Farà uns 15-20 anys vaig tenir coneixement, no
recordo com, d’una antiga obra de teatre de Jules Romains, acadèmic francès,
que tenia per títol “Knock o el triomf de la medicina”. Aquesta obra es va
estrenar a París al desembre de 1923 i parla d’un metge, el Dr. Knock, i de la
seva manera d’entendre i exercir la pràctica mèdica que convertia a les persones, més
o menys sanes, en dependents de la medicina. El que en aquell moment el seu
autor va presentar com una comèdia ha esdevingut en una profecia que s’està
complint fil per randa en l’actualitat. La revista mèdica AMF se’n feia ressò fa uns anys en una
crònica d’aquesta obra.
Quan vaig conèixer l’existència d’aquest
llibre vaig intentar comprar-lo però no va ser possible doncs estava (i
segueix) exhaurit. En aquella època treballava al Barri Gòtic de Barcelona i
tenia un pacient, ja jubilat, que solia regirar per les diferents llibreries de
llibre vell que hi ha per Ciutat Vella. Aquest senyor m’havia dit repetides
vegades que si algun dia necessitava algun llibre que no trobés ell s’oferia a
buscar-lo. Li vaig demanar el llibre de Jules Romains, i en un parell de dies
me’l va portar a la consulta.
Era una edició perfectament conservada de 1957,
justament l’any en que vaig néixer, de la editorial Losada, impresa a Buenos
Aires. Des de llavors és un llibre que entrego al metges residents
(especialistes en formació) que venen uns mesos a formar-se amb mi, perquè crec
que els pot ajudar a entendre en bona part la situació actual de la medicina.
L’any 1988, la revista mèdica de més prestigi,
el New England Journal of Medicine, publicava un article que es titulava “La paradoxa de la salut”. Aquesta paradoxa es produeix pel fet que tot i
que els indicadors de salut cada vegada són millors, tot i que l’esperança de
vida és cada vegada més llarga, tot i que cada vegada invertim més diners en el
sistema sanitari, la població se sent més malalta. I això es degut en bona part a aquesta
dependència del sistema sanitari que ridiculitzava el llibre de Romains o que
be expressava Aldous Huxley amb la frase “la medicina ha avançat tant que ja
ningú està sà”.
Buscant un testimoni d'aquests fets més recent i més proper vaig trobar el
bloc del sociòleg Juan Irigoyen, professor universitari que te una diabetis, i
que entén i explica de forma clara la diferència entre ser un diabètic
(tota la vida gira al voltant del control del sucre) o ser una persona amb
diabetis (procurant que la malaltia alteri el menys possible la “vida normal”.
És un concepte fonamental que sovint els metges no sabem valorar prou.
Aquest estiu he estat navegant uns dies pel Canal de Midi, a França, una obra d'enginyeria Patrimoni de la Humanitat. En un dels petits pobles on vaig estar, Le Somail, hi ha
una enorme i espectacular llibreria de vell, una veritable atracció turística que sorprèn que
pugui sobreviure en un llogaret tan reduït. La majoria dels llibres vells que
tenen són, lògicament en francès.
Desprès de fer les fotos de rigor, em va
venir al cap el llibre del Dr. Knock, i vaig provar sort a veure si el tenien.
Per sorpresa meva sí que el tenien! Es tractava d’una edició de butxaca de 1924, o
sigui de pocs mesos després de l’estrena, és a dir la primera edició.
Fantàstic!!! I al preguntar el preu... em varen demanar 2€!!!!
El valor d’aquest llibre, per a mí, és molt
alt, i el seu preu molt baix. El valor de la medicina massa intrusiva, massa impertinent,
massa despersonalitzada és molt baix, però el seu preu és altíssim. Tant per
qui la pateix com pel conjunt del sistema.
