Comencem un nou any amb molt bon temps però
això no servirà per lliurar-nos de l’epidèmia de grip que ens visita cada any
en les primeres setmanes de gener. En el comentari d’octubre parlàvem del tractament
simptomàtic de grip i refredats però no vaig comentar res sobre la tos. La tos és
un símptoma que acompanya sovint als refredats i grip, i que moltes vegades s’allarga
vàries setmanes sense cap causa específica que ho justifiqui.
Quan un pacient consulta perquè dies desprès d’un
refredat encara li queda tos... el metge ja tremola. I ara que li puc donar?
Disposem en la farmàcia de múltiples medicaments i altres productes per tractar
la tos. Però, quina és la seva eficàcia?
El cert és que les proves que hi ha sobre la
utilitat dels medicaments per la tos son molt pobres i no permeten poder
afirmar de forma rotunda que els que funcionen son tal o qual. Anem a veure que
és el que podem fer.
Característiques
de la tos
En primer lloc cal intentar esbrinar el tipus
de tos, bàsicament si es tracta d’una tos seca (estosseguem molt i fort, i
arranquem poc) o tos productiva (es tracta d’una tos menys freqüent, més còmoda
i que arrenca força quantitat d’expectoració). La tos productiva és un reflex útil
que es produeix per l’ocupació de la via respiratòria per mucositat i que ens
permet eliminar-la. En canvi la tos seca es produeix per irritació de la via
respiratòria alta, notem una sensació de que tenim alguna cosa per arrencar
però no podem arrencar res o poca cosa, bàsicament perquè no tenim res per
arrencar encara que la sensació ens diu el contrari. Tenint en compte tot això
diríem que la tos productiva cal afavorir-la (ajudar a fer net) i per això
disposem dels mucolítics, mentre que la tos seca cal aturar-la i per això
disposem dels antitussígens.
Mucolítics
o expectorants
Els mucolítics tenen la missió de fluïdificar la
mucositat perquè sigui més fàcil arrencar-la. Els més utilitzats son l’acetilcisteina
(Flumil®), la carbocisteina (Pectox®), la bromhexina (Bisolvon®) i l’ambroxol
(Mucosan®). Cap d’ells està finançat pel Sistema Nacional de Salut. No hi ha
proves de que tinguin cap efectivitat en el tractament de la tos. Algun estudi
posa de manifest que pot ser d’utilitat en persones amb bronquitis crònica greu
que tenen moltes exacerbacions a l’any.
Una cosa que també s’acostuma a recomanar és beure
molta aigua amb la creença de que això farà la mucositat més tova a l’augmentar
la hidratació, malgrat que hi ha proves de la seva manca d’efectivitat.
Antitussígens
Hi ha diferents antitussígens comercialitzats.
Podríem dir que el de referència és la codeïna i el dextrometorfan (Romilar®)
seria el seu derivat més reconegut. Tampoc estan finançats pel Sistema Nacional
de Salud, tot i que la combinació paracetamol amb codeïna si que està finançada
i s’utilitza per aquesta indicació. Les proves que hi ha sobre la seva efectivitat
no son de molta qualitat. Encara que sembla que la idea del xarop està molt
associada a aquests tipus de remeis, sigui en format de xarop, comprimit, o
càpsula no hi ha cap diferència en els seus resultats.
També s’han proposat diversos remeis casolans.
No hi ha proves de cap d’ells excepte de la mel que si que te uns efectes
antitussígens demostrats.
Altres
medicaments
Antinflamatoris, antihistamínics, antibiòtics,
diferents sprays... no han mostrat tampoc un efecte específic en la millora de la
tos.
Quin
seria, doncs, el millor tractament de la tos?
En aquestes condicions, quin tractament
caldria recomanar? Doncs un grup d’experts va publicar al 2017 unes recomanacions en la prestigiosa revista Chest. Tenint en compte les seves recomanacions,
i les dades d’altres estudis, més o menys es podria dir el següent:
·
En la tos seca que acompanya o
deriva d’un refredat o una grip no es recomana fer cap tractament específic
excepte que es tracti d’una tos molt severa que duri molts dies. En aquests
casos es podria provar el dextrometorfan o la codeïna sempre tenint en compte
els seus efectes secundaris. Aquest fàrmacs millor no emprar-los en menors.
·
La mel pot ser una opció útil en
la majoria dels casos.
·
En la tos productiva no cal
indicar cap tractament específic per la tos excepte en persones que pateixen
una malaltia pulmonar crònica severa en que podríem indicar carbocisteïna de
manteniment.
Com es pot veure les recomanacions son gairebé
de no tractar, perquè abans o desprès la
tos es cura sola. Però en la pràctica sempre volem buscar un remei malgrat que
no s’hagi demostrat efectiu. Anem empaitant, potser, l’efecte màgic del medicament.
Però el que no falla mai, el que no falla mai és que el millor remei per la tos
és l’últim: “Portava 2 mesos amb tos i vaig prendre aquell xarop i m’ho va
solucionar”. Sabeu quin era aquest xarop? Doncs, l’últim.
