RETORNANT A LA "NOVA" NORMALITAT

Crec que va ser Goldratt, un físic israelià, el que va dir que “les organitzacions funcionen quan no queda més remei”. Volia posar de manifest que moltes vegades hi ha unes fortes limitacions que impedeixen fer determinats canvis però davant situacions in extremis les limitacions es debiliten i desapareixen i allò que semblava tan complicat es pot posar en marxa de manera ràpida i relativament senzilla.

La nostra Societat, i especialment el Sistema Sanitari, estan actualment immersos en una situació d’alta tensió derivada de la pandèmia del coronavirus d’evolució i durada encara incerta, i amb el futur prou hipotecat per les altres dos pandèmies que se’n deriven: la de la por (amb molta irracionalitat que l’alimenta) i la del daltabaix econòmic que pot arribar a afectar més la salut global que no pas la COVID-19.

El pic de la pandèmia del SARS-Cov-2 sembla que ja ha passat (al menys el primer) i els Centres de Salut i Hospitals intenten poc a poc tornar a la normalitat, tot i essent conscients que serà una “nova” normalitat que encara no sabem del tot com i quan serà.

A l’Atenció Primària del nostre país des de fa uns anys s’havien proposats diferents canvis importants que anaven en la línia de deixar de fer a les consultes coses “inútils” (que ni ha unes quantes), d’augmentar l’ús de les noves tecnologies evitant desplaçaments per motius burocràtics (renovar medicació caducada, algunes baixes...), facilitant la visita no presencial (més telèfon, consulta electrònica, vídeo-consulta...). Però resulta que això de que els metges poguéssim entrar a la història clínica des de casa era una cosa molt complicada, que si feies una consulta per telèfon i receptaves alguna cosa el paper de la recepta era imprescindible per anar a la farmàcia, que fer servir el correu electrònic per contactar amb els pacients podia atemptar la confidencialitat... tot de limitacions que feien molt lent, quan no impossible, avançar en aquest sentit.

Va arribar el coronavirus i la cosa va funcionar quan no quedava més remei: vàrem haver de tancar els consultoris i fer la majoria d’activitat per telèfon i moltes de les coses que abans havíem de fer amb visita es podien resoldre per telèfon sense problemes; ens vàrem poder instal·lar de forma fàcil a l’ordinador l’accés a la historia clínica amb una velocitat inusitada i mai vista en la nostra organització; quan fèiem una recepta en consulta telefònica el pacient ja podia anar a la farmàcia amb la seva targeta sanitària a recollir la medicació, sense més papers; s’ha desenvolupat de forma ràpida la possibilitat de fer vídeo-consultes des de la història clínica al mòbil del pacient (estem en fase de proves avançada)...

I tot això ha vingut per quedar-se, com el nou coronavirus.

En aquest entorn comencem a posar en marxar canvis per anar tornant de forma gradual a la normalitat, però essent plenament conscients de que no serà la mateixa normalitat que abans, serà una “nova” normalitat. El fantasma del coronavirus condiciona la necessitat de mantenir la distància social i això es tradueix senzillament en que hem de tenir menys persones a les consultes. I això només es pot fer augmentant les visites sense presència física com hem après aquests dies que ho podem fer més sovint.

A partir de dimecres 29 d’abril ja es podran demanar cites per atenció presencial, tant per l’infermer com pel metge, per internet o trucant al 933268901. De moment el nombre de visites que es podran programar seran la meitat de les habituals per tal d’evitar que coincideixin gaire persones a la sala d’espera. En tots els casos les persones que vinguin a visitar-se hauran de portar mascareta.

En general no hauria d’anar al consultori ningú que no tingui hora, sense haver trucat prèviament. Però especialment les persones que tinguin febre o problemes de les vies respiratòries (tos, mal de coll, ofec, pèrdua de l’olfacte...) en cap cas han de venir al consultori. Sempre es desitjable que telefonin per parlar amb l’infermer o el metge que els indicarà el que han de fer.

L’objectiu de tot plegat és minimitzar el risc de contagi mantenint la distància social recomanada i evitant la coincidència en els mateixos espais de persones que podrien ser casos de COVID19 amb altres que no ho siguin. Durant un temps encara haurem de viure i conviure amb aquesta “nova” normalitat.

