INSOMNI I FRACTURA DE FÈMUR

Arribo a la consulta abans de les 8 del matí, desprès d’una setmana llarga de vacances nadalenques. Arribo una mica abans de l’habitual perquè desprès d’uns dies d’absència se que a l’obrir l’ordinador em trobaré unes quantes alertes sobre els meus pacients: resultats d’anàlisis i radiografies, informes d’atenció a urgències... Prefereixo revisar-les tranquil·lament abans de començar les visites. Moltes són coses que ja eren previstes, però sempre acabes trobant alguna sorpresa.

Vaja! Em trobo una fractura de fèmur d’una dona gran per una caiguda fortuïta a casa seva! Això és sempre una mala noticia.  I quan passa una cosa d’aquestes sempre vaig a mirar el full de medicació per veure si prenia pastilles per dormir. I això per què? Doncs perquè sabem que les pastilles per dormir augmenten el risc de caigudes i, per tant, augmenten el risc de les fractures de fèmur. De fet, en els 2 darrers mesos de l’any passat, dues pacients més varen patir una caiguda a casa. Les dues prenien pastilles per dormir. Per sort, en aquests 2 casos, no hi va haver fractura, i jo vaig aprofitar per animar-les a deixar les pastilles.

Veig en el full de medicació que aquesta senyora també prenia pastilles per dormir. Buf!

De les caigudes, i fractures, que passen en les persones que prenen pastilles per dormir, unes quantes no s’hagueren produït si no estiguessin pel mig les pastilles. No sabem en concret qui són les persones afectades que s’haguessin lliurat de la caiguda, però sabem que això passa. Si penséssim en aquests perills, les pastilles per dormir ens traurien la son. Això ja ho comentàvem en un número de fa uns anys del “Fent Salut”, aprofitant que s’havia publicat un estudi que demostrava que a més del risc de caigudes, les pastilles per dormir també augmenten el risc de demència. Déu n’hi do! Encara fa una mica més de por.

A Masllorenç i Rodonyà hi ha al voltant de 90 persones, la majoria grans, que prenen de forma continuada pastilles per dormir. Tants problemes tenim per dormir? És que volem anar al llit a les 11 de la nit i dormir fins a les 8 o les 9 del matí? Quantes hores necessita dormir el cos? Tothom igual? Som conscients que la gent gran acostuma a necessitar menys hores de son? Realment necessitem prendre aquest medicament de forma continuada? Val la pena córrer el risc?

Quan treballava a Barcelona, al Barri Gòtic, vàrem analitzar l’ús que es feia de les pastilles per dormir a les residències per a gent gran que teníem a la zona. Ens va cridar l’atenció que gairebé totes les persones ingressades en residències prenien pastilles per dormir. Però d’altra banda, ens va sorprendre que hi havia una residència, portada per uns religiosos per a la gent gran de la seva congregació, en la qual gairebé ningú en prenia. Encuriosits per aquesta troballa, vam anar a parlar amb el responsable de la residència, un religiós andalús de mitjana edat i una mica hiperactiu. La conversa més o menys va ser la següent:

• Hem estat revisant la utilització de fàrmacs a les residències del barri i ens ha cridat l’atenció que, a diferència de totes les altres, en aquesta no hi ha ningú que prengui pastilles per dormir. Com pot ser això?
• És que això no és així. La majoria prenen pastilles per dormir cada nit.
• Però si nosaltres no us fem pas les receptes.
• No cal. A l’hora de dormir apaguem els llums, i jo passo per les habitacions preguntant qui vol pastilles per dormir, i a tots els que me’n demanen els hi dono.
• Ah! I quines pastilles els hi dones?
• Amb les llums apagades i atès que a la majoria els hi falla la vista, porto un potet de vidre, com si fos un envàs de pastilles, però ple de llenties, i això és el que els hi dono, una llentia i alguns ració doble perquè sinó no poden dormir. I el cert és que gairebé tots descansen prou bé.

