COVID-19, SEGONA ONADA: 10 PREGUNTES I 10 RESPOSTES (i 2)

6.   QUÈ PASSA AMB ELS CONTACTES DELS CONTACTES D’UN COVID-19 POSITIU?

Els contactes dels contactes han de desenvolupar activitat normal. Si el seu contacte acabes sortint positiu, passarien a ser contactes estrets (i per tant serien objecte de PCR i aïllament), però prèviament no s’ha de fer res.

7.    QUÈ SON LES PROVES RÀPIDES D’ANTÍGENS?

Disposem ja de fa uns dies d’una mena de PCR ràpida. La mostra es recull de la mateixa forma, però no s’envia al laboratori sinó que es processa al moment. En 10-15 minuts ja tenim el resultat i s’actua igual que es fa amb la PCR. En principi aquesta prova ràpida és per utilitzar-la en persones amb símptomes lleus que no portin més de 5 dies perquè és en qui s’ha vist que te alta fiabilitat.

Tot i això, es començaran a utilitzar també en contactes, especialment en aquells llocs on es produeixen demores importants en els laboratoris per tenir el resultat de la PCR.

8.     PER A QUÈ SERVEIXEN LES ANÀLISI DE SANG D’ANTICOSSOS?

La PCR detecta la presència de proteïnes del virus (que es denominen de forma general antígens) i per això serveix pel diagnòstic. Quan un virus entra en l’organisme humà aquest es defensa fabricant anticossos que ataquen al virus. Aquest anticossos es poden detectar a la sang i així sabem que aquella persona està passant o ha passat la malaltia. L’anàlisi s’indica en casos dubtosos en que la PCR no surt positiva, o en pacients greus que mantenen durant temps PCR positiva per saber si estan immunitzats.

La persona que te anticossos es considera que està immunitzada davant de noves infeccions, però encara no sabem molt be quan temps durarà aquesta immunitat, i a més no son només els anticossos els que ho determinen, sinó determinades cèl·lules de la sang, bàsicament glòbuls blancs.

9.     QUÈ HEM DE FER NOSALTRES TAL COM ESTÀ TOT?

Doncs hem de ser seriosos amb les mesures de seguretat. Ja ens sabem això de distància, mans, mascareta, però son unes mesures de protecció que deixem d’aplicar quan ens trobem amb la família o amb amics. Bona part de les noves infeccions tenen el seu origen en aquests contactes socials. Sembla com si penséssim que els familiars i els amics no transmeten la malaltia, i això és un error. En moments àlgics de transmissió, com ara, convé minimitzar aquests contactes, mantenir els elements de protecció quan els tinguem, i si es tracta d’àpats en que haurem de treure’ns la mascareta, procurar que siguin a l’aire lliure, amb distància i poca gent.

I a banda d’això, consultar aviat amb el CAP la presència de qualsevol símptoma i ja us direm el que cal fer.

10.   QUAN S’ACABARÀ TOTA AQUESTA HISTÒRIA?

El cert és que no ho sap ningú. Sembla que s’ha instal·lat la idea que quan tinguem la vacuna ja està tot arreglat, però hem de ser conscients que tenim moltes vacunes, però fins ara només una malaltia ha estat erradicada gracies a això: la verola. Curiosament la primera vacuna que va existir va ser la de la verola, obtinguda a partir de la verola de les vaques, d’aquí el nom de vacuna. (El lector interessat pot llegir la història aquí: “Vacuna viene de vaca”)

Hi ha malalties que han disminuït de forma notable amb la vacuna, però no estan erradicades (poliomielitis, tètanus, diftèria...), i d’altres que venen cada any de forma persistent com la de la grip. 

Per tot això, sembla molt innocent pensar que amb la vacuna farem net.

Quan disposem d’un tractament també és una de les idees que s’aporten al parlar de la durada de tot plegat. És difícil poder saber quan disposarem de fàrmacs mínimament efectiu, però cal tenir present que tenim moltes malalties víriques per les quals encara no s’ha trobat tractament efectiu.

Hem de pensar doncs que és possible que puguem tenir un cert grau de control en els propers 6, 8, 12 mesos, però que el SARS-CoV-2 es quedarà entre nosaltres i de ben segur influirà durant temps en la manera de relacionar-nos.

* NOTA: informació oficial actualitzada i fiable de l'evolució de la pandèmia es pot trobar a al pàgina web dadescovid.cat