JA TENIM AQUÍ LES VACUNES... (PFIZER)

Aquesta darrera setmana ja m’han preguntat vàries vegades la meva opinió envers la vacuna de la COVID-19. La resposta no és senzilla, perquè cal tenir en compte, entre d’altres coses, que no estem parlant de la vacuna sinó de les vacunes de la COVID-19, que n’hi ha unes quantes i amb mecanismes de funcionament diferents.

A les primeries del segle XVIII, la verola era una causa important de mortalitat, i de fet va ser una de les armes amb que els “Conquistadores de Amèrica” van causar nombroses baixes entre els indígenes. L’any 1796 Edward Jenner, un metge anglès, va observar que les munyidores de vaques patien una verola molt suau a partir de les pústules de les mamelles de les vaques. Vist això va pensar que si provocava en una persona una verola “suau”, la de les vaques, podria evitar que patissin una verola greu. Va decidir fer la prova amb el fill del seu jardiner inoculant-li fluids de les “pupes” d’una munyidora infectada; i vist que funcionava la va aplicar posteriorment al seu fill, entre d’altres. Per això el nom que es va donar a aquesta inoculació: vacuna, perquè ve de les vaques (com ja vàrem comentar en l’anterior entrada). Així es va crear la primera vacuna, quan encara faltaven 100 anys perquè Robert Koch establís que els microbis podien ser causants de malalties. Una història una mica més detallada de la vacuna de Jenner la trobareu en aquest enllaç que ja vaig recomanar en una entrada anterior.

He fet aquest petit recordatori històric per entendre que, conceptualment, la idea de la vacuna és simple: introduir en el cos d’una persona l’agent que causa una malaltia, però sense força per produir la malaltia greu. El cos coneix i reconeix aquest agent i prepara les seves defenses a les que anomenem anticossos. Així, si més endavant es troba amb l’agent infecciós tindrà les seves defenses preparades per atacar-lo i destruir-lo.

Des d’aleshores son moltes les vacunes que s’han produït; algunes de gran efectivitat i que han permès reduir de forma espectacular moltes malalties (poliomielitis, diftèria...), i d’altres menys reeixides que no han arribat a tenir una gran difusió o s’han deixat d’emprar.

 

Tipus de vacunes

Encara que totes les vacunes es basen en el mateix concepte, exposar a la persona a l’agent infecciós “retocat” perquè l’organisme fabriqui anticossos específiques contra ell, hi ha diferents formes en la pràctica d’intentar aconseguir-ho, i per tant diferents tipus de vacunes:

1.      Hi ha vacunes fetes amb virus atenuats (virus vius però sense capacitat de fer mal) com la de la varicel.la o la triple vírica (xarampió, galteres i rubèola)

2.      Hi ha d’altres fetes amb els virus morts com les de la grip, o la polio...

3.      Unes altres estan fetes de trocets del virus com les de la tos ferina i el pneumococ...

4.      Hi ha una variant d’aquestes en les quals els trocets de virus no s’injecten directament sinó que s’han ficat dins d’un virus inofensiu  que li serveix de vehicle per entrar a les cèl·lules i així poder-se expandir. Hi ha l’exemple de la vacuna de l’ébola. Així son les vacunes d'Oxford i Sputnik.

5.      I un últim tipus, del qual encara no hi tenim experiència pràctica tot i que fa més de 20 anys que s’està treballant en aquest mecanisme, que son les vacunes d’ARN missatger. S’injecta l’ARN missatger que porta les instruccions perquè sigui el propi organisme que fabriqui la proteïna del virus, que el cos reconeixerà com a no pròpia i fabricarà anticossos contra ella. La vacuna de Pfizer i la de Moderna son d'aquest tipus.

Com és que s’han desenvolupat de forma tan ràpida?

Pot generar certa sensació d’inseguretat, molt raonable, el fet de que les vacunes s’hagi desenvolupat amb tanta rapidesa, però en realitat s’han desenvolupat seguint els criteris científics habituals. La velocitat amb que s’ha fet ha estat conseqüència que la quantitat de diners que s’han invertit ha estat, ateses les circumstàncies, moltíssim més elevada que el que s’havia invertit fins ara. Les tècniques aplicades, com ja hem dit, ja es treballaven des de fa anys, però els diners han aportat una acceleració absolutament espectacular.