Vàrem marxar d’allí amb sorpresa i, he de confessar-ho, amb una certa admiració per la solució que aquest home havia trobat. Conscient de que les pastilles per dormir son la majoria de vegades més un costum que no pas una necessitat, ell havia sabut abordar el problema de “l’insomni” bastant millor que nosaltres perquè el seu “tractament” era igual o més efectiu que el nostre, i sense efectes perjudicials.

TRES CURIOSITATS SOBRE SALUT PER COMENÇAR L’ANY

El passat desembre la revista British Medical Journal ha publicat un parell d'articles que podem qualificar, si més no, com “curiosos”, i junt amb un altre de la revista Journal of American Medical Association constitueixen el triplet de curiositats que comentem a continuació.

El primer dels 3 estudis esmentats posa de manifest una relació entre un major i continuat gaudi de la vida i una disminució de les taxes de mortalitat. Les persones que refereixen disfrutar de la seva vida viuen més anys.

Sempre s’ha pensat, malgrat que no teníem gaires proves per poder-ho afirmar, que les persones que gaudeixen més de la vida tenen més bona salut. Aquest estudi aporta proves prou serioses d’aquesta relació entre gaudiment i salut, mesurada en una vida més llarga. Com ja hem comentat altres vegades cal defugir de la concepció estàtica de la salut per entendre-la d’una forma més d’actitud, com una manera d’afrontar la vida. Això encaixa plenament amb els resultats d’aquest estudi. Si ens preocupem tant de la salut fins al punt que no ens permet gaudir de la vida, els resultats que obtindrem seran els contraris als que pretenem aconseguir.

Un segon estudi, fet a la Gran Bretanya, ha analitzat les visites fetes pel Pare Noel a les sales de pediatria dels hospitals durant les festes nadalenques de 2015. Els resultats poden semblar sorprenents: hi ha menys visites del Pare Noel als hospitals situats en zones socioeconòmicament més pobres. Diuen els autors que aquest estudi es contradiu amb “la creença tradicional que el Pare Noel premia els nens segons el seu comportament de l'any anterior”.

Es conegut que les condicions socioeconòmiques son determinants de salut més importants que el mateix sistema sanitari. Serveixi com exemple proper la diferència entre esperança de vida que trobem enels diferents barris de BCN, que arriba a ser de més de 5 anys entre Ciutat Vella, i Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi. Per això, ara que ens van arribant les pressions de la medicina genètica, cal recordar la cèlebre frase de que en qüestió de salut és més important el codi postal que el codi genètic.

Evidentment hi ha moltes causes que determinen aquests resultats, algunes clares i altres menys perceptibles. L’estudi del Para Noel pot servir de mostra de que, sense saber, perquè hi ha diferències entre classes socials en aspectes que poden semblar una mica inexplicables.

El tercer article al que fèiem menció, no menys sorprenent que els altres, analitza els resultats en pacients donats d’alta de l’hospital segons si el metge que els va atendre era home o dona. Algun estudi previ deia que les metgesses tenen més tendència a seguir més les guies de pràctica clínica que no pas els metges, que poden ser una mica més anàrquics.

En aquest estudi van mirar les xifres de mortalitat o de reingrés a l’hospital en els 30 dies posteriors a l’alta, de pacients de més de 65 anys que havien ingressat a serveis de medicina interna d’hospitals americans. Els resultats són prou clars: els pacients que han estat atesos per metgesses presenten menys mortalitat i necessiten reingressar menys vegades en el mes següent a l’alta, que aquells que han estat atesos per metges.

Son 3 estudis amb resultats una mica curiosos però potser no del tot sorprenents. Si volguéssim fer una conclusió de tot plegat podríem dir que per sentir-nos més sans cal gaudir de la vida tot el possible, que això ens permetrà viure més temps, un temps que podem aprofitar per ajudar a disminuir l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques, que de ben segur que això ens farà encara gaudir més, i per tant tenir encara més salut. Però si en algun moment se’ns afluixa una mica la salut i anem a parar a l´hospital, haurem de procurar que ens atengui una metgessa. 

Molta Salut i Molt Bon 2017 !!!