CORONAVIRUS, ON SOM ARA

Sembla que estem arribant al moment més àlgid de la pandèmia al nostre territori. Els números son esgarrifosos i la situació en algunes zones és realment alarmant. El confinament que ja sabem que durarà un mínim de 4 setmanes començarà a mostrar la seva efectivitat sobre els 14 dies, és dir, a final de setmana.

Encara no podem saber les xifres de mortalitat com aniran, però el fet de que cada dia ens ho vagin dient per la tele fa de caixa de ressonància i sembla que encara les xifres semblin més grans. De fet, sense pandèmies, cada dia moren a Espanya més de 1000 persones, però no surten a tots les mitjans. 

Per això, fins que tot passi no podrem avaluar amb precisió i prou coneixement de causa la magnitud d’aquest increment de mortalitat, quan es comparin les xifres de morts habituals amb les xifres de morts en aquests mesos. Temps al temps.

Tot i que tenim informació de tota mena (ja parlàvem d’ “infoxicació” en l’anterior entrada d’aquest bloc) vaig a intentar comentar unes senzilles recomanacions.

QUÈ FAIG SI APAREIXEN SÍMPTOMES?

Si tens, febre, tos, mal de coll, has perdut l’olfacte o el gust, o notes que costa una mica respirar... has de contactar per telèfon amb el CAP. Un sanitari parlarà amb tu, avaluarà els símptomes que tens i la seva durada, i amb això et dirà que és el que has de fer.

Si no hi ha cap signe d’alarma, i la durada és de menys de 4 dies et recomanarà que et quedis a casa i segueixis tractament amb paracetamol si cal o potser algun antitussigen. Segons les característiques que hagis explicat es podrà fer el diagnòstic de sospita de Covid-19 (no es farà la prova, en la situació actual, però s’actuarà com si hagués sortit positiva). Si cal una baixa, la farà i te la enviarà per correu electrònic. També et donarà indicacions de com actuar amb les persones convivents, i es podrà lliurar baixa laboral als contactes propers si han d’estar en quarantena.

Pots consultar les mesures d’aïllament que cal prendre a casa en aquests article en 2 parts del Dr. Antoni Trilla (part 1 i part 2) que publica la Vanguardia de 24 i 25 de març.

Si el sanitari que parla amb tu detecta algun, símptoma d’alarma, o una durada de la febre de 4 o més dies, és possible que et faci anar a l’hospital, be per fer una radiografia de tòrax, be per ser valorat més àmpliament a urgències incloent analítica.

Està previst que des del CAP anem fent un seguiment telefònic de les persones diagnosticades que segueixen a casa, amb freqüència adaptada a les seves característiques i necessitats.

ON EM PUC FER LA PROVA DEL COVID-19?

En aquest moment la prova del Covid-19 es fa només a les persones amb malaltia greu, o als sanitaris o cossos de seguretat que han tingut un contacte amb un positiu, i cal saber que no estan contagiats perquè puguin anar a treballar.

Des d’un punt de vista clínic no és imprescindible fer la prova en els pacients amb símptomes lleus, de la mateixa manera que no és fa en les epidèmies de grip, o en els refredats (que per cert un 10% dels refredats de cada any, son per coronavirus, de la mateixa família que el nou coronavirus però molt menys agressius). El saber si és positiu o negatiu no canviarà el tractament, ara per ara, en els casos no greus.

És possible que més endavant, quan disposem de proves ràpides (tindrem el resultat en minuts, mentre que les actuals tarden més d’un dia), si tenim un volum suficient, l’estratègia de diagnòstic sigui diferent i es pot ampliar més els pacients als qui es fa la prova (per exemple els majors de 60 anys, o que tenen altres patologies).

COM PUC JO COL·LABORAR?

En primer lloc, complint amb les instruccions de confinament de forma adequada.

En segon lloc, fent un us adequat del serveis essencials que segueixen funcionant (sanitari, de seguretat, alimentació...).

En tercer lloc, donant-te d’alta en l’App “Stop Covid 19 CAT” de la Generalitat de Catalunya, no ja per la informació que et pugui donar a tu sinó perquè serveix per tenir actualitzat (si l’anem posant al dia) un mapa epidemiològic de gran valor de la situació a Catalunya.

I, per últim, evitant de totes-totes llegir informacions de tipus no oficial que arriben per les xarxes (“el cunyat d’una amiga de la perruquera que treballa en un hospital diu...”), i sobretot no distribuir-ho a ningú. Només serveix per incrementar pors i generar desinformació.

Tinguem paciència, bon humor, i una mica de sort... i esperar a que passi el més aviat possible.

CONFINATS I “INFOXICATS”

Sembla que els governs del mon, amb això del coronavirus estan jugant a veure qui la fot més grossa. S’estan prenent mesures que no sabem massa be quina eficàcia tindran en l’evolució de l’epidèmia de Covid-19, però si que tenim la seguretat absoluta que afectaran de forma molt notable el dia a dia de les persones, i de forma incalculable a l’economia del país. Tot això en nom de la salut, però cal tenir en compte que l' economia és un dels principals (o el principal) determinant de salut.

Cert que les decisions estan assessorades per experts, però no tots els experts estan en la mateixa línia d’acció, i això és normal perquè aquesta és una situació que ens ve de nou i per tant tenim encara moltes incerteses. De fet estan els experts confinadors més absoluts (cal tancar-ho tot) i els experts molt més laxes (“vigileu” però escoles i restaurants oberts).

