dissabte, 24 de novembre del 2018

VAGA DE METGES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA


La setmana vinent, els dies 26, 27, 28, 29 i 30, hi ha convocada una vaga dels metges d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut.

Ja fa anys que va creixent el malestar entre els professionals dels CAPs i dels consultoris que senten als polítics omplir-se la boca dient que “l’Atenció Primària” és al centre del Sistema Sanitari però a l’hora d’assignar pressupostos resulta que és al ventafocs. Sembla com si l’Atenció Primària fos el “Corredor del Mediterrani”, que tothom diu que és tan important però els diners van a parar a fer kilòmetres d’AVE absolutament deficitaris.

La crisi econòmica va impactar fortament en el sistema sanitari que va veure com disminuïa sensiblement el seu pressupost a base de retallar de forma significativa la plantilla. Aquest impacte va ser més fort en l’Atenció Primària on es va retallar molt en substitucions i es van perdre moltes places a base de no cobrir les jubilacions que s'anaven produint.

La conseqüència immediata de tot això és que se li ha estat demanant als professionals que atenguin a més gent però en el mateix espai de temps, i això implica treballar amb menys temps per pacient, més pressió i en conseqüència menys qualitat i més risc de cometre errors.

S’estima que un metge de família pren una mitjana de 100 decisions en una jornada habitual. I no son decisions simples. Cal tenir en compte que en medicina poques vegades les decisions son “faves comptades” doncs la majoria s'han de prendre en un marc d’incertesa on a més dels coneixements mèdics i juga un paper important l’experiència del metge i les característiques específiques de cada pacient (valors, condicions familiars i laborals, estat anímic, situació social i econòmica...). La pressa, per la manca de temps, hi afegeix un element més de dificultat i pressió que genera estrès i insatisfacció en el professional... i la vaga que hi ha convocada és en molt bona part la conseqüència directe de tot plegat.

Una vaga és per protestar i per aconseguir. Protestar de tot això que hem dit i aconseguir canviar-ho. I com fer-ho? Doncs com diu Luis Carlos Silva, un reconegut matemàtic uruguaià professor de Salut Pública a Cuba, “parlem del que parlem, sempre parlem de diners”. Es a dir, el que es demana en aquesta vaga és augmentar de forma prou considerable el pressupost que el Departament de Salut assigna a l’Atenció Primària.

I per que calen aquests diners? Doncs en primer lloc per augmentar el nombre de professionals per aconseguir que el número de pacients que te assignat cada metge no passi de 1300 amb la qual cosa aconseguiríem disposar de 10-12 minuts per atendre cada visita; i d'altra banda per poder substituir les absències llargues de forma que es mantinguin les mateixes condicions de treball encara que falti gent.

Aquesta és la demanda principal de la vaga, totalment legítima, però el cert és que potser no es pot aconseguir perquè no hi ha disponibles suficients metges especialistes en medicina de família i segons el ritme de jubilacions previst la cosa empitjorarà de forma evident en pocs anys sense que es tingui la possibilitat de canviar-ho de forma ràpida doncs per formar un metge de família es tarda 10 anys: 6 de la carrera i 4 de l’especialitat. Per tot això cal activar des de ja mesures per animar als que hi son ara a que treballin més hores, i als que s’han de jubilar a que es quedin més temps en actiu. I també això vol dir diners.

Tenint en compte tota aquesta situació considero que la vaga és necessària, doncs sense pressió els polítics no han sabut/volgut reaccionar tot i que el problema era conegut, però no tinc massa fe que en l’actual conjuntura econòmica pugui ser gaire útil. D'altra banda, considero que convocar la vaga durant tota una setmana és molt poc assenyat i alhora poc realista.

Hi ha qui pensarà que això és més un problema dels ambulatoris grans, de les ciutats, i que en l’entorn rural la situació és molt més tranquil·la, i hi ha molt de cert en això. Però no és del tot així. La ruralitat, com tot en aquesta vida, te per els metges avantatges i inconvenients. Serveixi d'exemple, sense anar més lluny, l’activitat assistencial que m'ha tocat fer aquestes setmanes i la que hauré de fer properament. En les dos darreres setmanes he fet els dilluns Rodonyà+Juncosa+Masllorenç, els dimecres Vila-rodona i els divendres Rodonyà+Masllorenç+Montferri. Només dimarts i dijous he pogut fer la meva activitat normal. Ara ve la setmana de vaga, i desprès la del pont de la constitució que només ens permetrà fer 2 dies normals. Passades aquestes 2 setmanes,  i fins a Reis, estaré tot un mes seguit fent Rodonyà+Masllorenç+Juncosa. En total hauran estat 2 mesos sense interrupció en que pocs dies podré fer activitat normal.

