La setmana vinent,
els dies 26, 27, 28, 29 i 30, hi ha convocada una vaga dels metges d’Atenció
Primària de l’Institut Català de la Salut.
Ja fa anys que va
creixent el malestar entre els professionals dels CAPs i dels consultoris que
senten als polítics omplir-se la boca dient que “l’Atenció Primària” és al
centre del Sistema Sanitari però a l’hora d’assignar pressupostos resulta que
és al ventafocs. Sembla com si l’Atenció Primària fos el “Corredor del Mediterrani”,
que tothom diu que és tan important però els diners van a parar a fer kilòmetres d’AVE
absolutament deficitaris.
La crisi econòmica va
impactar fortament en el sistema sanitari que va veure com disminuïa sensiblement el seu
pressupost a base de retallar de forma significativa la plantilla. Aquest impacte va ser més fort en l’Atenció
Primària on es va retallar molt en substitucions i es van perdre moltes places
a base de no cobrir les jubilacions que s'anaven produint.
La conseqüència
immediata de tot això és que se li ha estat demanant als professionals que atenguin a més
gent però en el mateix espai de temps, i això implica treballar amb menys temps per pacient, més
pressió i en conseqüència menys qualitat i més risc de cometre errors.
S’estima que un
metge de família pren una mitjana de 100 decisions en una jornada habitual. I no son decisions simples. Cal
tenir en compte que en medicina poques vegades les decisions son “faves
comptades” doncs la majoria s'han de prendre en un marc d’incertesa on a
més dels coneixements mèdics i juga un paper important l’experiència del metge
i les característiques específiques de cada pacient (valors, condicions
familiars i laborals, estat anímic, situació social i econòmica...). La pressa,
per la manca de temps, hi afegeix un element més de dificultat i pressió que
genera estrès i insatisfacció en el professional... i la vaga que hi ha
convocada és en molt bona part la conseqüència directe de tot plegat.
Una vaga és per
protestar i per aconseguir. Protestar de tot això que hem dit i aconseguir
canviar-ho. I com fer-ho? Doncs com diu Luis Carlos Silva, un reconegut matemàtic
uruguaià professor de Salut Pública a Cuba, “parlem del que parlem, sempre
parlem de diners”. Es a dir, el que es demana en aquesta vaga és augmentar de
forma prou considerable el pressupost que el Departament de Salut assigna a l’Atenció
Primària.
I per que calen aquests diners? Doncs en primer lloc per augmentar el
nombre de professionals per aconseguir que el número de pacients que te assignat
cada metge no passi de 1300 amb la qual cosa aconseguiríem disposar de 10-12
minuts per atendre cada visita; i d'altra banda per poder substituir les absències llargues de forma que es mantinguin les mateixes condicions de treball encara que falti gent.
Aquesta és la
demanda principal de la vaga, totalment legítima, però el cert és que potser no es pot aconseguir perquè no hi
ha disponibles suficients metges especialistes en medicina de família i segons el ritme de
jubilacions previst la cosa empitjorarà de forma evident en pocs anys sense que es tingui la possibilitat de canviar-ho de forma ràpida doncs per formar un metge de família es tarda
10 anys: 6 de la carrera i 4 de l’especialitat. Per tot això cal activar des de ja mesures per animar als que hi son ara a que treballin més hores, i als que s’han
de jubilar a que es quedin més temps en actiu. I també això vol dir diners.
Tenint en compte
tota aquesta situació considero que la vaga és necessària, doncs sense pressió els
polítics no han sabut/volgut reaccionar tot i que el problema era conegut, però no
tinc massa fe que en l’actual conjuntura econòmica pugui ser gaire útil. D'altra banda, considero que convocar la vaga durant tota una setmana és molt poc assenyat i alhora poc realista.
Hi ha qui pensarà
que això és més un problema dels ambulatoris grans, de les ciutats, i que en l’entorn
rural la situació és molt més tranquil·la, i hi ha molt de cert en això. Però
no és del tot així. La ruralitat, com tot en aquesta vida, te per els metges avantatges i inconvenients. Serveixi d'exemple, sense anar més lluny, l’activitat assistencial que m'ha tocat fer aquestes setmanes i la que hauré de fer properament. En les dos
darreres setmanes he fet els dilluns Rodonyà+Juncosa+Masllorenç, els dimecres
Vila-rodona i els divendres Rodonyà+Masllorenç+Montferri. Només dimarts i dijous he pogut fer la meva activitat normal. Ara ve la setmana de vaga, i desprès la del pont de la
constitució que només ens permetrà fer 2 dies normals. Passades aquestes 2 setmanes, i fins a Reis, estaré tot un mes seguit fent Rodonyà+Masllorenç+Juncosa. En total hauran estat 2 mesos sense interrupció en que
pocs dies podré fer activitat normal.
En aquestes condicions fas mans i mànigues per mirar d'aconseguir que això no afecti
la qualitat del servei, però... Es pot entendre, que la vaga, mai desitjable, ara sí és necessària.
