VISITES VIRTUALS SI, PERÒ SENSE PERDRE EL NORD

 
Amb tota aquesta història de la COVID-19 sembla que la resta de  malalties no tingui importància i/o hagi desaparegut. Però res més lluny de la realitat. Tots els problemes de salut que teníem abans segueixen existint, però al damunt si ha afegit la pandèmia. Això ha provocat una sèrie de canvis en la forma d’oferir els serveis en els Centres de Salut. Una part important de l’activitat es fa de forma virtual i en alguns casos (millor dit en alguns centres) la visita presencial s’ha tornat gairebé impossible.

Fa 2 setmanes va venir a la consulta una noia: “no soc d’aquí però he intentat demanar hora al meu CAP des de fa un mes i no ho he aconseguit”. Això és el que no ha de passar de cap manera, però malauradament està passant a molts llocs.

Als nostres consultoris, amb el suport de la direcció de Vila-rodona, estem oferint des del mes de setembre un servei gairebé normalitzat. Tenim consulta en els horaris normals quasi tots els dies, deixem entrar a la consulta amb acompanyant, tenim més consultes presencials que telefòniques, atenem a la gent que es presenta sense hora... com abans. Però no es pot agafar hora per internet perquè el Servei Català de la Salut no ens deixa. Estan tractant igual als centres de Barcelona que poden atendre a 100.000 ciutadans, com els consultoris com el nostre que atenen a 500 ciutadans. Des del seu despatx apliquen mesures iguals per a realitats diferents, per comptes de deixar que els que estem a cada lloc puguem decidir coneixent la nostra realitat.

I apliquen aquestes injustificades (algunes) restriccions i proclamen la idea que els canvis han vingut per quedar-se. Però tot això cal matisar-ho molt. L’aposta per augmentar les visites virtuals era una de les propostes que molts de nosaltres fèiem abans de la pandèmia, entenent que hi havia visites que fèiem que es podien resoldre fàcil i adequadament sense que fos de forma presencial: comunicar el resultat d’anàlisi o altres proves, dubtes sobre maneig de medicació, receptes caducades, consultes sobre molèsties de poca complexitat... El fet que ara ens haguem acostumat tots a aquesta via serà un dels guanys colaterals que ens haurà aportat la pandèmia. Però d’això, passar a l’extrem de posar lleons a la porta perquè la gent no pugui entrar, és perdre els papers de manera desaforada.

No podem treballar com si només existís la COVID-19. Hem de treballar saben que existeix, però que segueixen estant presents tots els altres problemes de salut que existien abans. Cal doncs normalitzar l’activitat dels consultoris, dins del possible, i tornar a oferir accessibilitat com abans.

La visita virtual (telefònica, per e-consulta, per videotrucada...) pot ser molt operativa, especialment quan el professional sanitari i el pacient es coneixen be, quan existeix una relació prèvia professional-pacient. La meva capacitat de resoldre en una visita no presencial és molt més alta quan conec al pacient i ell amb coneix a mi, i per a que això sigui així, cal seguir mantenint obertes les visites presencials, cal seguir sent raonablement accessibles i cal confiar en que els pacients saben distingir de forma adequada quan convé una visita virtual i quan convé una presencial. Posar això en dubte posa també en dubte l’essència del Sistema de Salut.

COVID-19, SEGONA ONADA: 10 PREGUNTES I 10 RESPOSTES (i 2)

6.   QUÈ PASSA AMB ELS CONTACTES DELS CONTACTES D’UN COVID-19 POSITIU?

Els contactes dels contactes han de desenvolupar activitat normal. Si el seu contacte acabes sortint positiu, passarien a ser contactes estrets (i per tant serien objecte de PCR i aïllament), però prèviament no s’ha de fer res.

7.    QUÈ SON LES PROVES RÀPIDES D’ANTÍGENS?

Disposem ja de fa uns dies d’una mena de PCR ràpida. La mostra es recull de la mateixa forma, però no s’envia al laboratori sinó que es processa al moment. En 10-15 minuts ja tenim el resultat i s’actua igual que es fa amb la PCR. En principi aquesta prova ràpida és per utilitzar-la en persones amb símptomes lleus que no portin més de 5 dies perquè és en qui s’ha vist que te alta fiabilitat.