En aquestes condicions fas mans i mànigues per mirar d'aconseguir que això no afecti la qualitat del servei, però... Es pot entendre, que la vaga, mai desitjable, ara sí és necessària.

dijous, 1 de novembre del 2018

ELS REFREDATS I LA GRIP


Estem en plena campanya de la vacunació antigripal. Arribarà l’hivern i volem estar tots preparats. Malgrat això tindrem, com cada any, epidèmia de grip i un munt de refredats. Molta gent es pensa que qualsevol episodi de mocs, tos, esternuts... que tenim a l’hivern és la grip, però en realitat molts d’aquest episodis son refredats, i estan causats per virus diferents del virus de la grip. Atès que la vacuna és només pel virus de la grip, no impedeix que tinguem refredats ni problemes respiratoris produïts per altres virus o per bacteris.

La grip te unes característiques pròpies que la fan diferent als refredats: febre alta, mal de cap i mal de “tots els ossos”, el que es denomina en castellà “trancazo”. També tots, però no acostuma a haver gaire mocs, ni esternuts. El refredat, contràriament, no acostuma a tenir febre o potser unes dècimes, hi ha mocs i tos, i no genera tant malestar com la grip.

El factor comú entre el refredat i la grip és que són infeccions produïdes per virus i per tant no son útils els antibiòtics. Són infeccions que es curen soles i, per això mateix, et pots trobar que hi ha gent que es cura amb antibiòtic, amb el remei de la iaia, amb un pseudomedicament homeopàtic, o amb qualsevol herba medicinal. Tot això cura la grip i el refredat... perquè es curen sols.

Per tant, sinó tenim res per curar-ho, el tractament que hem de fer ha d’anar dirigit a millorar els símptomes i per això hi ha diferents opcions que s’utilitzen, però són realment eficaces?

Linda Ware, una metgessa general anglesa publica en una pàgina web de medicina basada en proves, una revisió sobre quines proves hi ha de l’eficàcia de diferents remeis que empren per tractar els refredats. Això és el que sabem fins ara.

Vitamina C

S’ha utilitzat tant per la prevenció com per al tractament de la grip. No ha demostrat ser eficaç per prevenir les refredats en general, tot i que corredors de marató i esquiadors sembla que podrien tenir un benefici real. Quant al seu efecte com a tractament, no hi ha proves de la seva eficàcia.

Combinacions d’antihistamínics, descongestionants nasals i analgèsics

És la combinació que trobem en molts productes específics que es venen a les farmàcies (Couldina®, Frenadol descongestivo®...). Te efectes positius en els símptomes, tant en adults com en nens. Sembla que la combinació més efectiva és antihistamínic amb descongestionant (Stop-cold®, Rino-ebastel®...). Cal tenir en compte que de vegades poden donar somnolència, boca seca i en algun cas mareig.

Antiinflamatoris i paracetamol

Alleugeren el dolor i la febre. Cal tenir en compte que els antiinflamatoris, a diferència del paracetamol, poden ser lesius per a l’estómac.

Cortisona en spray nasal

No hi ha proves de que sigui útil per alleugerar els símptomes del refredat.

All

Hi ha un estudi que troba que l’all podria servir com preventiu del refredat, però es tracta d’un estudi únic i poc consistent que no permet recolzar una recomanació d’aquest tipus. Ara be, si hi ha algú que li agrada molt l’all, podria prendre’l expressament els mesos d’hivern.

Equinàcia

Planta molt emprada a Europa i Nordamèrica. Sembla que te alguna utilitat en millorar els símptomes del refredat, i potser també un petit efecte preventiu.

Bafs de vapor

Molt emprats amb la idea que ajuda a drenar el moc, i fins i tot a matar els virus. Però en realitat no han demostrat cap utilitat en el tractament del refredat.

En conclusió...

Estem destinats a seguir patint refredats. No hi ha cap mesura preventiva que tingui proves per poder recomanar-la de forma general.

El tractament ha d’actuar només sobre els símptomes. La combinació d’un antihistamínic amb un descongestionant, amb la col·laboració del paracetamol si hi ha febre o dolor, semblaria la millor estratègia. I cal afegir-hi una mica de paciència per esperar a que la naturalesa faci la seva feina. En temes de salut sovint cal recordar aquella dita castellana: “No por mucho madrugar amanece más temprano”.