Però, malgrat les incerteses i grans dubtes que es puguin tenir, s’han de prendre decisions. I a l’hora de prendre decisions en situació d’incertesa hi juguen molts factors, i un d’ells és la por. Soc prudent o soc poruc? Difícil resposta, i només l’evolució dels esdeveniments, a toro passat, potser ens ensenyarà veure l’encert de les decisions que s’hagin pres. O potser ni tan sols així.

Podem sentir, dir, pensar... opinions de tots els colors, però un cop la decisió està presa convé seguir-la sense anar fent retrets.

Primer es van tancar els centres d’ensenyament, es van suspendre tots els esdeveniments esportius, desprès ja vàrem passar a bars i restaurants, al dia següent perruqueries (una “simpàtica” curiositat gentilesa de Moncloa), i encara hi ha qui demana que es tanqui tot el que no sigui alimentació i salut.

Amb motiu dels canvis tant quantitatius com qualitatius de les persones que acudeixen als centres sanitaris, alguns d’aquests centres han anat aplicant mesures organitzatives per poder donar una resposta adequada a les necessitats del moment. Entre aquests moviments reorganitzatius s’inclou el tancament dels consultoris petits i la centralització dels serveis.

Per aquest motiu, hem rebut la instrucció de tancar els consultoris de Masllorenç i Rodonyà i centralitzar l’atenció des del CAP Vila-rodona. Això serà efectiu a partir del 18 de març inclòs.

En aquesta situació cal recomanar a totes les persones que requereixin algun servei o resoldre algun dubte que truquin a Vila-rodona per tal d’exposar quines son les seves necessitats. Hi haurà coses (i no poques) que les podrem solucionar per telèfon, d’altres que es podran aplaçar, i aquelles que requereixin ser vistes per un professional sanitari intentarem gestionar-les de forma adequada per tal que el número de persones present a la sala d’espera sigui el mínim possible per disminuir el risc per a les persones.

Però, sobretot, cal evitar alarmisme, prendre les coses amb calma, ser prudents, confinar-se tal com ens han dit. Potser per poder tenir i mantenir la calma, una de les coses més adequades és veure poc els programes informatius de la tele i no escoltar massa els de la radio perquè, en el seu afany de mantenir-nos informats ens tenen “infoxicats” (intoxicats per massa informació), i la infoxicació pot representar un problema de salut de conseqüències imprevisibles.

CORONAVIRUS, JO QUE HE DE FER?

Acabo ara de veure un programa a TV3 on el Dr. Antoni Trilla, cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, company de promoció (1974-1980), explicava de forma planera la situació actual de l’epidèmia de coronavirus.

Programes de divulgació com aquests s’agraeixen, però sempre queden dubtes quan un trasllada el coneixement adquirit al pla individual: jo què he de fer en aquesta situació?

Davant d’això podríem dividir la població en 2 tipus de persones les que, a hores d’ara, no tenen cap símptoma de vies respiratòries (refredats, mocs, tos...) i les que si tenen símptomes.

Què he de fer jo si no tinc símptomes i soc una persona sana i sense problemes de salut importants? Doncs has de fer vida normal, se curós amb el tema de rentat de mans, evitar aglomeracions (per això el futbol a porta tancada, i la cancel·lació d’events amb força públic) i viure tranquil.

Què he de fer jo si no tinc símptomes però tinc problemes de salut importants, problemes crònics de ronyó, pulmó a cor, o malalties que facin que tingui les defenses baixes? Doncs potser val la pena limitar una mica els moviments i evitar llocs on puguis trobar més gent amb aquesta problemàtica (per això han tancat casals i viatges de l’Inserso) i viure tranquil.

Què he de fer jo si tinc símptomes com mocs, esternuts, tos...? Doncs potser el més recomanable és que entris en aquesta adreça d’internet (és un senzill qüestionari que ha preparat el Departament de Salut per orientar-nos que hem de fer en cada cas) http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/ i responguis a les preguntes que et fan. Allí mateix, segons les teves respostes et diuen el que has de fer. Si vols una cosa més personalitzada truca al teu consultori i pregunta-ho. Et farem més o menys les mateixes preguntes que l’enllaç que t’hem indicat i et direm que cal fer.

Què he de fer jo si he estat en contacte amb algú que li han dit que potser pot tenir una infecció per coronavirus però de moment no ho sap segur? Doncs el mateix que hem dit en l’apartat anterior, o be vas a l’enllaç que hi ha per fer el qüestionari que hem esmentat, o be contacta amb el teu consultori.

A banda d’això, com recomanació general, mentre l’epidèmia estigui en fase ascendent, procura no anar al consultori per coses que es poden deixar per més endavant (un anàlisi de control, renovar la recepta electrònica, controlar la pressió o el sucre....). Plantejat en cada cas la possibilitat de fer la gestió de forma telefònica. Evitarem riscos.

I si el problema que tens requereix atenció presencial, ara per ara pots fer-ho tranquil·lament, procurant ser puntual (no arribar tard, però tampoc massa aviat) per procurar que els contactes a la sala d’espera siguin mínims.

A part de les mesures generals adoptades per les administracions, cal que cadascú de nosaltres siguem prou raonables i col·laborem amb la nostra actitud. 

Per qualsevol dubte al respecte, contacteu telefònicament amb el vostre consultori.