Tot i això, es començaran a utilitzar també en contactes, especialment en aquells llocs on es produeixen demores importants en els laboratoris per tenir el resultat de la PCR.

8.     PER A QUÈ SERVEIXEN LES ANÀLISI DE SANG D’ANTICOSSOS?

La PCR detecta la presència de proteïnes del virus (que es denominen de forma general antígens) i per això serveix pel diagnòstic. Quan un virus entra en l’organisme humà aquest es defensa fabricant anticossos que ataquen al virus. Aquest anticossos es poden detectar a la sang i així sabem que aquella persona està passant o ha passat la malaltia. L’anàlisi s’indica en casos dubtosos en que la PCR no surt positiva, o en pacients greus que mantenen durant temps PCR positiva per saber si estan immunitzats.

La persona que te anticossos es considera que està immunitzada davant de noves infeccions, però encara no sabem molt be quan temps durarà aquesta immunitat, i a més no son només els anticossos els que ho determinen, sinó determinades cèl·lules de la sang, bàsicament glòbuls blancs.

9.     QUÈ HEM DE FER NOSALTRES TAL COM ESTÀ TOT?

Doncs hem de ser seriosos amb les mesures de seguretat. Ja ens sabem això de distància, mans, mascareta, però son unes mesures de protecció que deixem d’aplicar quan ens trobem amb la família o amb amics. Bona part de les noves infeccions tenen el seu origen en aquests contactes socials. Sembla com si penséssim que els familiars i els amics no transmeten la malaltia, i això és un error. En moments àlgics de transmissió, com ara, convé minimitzar aquests contactes, mantenir els elements de protecció quan els tinguem, i si es tracta d’àpats en que haurem de treure’ns la mascareta, procurar que siguin a l’aire lliure, amb distància i poca gent.

I a banda d’això, consultar aviat amb el CAP la presència de qualsevol símptoma i ja us direm el que cal fer.

10.   QUAN S’ACABARÀ TOTA AQUESTA HISTÒRIA?

El cert és que no ho sap ningú. Sembla que s’ha instal·lat la idea que quan tinguem la vacuna ja està tot arreglat, però hem de ser conscients que tenim moltes vacunes, però fins ara només una malaltia ha estat erradicada gracies a això: la verola. Curiosament la primera vacuna que va existir va ser la de la verola, obtinguda a partir de la verola de les vaques, d’aquí el nom de vacuna. (El lector interessat pot llegir la història aquí: “Vacuna viene de vaca”)

Hi ha malalties que han disminuït de forma notable amb la vacuna, però no estan erradicades (poliomielitis, tètanus, diftèria...), i d’altres que venen cada any de forma persistent com la de la grip. 

Per tot això, sembla molt innocent pensar que amb la vacuna farem net.

Quan disposem d’un tractament també és una de les idees que s’aporten al parlar de la durada de tot plegat. És difícil poder saber quan disposarem de fàrmacs mínimament efectiu, però cal tenir present que tenim moltes malalties víriques per les quals encara no s’ha trobat tractament efectiu.

Hem de pensar doncs que és possible que puguem tenir un cert grau de control en els propers 6, 8, 12 mesos, però que el SARS-CoV-2 es quedarà entre nosaltres i de ben segur influirà durant temps en la manera de relacionar-nos.

* NOTA: informació oficial actualitzada i fiable de l'evolució de la pandèmia es pot trobar a al pàgina web dadescovid.cat

 

COVID-19, SEGONA ONADA: 10 PREGUNTES I 10 RESPOSTES (1)

Ara que estem en ple creixement de la segona onada de la COVID-19 potser val la pena compartir algunes aspectes sobre la situació actual especialment en relació a les diferències del que fèiem al març, abril, maig, i el que estem fent ara que disposem de més coneixement i més recursos.