EL MEU VEÍ TE CORONAVIRUS!!

Aquesta nit al telenotícies de TV3 s’han fet ressò d’una situació que sembla està passant a l’Argentina com resultat de la pandèmia del COVID19. En algunes finques, els veïns han posat rètols indicant a metges o infermeres que viuen allí, que marxin, que deixin la seva casa mentre duri tot això (vegeiu la foto). Pot semblar sorprenent que mentre d’una banda s’aplaudeix per la feina de lluita contra el coronavirus, paral·lelament es pot generar un rebuig contra les mateixes persones.

Les xifres actuals semblen indicar que la COVID19 comença a afluixar una mica, però no afluixa la greu epidèmia de por que també acompanya a aquesta pandèmia. Bombardejats matí i vespre amb les xifres de morts i la saturació de les UCI podem entrar en una espiral de pors i angoixes que si les combinem amb certa desinformació de la realitat pot resultar perillosa. I només aquesta combinació (por + desconeixement) pot explicar rètols com el que hem vist a la foto. Això és igual que el que passava antigament amb la pesta, la lepra, la tuberculosi... el mateix còctel de desconeixement i por acaba generant actuacions aberrants.

“M’han dit que el meu veí te coronavirus, estic en perill de mort?” Doncs no, el fet de que el meu veí tingui coronavirus no representa per a mi un risc, perquè estarà confinat a casa seva fins que ja no sigui contagiós i per tant el perill és nul.

“Però és que m’he enterat per casualitat, això haurien de dir-ho perquè ho sapiguem tots.” Doncs tampoc. En primer lloc perquè les dades sanitàries són confidencials. No tenim que anar explicant els nostres patiments a ningú, i ningú n’ha de fer res dels meus problemes de salut. Però és que, a banda d’això, soc jo el que m’he de protegir de forma adequada en aquestes situacions d’epidèmia. Els pacients que ja sabem que tenen covid19 estan aïllats, però hi ha moltes persones amb pocs símptomes o asimptomàtiques que són les que generen perill perquè, sense saber-ho poden contagiar als altres. Fins i tot, és possible que tu siguis un d’aquests. És per això que ens tenen confinats!

Quan vàrem patir l’epidèmia de SIDA, a finals del segle passat, hi havia sanitaris que quan tenien que fer amb els pacients tècniques amb agulles (extraccions, injeccions, infiltracions...) deien que calia saber si el pacient al qui li anaven a fer la tècnica tenia o no SIDA pel risc de punxar-se ells amb l’agulla. Era un error. Les mesures de protecció universal s’han d’aplicar en tots els casos perquè no sempre sabràs la problemàtica de cada pacient.

Doncs passa el mateix amb el coronavirus, no siguis perepunyetes amb el que poden tenir o deixar de tenir els altres i pensa que tots, tu mateix, poden ser portadors del virus.

Per tant, hem de prendre mesures de seguretat en tots els casos, per protegir-nos nosaltres i per protegir als altres si nosaltres tenim coronavirus sense saber-ho, i deixar-nos de tonteries de si aquell ho te o ho deixa de tenir. Si el meu veí te covid19, en tots cas m’he de preocupar per ell, per con se’n surt de la malaltia. Però si em vull preocupar per mi, ja se el que he de fer: guardar la distància de seguretat, dur mascareta quan surto, guants si cal, i molta higiene de mans.

MASCARETES (actualitzat 4 abril)

 En poc més de 2 setmanes, el paisatge dels nostres pobles i ciutats ha canviat de forma radical. Carrers deserts, botigues tancades i, la poca gent que va pel carrer amaga la seva cara darrera d’alguna mena de mascareta. Però, te alguna utilitat real com preventiu això de dur una mascareta? O potser només és una falsa seguretat per tranquil·litzar els nostres temors? Intentem aclarir-ho.

