American Family Physician, la revista oficial
del metges de família nord-americans, publicava l’any passat un editorial
que deia que els metges i els pacients hem de frenar el nostre entusiasme per
fer les anàlisis de nivells de vitamina D en sang, i el posterior tractament
amb suplements de vitamina D. Aquest advertiment es feia en raó a la publicació
d’un article d’investigació en el mateix número de la revista que deixava palès
que no hi ha proves científiques que avalin que aquesta actuació produeixi
beneficis en salut.
Malgrat això, si l’any 2000, 4 de cada 1000
americans de més de 70 anys prenien suplements de vitamina, en el 2014 eren 400
de cada 1000!!! El número de persones en “tractament” s’ha multiplicat per 100
en només 12 anys. Es tracta d’una autèntica epidèmia o potser és una absoluta
barbaritat? Doncs més aviat això últim.
La dèria per la vitamina D ha fet que es parli
d’ella com si fos útil per evitar caigudes, fractures, per prevenir problemes vasculars,
per disminuir el risc d’alguns càncers... però això ha quedat desmentit pels
estudis. Tot i això, la sol·licitud dels
nivells de vitamina D en els anàlisis segueix essent molt (massa) freqüent.
NIVELLS DE VITAMINA D EN SANG
Les xifres dels anàlisis que indiquen que hi
ha una insuficiència o deficiència de vitamina D no s’ajusten al que seria
clínicament un dèficit real i és per això que la majoria de la gent surt amb
valors per sota del que ens marquen com normal. Però el cert és que pocs son
els que es beneficiaran de prendre suplements per pal·liar el presumpte
dèficit. Tan sols aquells amb unes xifres molt per sota de les indicades.
Així doncs, o s’ha de demanar la vitamina D en
els anàlisis? Doncs s’hauria de demanar en aquells casos en que es pot preveure
un dèficit real però no en la majoria de les persones.
Es pot recomanar en persones amb malalties
cròniques de fetge, ronyó o tiroides, persones amb una obesitat important, que
prenen moltes medicacions, o que estan internades. En aquests casos hi ha un
risc real de dèficit que caldrà tractar si es confirma.
VITAMINA D I CALCI PER PREVENIR FRACTURES
Medicaments que porten vitamina D associada amb
calci s’utilitzen sovint des de fa temps com a tractament per prevenir
fractures.
La revista JAMA (Journal of American Medical
Association), la 3a revista mèdica més influent del mon publicava ara fa un any
unes recomanacions oficials sobre la vitamina D, el calci, o la combinaciód’ambdues substàncies per prevenir fractures. Desprès de revisar el conjunt
dels estudis publicats sobre el tema arribaven a la conclusió de que no hi ha
proves sobre la seva eficàcia, i feien la recomanació en contra de la seva utilització,
excepte en gent amb osteoporosi coneguda o risc important de caigudes o amb
dèficit de vitamina D.
PERÒ, MAL NO FARÀ...
De vegades tendim a pensar que malgrat que no estigui demostrada l’efectivitat, mal no farà atès que es tracta d’una vitamina. Això no és així. La vitamina D pot produir toxicitat: pedres al ronyó, afectació del cor, arrítmies, afectació renal...
Així doncs, fent una mica de resum, no cal mirar la vitamina D a la sang a les persones que no tenen risc conegut de dèficit. Si ho mirem, les xifres per sobre de 20 ng/mL han de considerar-se suficients. Xifres per sota de 12 ng/mL, comprovades en una segona ocasió poden considerar-se com deficitàries i requerir suplements i en aquests casos compte que hi ha certa tendència a donar dosi massa altes que poden implicar un risc.