1.      COM ESTEM ACTUALMENT?

Si ens fixem en les xifres de nous contagis i les comparem amb la primera onada ens trobem uns números que realment esparveren. En el moment més dur de la primera onada (finals de març), es diagnosticaven 150 casos de covid-19 per cada 100.000 habitants, mentre que actualment (finals octubre), se’n diagnostiquen 400. Sembla que tripliquem la xifra, però això és enganyós doncs a finals de març no arribàvem a fer 400 PCR per cada 100.000 habitants i ara en fem més de 3300 (gairebé 8 vegades més). La xifra de nous contagis depèn de la quantitat de PCR que es fan. Per això sembla més fiable, si volem comparar, buscar dades que no depenguin tan del número de proves com pot ser els pacients COVID-19 ingressats a l’hospital, i a les UCI. Actualment estem sobre els 450 ingressats a UCI (gairebé s’ha triplicat en 2 setmanes) però a finals de març van ser 1400.

2.      QUÈ ESTEM FENT ARA DES DELS CAP?

Al març no disposàvem als CAP de proves diagnòstiques, es feien només a l’hospital en pacients amb pneumònia. Al CAP, si trobàvem possibles casos lleus, s’enviaven a casa sense proves, i no es feia estudi de contactes.

Ara a qualsevol cas sospitós se li fa una PCR i si és positiva, es localitzen els seus contactes estrets i se’ls hi fa la prova a tots. D’aquesta manera podem arribar a tancar els cercles de contagi i limitar la transmissió.

3.      QUÈ PASSA EN ELS NOSTRES POBLES?

Recentment Masllorenç sortia als diaris com el poble amb el risc de rebrot més alt de Catalunya i això va alarmar a moltes persones. Però les taxes, els indicadors o els percentatges, no son molt útils (poden ser enganyosos) quan es parla de poblacions petites. Serveixi d’exemple l’anècdota del cardenal Wojtyla (posteriorment Papa Joan Pau II) que quan parlava de la seva afició a l’esquí, deia que això era molt normal entre els cardenals polonesos, perquè el 50% esquiaven. En realitat només havia llavors 2 cardenals a Polònia, i per tant ell sòl ja representava el 50%.

Realment el que va passar a Masllorenç era que varen coincidir 3 positius de diferents orígens, es va fer l’estudi i aïllament dels contactes i això ens va permetre localitzar fins a 16 persones més que havien estat contactes i eren positives i així vàrem poder tancar els 3 brots. Ara, des de fa una setmana, no han aparegut nous positius a cap dels 2 pobles. En un parell de dies, a les estadístiques, potser ja sortirem amb una taxa de 0 i sense risc de rebrot. Coses de les estadístiques en poblacions petites.

A Rodonyà, fa poc més d’un mes varen arribar a coincidir 6 casos positius, mentre que ara fa temps que no apareix cap cas nou. Le xifres estan a zero, i al mapa sortim de color verd.

4.      QUÈ PASSA SI SOC COVID-19 POSITIU?

Si m’han fet la PCR i soc COVID-19 positiu vol dir, en principi, que estic infectat pel SARS-CoV-2 (el coronavirus que causa la COVID-19), que pot ser que tingui símptomes o no, i que puc transmetre la malaltia a altres per la qual cosa he de quedar aïllat, durant un període de 10 dies que comencen a comptar des del moment de fer-se la PCR en el cas dels pacients asimptomàtics, o des del començament dels símptomes en el cas dels pacients simptomàtics sempre i quan en arribar al 10é dia portin més de 3 dies lliures de símptomes (no s’inclou la pèrdua d’olfacte perquè pot durar més temps). Per això pot passar que a algú se li faci la prova, surti positiu i desprès de 2 o 3 dies ja pugui estar al carrer, perquè els símptomes havien començat una setmana abans.

No caldrà fer cap prova per confirmar la negativització de la PCR en els pacients que no han requerit ingrés hospitalari.

5.      QUÈ PASSA SI SOC CONTACTE D’UN COVID-19 POSITIU?

Els contactes estrets d’una persona amb COVID-19 positiu s’han de fer una PCR i quedaran aïllats independentment de que el seu resultat sigui positiu o negatiu.

Es consideren contactes estrets aquells que han estat en contacte amb el positiu més de 15 minuts, sense distància i sense mascareta.

Si el resultat és negatiu, l’aïllament es mantindrà 10 dies començant a comptar des del dia de l’últim contacte amb la persona positiva sempre i quan no presenti símptomes en aquest període.

Si el resultat és positiu, caldrà fer-li un estudi de contactes i l’aïllament serà de 10 dies començant a comptar des del dia de realització de la PCR.   (Continua...)