec que la fa
tornar a pujar. Tècnicament parlem de pressió arterial diastòlica perquè es
produeix en el moment en que el cor no està bategant sinó omplint-se, és el
moment de la diàstole.
El bon funcionament d’això depèn, en bona
part, de l’elasticitat de les artèries que fa que puguin adaptar-se a aquestes
variacions sobtades de contingut. Amb l’edat, de manera progressiva, les
artèries van perdent aquesta elasticitat, i és per això que les xifres de
pressió arterial acostumen a augmentar conforme ens fem grans i per això, entre
altres coses, la hipertensió és més freqüent en edats més avançades.
Les consultes per tenir la pressió arterial
elevada són freqüents, i de vegades amb un cert nivell d’angoixa o por si
creiem que les xifres són molt altes i que estan amenaçant de forma imminent la
nostra salut. Però en realitat això de l’amenaça imminent passa molt poques
vegades. Anem a intentar a continuació aclarir algunes coses.
Quines
són les xifres de tensió arterial normals?
Es considera que una persona és hipertensa
quan presenta de manera continuada xifres de pressió arterial sistòlica de 140
o més, o xifres de pressió arterial diastòlica de 90 o més. El de fet de fixar
com a valors d’hipertensió aquestes xifres no és perquè en el moment en que es
produeixen impliquen un risc per a la salut, sinó que és per acord entre
experts atès que cal fixar una xifra concreta. És evident que el fet de tenir
una pressió màxima o sistòlica de 138 o de 142, des del punt de vista de la
salut no representa una diferència rellevant, però a efectes pràctics a un li
posarem “l’etiqueta” d’hipertens, i a l’altre no li posarem. A títol d’exemple
seria com el que va per l’autopista a 119 o el que va a 121. A efectes de risc
pel trànsit és el mateix, però a efectes de multa, a un li poden posar i a l’altre
no.
De la mateixa manera, el fet de tractar la
hipertensió amb medicaments és molt beneficiós quan la persona té unes xifres de
pressió molt altes, però no ho és tant quan les xifres no son massa tan altes,
i pràcticament no serveix en les persones que tenen una hipertensió lleugera,
que es defineix per xifres de pressió sistòlica entre 140 i 160, i de
diastòlica entre 90 i 100.
Tot i això, no cal embogir amb les xifres,
doncs el que realment cal tractar és el risc que aquelles xifres impliquen per
a cada persona. Així, es possible que es recomani tractament a una persona que
té una pressió de 144 però té, a més a més, diabetis i problemes del cor, i que
no es recomani a algú amb xifres de 156 però que no té cap altre problema de
salut. És a dir, cal tractar a les persones, no a les xifres.
Què vol
dir tenir la tensió arterial descompensada?
Doncs malgrat que és una creença molt estesa
(es diu que la mínima ha de ser la meitat més 1 de la màxima), no vol dir res.
No existeix la pressió arterial descompensada, ni tan sols està clar qui ho va
inventar. És tan normal una xifra de 120/85 com una de 130/60. Valorem de forma
independent la màxima i la mínima, però sense establir cap relació de
proporcionalitat entre elles.
Si soc
hipertens, vol dir que estic malalt?
Doncs no!!! La hipertensió no és una malaltia,
és un factor de risc de tenir algunes malalties (problemes de cor, ictus...) si
es manté de forma elevada a llarg termini. De la mateixa manera que unes canonades
que treballin a una pressió molt més alta de la que estan preparades per
suportar es faran malbé de forma més ràpida, passa el mateix amb les nostres
artèries. Si han de suportar molt de temps pressions més altes del compte s’espatllaran
abans d’hora.
És
convenient que em compri un aparell per mirar-me la pressió?
Si soc hipertens m’he de comprar un aparell per
mirar-me la pressió jo mateix. En primer lloc perquè em dona una autonomia
quant al seguiment de les xifres (no he de dependre d’anar al consultori), en
segon lloc perquè els aparells actuals són de maneig molt simple i no
requereixen la col·laboració de ningú, i en tercer lloc perquè, en general, la
pressió arterial quan es mira al consultori és més alta que quan es mira a
casa, inclús és una mica més alta quan la mira el metge que quan la mira l’infermer.
Aquest fet s’anomena hipertensió de bata blanca i hi ha casos en que és molt
exagerat. És per tot això, i pel preu molt assequible i alta fiabilitat que
tenen els aparells, que avui dia a qualsevol persona que tingui la pressió alta
se li ha de recomanar que en compri un, i sigui el primer responsable del seu
seguiment.
En la propera entrada comentarem alguns
aspectes de les mesures dietètiques, el tractament, que fer quan estic més
alt...
