Les dietes vegetarianes i veganes s’han fet cada cop més
populars en els darrers anys, en part per la percepció de que aporten beneficis
per a la salut, però també com a conseqüència de les preocupacions pel medi
ambient i el benestar animal.
Un article publicat a primers de mes al British Medical Journal (BMJ) ha fet un seguiment de gairebe 50.000 persones durant 18
anys per veure com influeix el tipus de dieta en la malaltia vascular, en
concret en la malaltia isquèmica del cor (infarts, angina de pit...) i en el
ictus.
Divideixen a la gent en 3 tipus: vegetarians (incloent-hi
els vegans), peixetarians (no havia sentit mai aquesta paraula; mengen peix
però no carn) i els que mengen carn.
Els resultats de l’estudi mostren que els vegetarians i
peixetarians tenen menys incidència de malaltia isquèmica del cor (això no
sorprèn massa perquè ja hi teníem dades prèvies), però en relació als ictus, el
pateixen amb més freqüència els vegetarians que els altres dos grups.
Treure conclusions importants d’aquesta mena d’estudis
(observació de persones durant llargs períodes de temps) és sempre molt
complicat perquè hi ha elements que intervenen que poden influir en els
resultats. Per exemple, en aquest cas el grup de menjadors de carn era 10 anys
més gran de mitjana que els altres, hi havia més fumadors (12% vs 10%), i menys
gent que feia activitat física rellevant (31 vs 40%). Totes aquestes dades, i
d’altres que podem desconèixer perquè no s’avaluen en l’estudi, formen part de
la vida diària dels participants i poden influir, amb independència de la
dieta, en el resultat final de l’estudi.
No comento aquí aquest estudi per parlar de quina és la
“millor” dieta. Perquè d’entrada ens hauríem de posar d’acord en que vol dir
“millor dieta”: La més “sana”? La més agradable? La més sostenible? La més “natural”?...
Com dèiem a l’inici l’increment de l’interès per les dietes
vegetarianes o veganes te, bàsicament, 2 motivacions. D’una banda es un
posicionament ètic i/o filosòfic, especialment en el cas del vegans; d’altra
banda per motius de salut, en considerar que eliminar la carn de la dieta te
com a conseqüència una disminució del risc de moltes malalties, i és per tant
una forma d’alimentació més saludable.
No entraré a valorar la part ètico-filosòfica d’una decisió
d’aquesta mena. Cadascú és lliure d’escollir la seva forma de vida i els
principis ètics que la regulen. Però si voldria fer esment de la visió
“saludable”. Una persona pot fer determinades accions per tal de procurar
millorar la seva salut, però quan aquestes accions esdevenen “excessives” cal
començar a preocupar-se. Deia Ivan Illich (ho comentàvem en una entrada de fa
uns anys) que l’obsessió per la salut perfecta ha esdevingut la malaltia més
freqüent en els països desenvolupats. Aquesta obsessió ens pot portar a
classificar totes les coses com saludables o perilloses per la salut. I això és
un error. Gairebé tot és “saludable” si es consumeix a les dosi adequades.
Una de les diferències evidents entre el ser humà i la resta
d’animals és la capacitat de cuinar. Això ens permet, entre d’altres coses,
superar el fet de l’alimentació com a
simple eina de supervivència per fer que adquireixi el paper d’element de
gaudi, de plaer, de socialització... Reduir aquestes opcions amb l’objectiu de
la salut perfecta és limitar aquest paper. El seny, també en l’alimentació, sembla
que hauria d’intentar compaginar de manera raonable el rol purament biològic de
l’alimentació amb els altres rols esmentats.
Fa unes setmanes el BMJ de Nutrició, Prevenció i Salut,
publicava un article sobre els fruits secs on s’observava que les
persones que consumeixen més fruits secs tenen menys tendència a engreixar-se i
a l’obesitat. Pot semblar sorprenent, inclòs un contrasentit, que un aliment
calòric com aquest tingui un cert efecte “preventiu” sobre l’obesitat, però en
realitat és una mostra més de que no hi ha aliments intrínsecament perjudicials
sinó que tot es redueix a un tema de quantitats, no de qualitats.
Fa uns quants anys semblava que qualsevol cosa que era bona
i ens proporcionava cert plaer era pecat, i ara sembla que això ho hem canviat
per pensar que les coses bones i que ens donen plaer son insanes. Deixem-nos de
romanços i gaudim una mica de la vida!
Val la pena recordar les velles recomanacions saludables que
feia el Dr. Letamendi que ja vàrem comentar en una entrada anterior i que, malgrat el pas del temps i els molts canvis dels coneixements mèdics, mantenen plenament la seva vigència:
«Vida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner
todos los medios
de no
apurarse por nada.
La comida
moderada,
ejercicio y
diversión,
no tener
nunca aprensión,
salir al
campo algún rato,
poco
encierro, mucho trato
y continua
ocupación».
