La majoria de les
persones que venen als consultoris de Masllorenç i Rodonyà ja estan acostumats
a trobar-hi, sovint, una persona més. Una “intrusa” (la majoria dels nous
especialistes en Medicina de Família son dones) o un “intrús” que m’acompanyen
durant les visites.
Es tracta d’especialistes
en formació, el que s’anomenen metges interns residents o MIR, per les seves
sigles.
Des de fa ja molts anys,
per normativa comuna a tota Europa, qualsevol persona que acaba la carrera de
Medicina (6 anys), necessita fer una especialitat per poder treballar en el
Sistema Nacional de Salut. Abans d’aquesta normativa, en acabar la carrera ja
es podia treballar com a metge general, però actualment (obligatori des de
l’any 1990 si no recordo malament) és necessari tenir alguna especialitat. En
el cas concret de voler treballar en l’Atenció Primària, es requereix l’especialitat
de Medicina de Família.
Quina formació te un
metge de família? Doncs l’especialitat es desenvolupa en un període de 4 anys,
dels quals poc més de la meitat es desenvolupen a l’hospital fent rotacions per
les diferents especialitats per poder conèixer les coses més rellevants de cada
una d’elles, sigui cardiologia, traumatologia, dermatologia o psiquiatria.
Abans d’anar a l’hospital anirà uns mesos al CAP que li correspongui on tindrà
assignat un tutor (especialment acreditat per a fer aquesta activitat) que serà
el que supervisarà la seva formació durant tota l’especialitat. El darrer any
el passarà de nou al CAP per tal d’acabar d’afinat les habilitats per poder
responsabilitzar-se posteriorment d’una consulta.
Quan els residents venen
a estar 1, 2 o 3 mesos en els consultoris dels nostres pobles, ho fan perquè
una de les rotacions que tenen incloses en el programa formatiu és la rotació
rural, per conèixer les característiques especials de la pràctica de la
medicina en aquest entorn.
Algunes vegades, molt
poques que jo conegui, algú s’ha sentit molest per la presència d’una altra
persona a la consulta i, de fet, en alguna ocasió m’han demanat si podíem fer
l’entrevista sense la presència de ningú més. En aquests casos cap problema. El
pacient te el dret, si considera que requereix un determinat nivell
d’intimitat, de demanar-ho i així ho fem.
Hom pot pensar que la
presència d’un resident pot ser una nosa pel desenvolupament de la consulta, i
de fet hi ha metges que no admeten tenir residents amb ells, però el cert és
que aporten un valor sobreafegit: ens poden aportar una visió diferent davant
de un cas concret, oferir-nos coneixement de algunes coses que nosaltres potser
teníem menys recents, obligar-nos amb les seves preguntes a reflexionar sobre
alguna cosa a la qual potser li havíem parat poca atenció... pels metges als
que ens agrada la docència ens aporten un estímul per estar sempre més i millor
formats en la nostra activitat quotidiana.
I que els hi podem
aportar nosaltres? Doncs jo entenc que la meva aportació fonamental ha de ser
en dos vessants: d’una banda ajudar-los a entendre la part “artística” de la
medicina i d’altra banda contagiar la curiositat per sempre. M’explico.
La medicina te una part
científica, molt important, però no està exempta d’una part “artística”, també
molt important, i que s’ha anat desenvolupant amb els anys d’experiència: cóm
gestionar la incertesa?, cosa tan freqüent en la pràctica mèdica, cóm donar males notícies? o en general, com comunicar amb la gent?, cóm evitar ser esclau dels números?, i cóm aplicar la medicina antiheroica?. Coses que no
s’expliquen a les facultats, però que son necessàries en el dia a dia.
L’altre objectiu, com he
dit, és contagiar la curiositat per sempre. El metge resident, com especialista
en formació, està en un moment en que la curiositat és màxima perquè ha d'absorbir en 4 anys la majoria dels coneixements i habilitats necessaris per a
la seva pràctica clínica. Però el coneixement mèdic canvia a un ritme
vertiginós, i en 10 anys, la meitat del que havies après potser ja ha canviat.
Per això és important que el metge resident s’adoni de que sempre ha de seguir sent un
“especialista en formació”, perquè sempre ha d’estar encuriosit per actualitzar
i augmentar els coneixements, i això és un element que fa créixer la motivació
per la feina. I de fet, la presència de residents a la meva consulta, m’ajuda a
mantenir viva aquesta curiositat.
Per tant, tenir una
“intrusa” en la consulta pot representar, ocasionalment, alguna incomoditat,
però sense cap mena de dubte, els beneficis superen amb escreix aquests
possibles efectes secundaris.