Son segures les vacunes de la COVID?

Com tots els medicaments quan es comercialitzen, s’han fet, i s’estan fent proves de seguretat que permeten conèixer aquells efectes secundaris i riscos freqüents, i que es produeixen en un termini de temps determinat (el que duren els estudis previs que es fan).

Però, a banda d’aquests efectes secundaris, pot ser que no s’hagin detectat altres efectes molt poc habituals perquè no s’arriben a conèixer fins que moltes persones han rebut aquest tractament, i tampoc es poden detectar aquells efectes que es produeixen a llarg termini perquè no s’han utilitzat suficient temps per poder-ho detectar.

Això passa amb tots els medicaments i per això, en general, no cal tenir pressa per emprar medicaments nous, especialment si ja tenim medicaments més antics (i per tant més coneguts) que fan la mateixa feina. Però en el cas de la COVID-19 es donen dues circumstàncies que cal considerar i contrapesar amb les incerteses que genera un producte nou. Aquestes circumstàncies son: 1) que el problema que volem evitar és extens i greu i està tenint una repercussió fins fa poc inimaginable en les nostres vides i en la nostra economia; 2) que no tenim altre recurs (a banda de confinament i reduir socialització) per poder evitar-ho.

 

Son efectives les vacunes de la COVID?

Doncs genèricament podem dir que sí. Els fabricants parlen de més del 90%, però de moment les dades que s’han publicat de forma oficial només son les de la vacuna de Pfizer-Biontech, i de Moderna. Tot així, encara ens falten moltes dades que el temps ens anirà clarificant. Quedaran durant temps preguntes per respondre. Son efectives per reduir malaltia greu o només malaltia lleu i contagiositat? En quins grups de població son més efectives? Quan de temps durarà la seva efectivitat?

 

Estem anant massa de pressa en vacunar de forma generalitzada?

Doncs certament estem anant força més ràpids de l’habitual, però si tenim la situació de la pandèmia sense control, i disposem ja d’unes vacunes que resulten segures (a curt termini) i efectives, tot i que sense poder determinar de moment en quins grups de persones o en quin tipus de COVID-19 (lleu, greu, contagiositat...) , s’ha de triar entre esperar més temps, mantenint la situació actual o començar a actuar assumint un risc que sembla inferior al del propi coronavirus.

 

Jo em vacunaré

Per la meva condició de sanitari m0oferiran la vacuna sembla ser que el mes de febrer. Jo em vacunaré. Perquè crec que el risc de no fer-ho és superior al de fer-ho, i perquè crec que a banda del benefici individual el fet de vacunar-me te efectes beneficiosos en el risc col·lectiu. Per això, tot i els dubtes que podem tenir i que tindrem durant un temps en la vacuna crec que l’opció de vacunar-se és l’opció més raonable a hores d’ara.

 

La vacuna de Pfizer-Biontech

Tot i que no podem, ara per ara, escollir entre les diferents vacunes que s’han desenvolupat, i que no tenim prou dades per dir que una és millor que l’altre intentarem anar explicant les seves característiques segons vagin essent aprovades per l’Agència Europea del Medicament.

I començarem per la vacuna de Pfizer-Biontech, que ara per ara és la que s’ha començat a posar a la Unió Europea perquè és l’única aprovada a dia d’avui, i per això és la que s’administra a hores d’ara al nostre país. Es tracta d'una vacuna d'ARN missatger.

En l’estudi de la seva eficàcia varen participar més de 40.000 persones (majors de 16 anys, sans o amb malalties cròniques estables, el 40% majors de 55 anys). La meitat varen rebre la vacuna (una dosi repetida als 21 dies) i a l’altra meitat se’ls hi va administrar placebo. Es va fer un seguiment de 2 mesos. En el segon mes, es varen produir 162 casos de COVID en el grup de persones a les que s’havia administrat placebo, i només 8 casos en el grup al que s’havia administrat la vacuna, i en relació als casos greus varen ser 1 i 9 respectivament. Aquestes dades mostren una eficàcia de la vacuna del 95%. L’efectivitat comença a manifestar-se a partir dels 12 dies desprès de la primera dosi.