Com podem contaminar-nos pel coronavirus? Doncs la forma més habitual és per unes gotetes microscòpiques anomenades gotetes de Flügge. El nom és per la persona que va demostrar la seva existència, el metge alemany Karl Flügge (foto). A finals del segle XIX va posar de manifest que quan parlem, inclús quan respirem, deixem anar per la boca i pel nas unes microgotes (unes 100 vegades més petites que un mil·límetre) que poden ser transportadores de gèrmens patògens. De fet va ser arrel d’aquest descobriment que es varen començar a utilitzar mascaretes quirúrgiques en els quiròfans, per evitar que les gotetes dels cirurgians entressin al cos dels pacients que estaven operant.

Aquestes gotes, que tenen un recorregut de metro o metro i mig, son la forma més freqüent de contagi de malalties com la tuberculosi, els refredats, la grip i el coronavirus. Però també cal tenir en compte que aquestes gotes cauen sobre les superfícies (taula, lavabo, estris...) que envolten als pacients, i per tant amb el contacte a les nostres mans també podem transportar el virus cap a les nostres mucoses. Tot això ens permet plantejar-nos si les mascaretes poden tenir alguna utilitat preventiva del covid19.

Si anem a la pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut(OMS), la informació oficial ens diu que no hi ha proves clares de que la mascareta sigui un element eficaç de protecció i no ho recomana per la gent sense símptomes. En canvi si que ho recomana pels pacients que son simptomàtics per tal d’evitar que les seves gotetes vagin a parar a altres persones.

Si anem a les recomanacions que fa el Departament de Salut ens trobem amb un vídeo que ve a dir això mateix, que per anar pel carrer no hem d’anar amb mascareta (però hem de mantenir la distància de seguretat) i en canvi quan anem a comprar aliments ens recomana utilitzar-la, no com a protecció nostra, sinó per a què nosaltres no siguem contaminants. I de fet, també ens dona uns consells de com fer mascaretes a casa.

Així doncs, si anem pel carrer i podem mantenir la distància de seguretat  ens diuen que no cal dur mascareta, si no estem malalts, atès que en l’aire no arreplegarem el virus. De fet en mostres de aire de l’habitació de pacients amb COVID-19 que s’han analitzat, s’ha vist que no es trobava el virus. En canvi en mostres de superfícies, en les mateixes habitacions, el virus era molt present. Per això mans netes i guants son gairebé més importants.

Tot i això, a la Xina és obligatori l’ús de mascareta per sortir al carrer, i als Estats Units, el Centre de Control de Malalties s’està plantejant canviar els protocols partint de la idea que si els malalts l’han de portar, hi ha moltes persones que encara no tenen símptomes però son portadores del virus i contagioses, sense saber-ho, si portem tots mascareta, aquests també la portaran i les taxes de contagi poden disminuir. El 3 d'abril, la revista Nature ha publicat un article que demostra que les mascaretes quirúrgiques eviten el pas de les microgotes de virus de la grip i dels coronavirus del refredat i també dels aerosols d'aquest coronavirus la qual cosa dona proves suficients per afirmar que el fet de portar tothom la mascareta evitarà bona part de la transmissió de la COVID19.

Però cal fer una consideració important: el fet de portar la mascareta potser que ens doni una falsa sensació de seguretat, i que pugui fer que baixem la guàrdia en les altres mesures. Això seria un greu error.

Per tant, si estem a casa o anem sols pel carrer, no cal portar mascaretes. Però si hi ha gent al voltant, encara que puguem mantenir certa distància, hauriem de dur-la posada. No ens oblidem del rentat de mans i de emprar guants quan hem de tocar coses diferents fora de casa (com és el cas de quan anem al supermercat).

I, per acabar, quin tipus de mascareta. La mascareta quirúrgica és suficient, tot i que te una durada limitada (si es mulla, si s’estripa...) de fet estan en general pensades per a un sol ús. Les mascaretes amb vàlvula (haureu sentit a parlar de FFP2 i FFP3) son pels professionals quan fan certes actuacions amb els pacients que poden provocar nebulitzacions de les secrecions. I les mascaretes casolanes, tot i que no estan homologades, son també una barrera (més o menys efectiva depenent de la seva composició, mireu per exemple la foto) que ens pot tenir l'efecte barrera i ajudar a protegir-nos, però no ens podem oblidar de rentar-les molt sovint.

Ànims que això ja sembla que comença a afluixar una mica!!!