DE PARIS A LA CONSULTA ELECTRÒNICA

Musée d'Histoire de la Médecine

El passat dissabte, aprofitant que estava passant uns dies a Paris pel pont del Pilar, vaig anar a visitar el Museu d’Història de la Medicina, diuen que un dels més antics d’Europa. Està situat en una sala noble de l’edifici de l’antiga Facultat de Medicina, que data de 1808, i per això el fet de traspassar la porta d’entrada et transporta 200 anys enrere.

La col·lecció del museu, ordenada en la sala de forma cronològica consta de moltes peces molt interesants, amb molts tipus d’instrumental quirúrgic que donen fe de l’evolució de la medicina, però alhora fan una mica de por quan penses que tot allò s’utilitzava d’una manera poc rigorosa (per exemple els maletins amb instrumental de trepanació) o amb rigor però amb mitjans que fan posar els pels de punta (com per exemple tubs metàl·lics rígids per introduir a la bufeta de l’orina per trencar pedres). En certa manera, i salvant les distàncies, hi havia coses que recordaven un museu de la tortura.

En la guia de visita del museu, es comenta que el primer “metge” (ho posen així entre cometes) va ser Esculapi (Asclepi en el seu nom grec original), el Deu grec de la medicina i la guarició, que “curava amb la paraula, les herbes i el ganivet”. Segurament el que aconseguia aquest metge mitològic, i bona part dels metges de l’antiguitat, amb la paraula i les herbes no s’allunyava massa del que aconsegueixen avui en dia els metges més terrenals. Però el que no hi ha dubte que ha canviat de forma espectacular és el que aconsegueixen amb el ganivet.

Això deixa ben palès que la medicina ha evolucionat molt en poder curar o solucionar coses que abans no tenien cap remei, però també que ha canviat relativament poc en l’atenció a tots aquells problemes de salut que milloren o es curen espontàniament (que no son pocs) amb la paraula i les “herbes” (entenent com a “herbes” tots aquells medicaments o altres coses similars que tenen només un efecte sobre el símptoma o, fins i tot, que no tenen cap efecte). La humanitat, la persona malalta, sempre ha necessitat, i necessitarà, la paraula i les herbes.

Ja haurà entès el lector que quan diem “la paraula” estem fent referència a la relació metge-pacient i totes les circumstàncies que l’envolten. Aquesta relació és fonamental en tot el procés de diagnòstic i tractament. S’ha de produir en un marc de confiança atès que no poques vegades es produeixen situacions en les que el pacient te pors, incerteses, se li donen males noticies... son situacions que fan que caiguin determinades barreres socials que tots tenim per protegir-nos i queden al descobert les nostres debilitats, la nostra feblesa.

La forma en que les persones ens relacionem ha patit uns canvis espectaculars en els darrers anys. El desenvolupament tecnològic ha posat al nostre abast altres formes de comunicar-nos. Gairebé tothom te correu electrònic i whatsapp. La facilitat per a utilitzar-lo i el fet de que no tinguin cost en el moment d’emprar-los ha contribuït a la seva amplíssima difusió i al creixement del seu ús i ha canviat les nostres conductes relacionals.

La relació metge-pacient no pot quedar al marge d’aquests canvis tecnològics i tot i que la relació presencial no pot ser substituïda (la calidesa, la comunicació no verbal... es perden en les relacions electròniques), si que hi ha molts casos en que pot canviar-se per comunicació electrònica.


Per això, el Sistema de Salut ha posat en marxa les e-consultes, una forma estandarditzada i oficial de contactar amb el vostre metge i infermer. Si be és cert que fins ara ho anàvem fent de forma més o menys “manual”, ara qualsevol d’aquests contactes quedarà enregistrat de forma automàtica a la història clínica, tant la consulta com la resposta, amb un compromís de resposta en 48 hores laborables.

Com fer-ho? Doncs només cal donar-se d’alta a “La meva salut” i ja tindreu l’accés a aquesta possibilitat. Si no sabeu que és això de “La meva salut” podeu trobar la informació en la columna de l’esquerra de la vostra pantalla.

Però tornant a Paris, vaig veure amb agradable sorpresa als passadissos del metro l’anunci d’una pel·lícula que s’estrenarà el dia 18: Knock. Sembla que es tracta d’una “posada al dia” de l’obra de teatre de Jules Romains de la qual vaig fer esment en una entrada anterior. No se com quedarà en versió actualitzada, 100 anys desprès, aquella visionària obra sobre la medicalització de la vida. Si aconsegueix transmetre el que volia en el seu dia l’autor serà una pel·lícula que hauré de recomanar a molts pacients com a tractament. De nou la paraula, en aquest cas des de la pantalla del cinema, podrà exercir els seus efectes terapèutics.