Quant als efectes secundaris, un 20% de les persones varen presentar efectes secundaris lleus relacionats amb la vacuna, i només varen haver 4 persones amb efectes secundaris greus relacionats amb la vacuna. Una vegada s’ha començat a administrar s’ha vist que s’han produït alguns casos de reacció al·lèrgica greu per la qual cosa es recomana no administrar-li a la gent que tingui antecedents similars, i en els que tingui algun antecedent d’al·lèrgia fer 15-30 minuts d’observació desprès de l’administració.

Aquesta vacuna requereix una conservació a -70º la qual cosa implica una dificultat important per a que estigui disponible per a la seva aplicació a qualsevol CAP o consultori.

TEST RÀPID D’ANTÍGENS PER A UNS NADALS SEGURS?

Sempre que ens trobem davant d’una situació d’incertesa se’ns genera una intranquil·litat natural perquè hem de prendre decisions sense saber amb seguretat les seves conseqüències. Això ho tenim ara molt present quan intentem casar els tradicionals àpats dels Nadals amb els riscos derivats de la presència del coronavirus.

Però sembla que trobem la solució al problema gràcies a que podem disposar de les proves ràpides d’antígens que podem adquirir a la farmàcia. Tot solucionat, pensem. Però potser en realitat estem canviant una situació d’incertesa per una altra de falsa seguretat, i que te pitjors conseqüències.

Expliquem això.

Totes les proves mèdiques, totes, tenen una fiabilitat que no és del 100%. En tots els casos ens podem trobar amb falsos positius i falsos negatius. I això, no depèn només de la qualitat de la prova, sinó de la probabilitat que té una persona (abans de fer la prova) de tenir la malaltia que es vol detectar. Per entendre’ns, en el cas de la COVID-19 si estem davant d’una persona amb símptomes la probabilitat de tenir la malaltia se situa, amb les dades actuals al voltant del 15%, si es tracta d’un contacte la probabilitat és més baixa, i si es tracta d’una persona que ni te símptomes ni  és contacte, la probabilitat s’estima que és actualment del 0,5%.

Es a dir, la prova serà més fiable en les persones simptomàtiques (que és a qui els hi fem prioritàriament), menys fiable en els contactes, i prou menys fiable en les persones sense símptomes i sense ésser contacte.

Així doncs, la idea de anem a fer-nos la prova ràpida d’antígens per poder fer uns àpats de Nadal segurs, potser no serà massa bona idea.

Si volem explicar això amb números podria ser més o menys així:

Fem la prova a 1000 persones (sense símptomes i que no son contactes) i podem estimar que 5 tenen la COVID i els altres 995 no tenen la COVID (ja hem dit que amb les dades actuals la probabilitat és del 0,5%).

Dels 5 que tenen la COVID-19:

• 3 sortiran positius a la prova: veritables positius

• 2 sortiran negatius a la prova: falsos negatius

Dels 995 que no tenen la COVID-19:

• 29 sortiran positius a la prova: falsos positius

• 966 sortiran negatius a la prova: veritables negatius

Els 32 que surten positius s’hauran d’aïllar i fer estudi dels seus contactes (tot i que realment només 3 d’ells tenen de veritat la COVID.

Els 966 que surten negatius haurien de mantenir les mesures de seguretat igual que si no haguessin fet la prova, tot i que és probable que es vegin més segurs i relaxin les mesures, la qual cosa fa que a més del perill de patir un contagi, 2 d’ells resultaran força més perillosos que si no haguessin fet la prova.

Amb tots aquests números estem en situació de plantejar-nos si per tenir un Nadal més segur ens hem de fer les proves. Una opció és tenir 1000 persones aplicant les mesures de seguretat de forma adequada, encara que 5 tinguin la COVID sense saber-ho. L’altra opció és tenir 996 persones una mica relaxades i 2 d’ells amb la COVID, i 32 persones aïllades, 29 de les quals sense cap necessitat. Sembla prou més desitjable la primera opció, i a més a més és més barata.