“Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”. Aquesta era la insistent tornada d’una cançó de Raimon de l’any 1969:
Quan creus que ja s'acaba,
torna a començar,
i torna el temps dels monstres
que no són morts
-i el silenci fa niu en la vida,
fa niu en les coses-,
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.
Jo tenia llavors 12 anys… feia 50 anys de la pandèmia de la “grip espanyola” que es calcula que va matar uns 40 mil.lions de persones en tot el mon (ves a saber com feien abans els números) i faltaven 50 anys perquè s’inicies a la Xina la pandèmia de COVID-19.
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar.
VACUNA SI O NO?
L’any passat varen morir a les carreteres espanyoles 1.370 persones en accidents de trànsit i 6.681 varen necessitar ingrés hospitalari. Però això no ha ha fet que gaire gent hagi deixat d’anar amb cotxe malgrat el seu risc conegut i reconegut.
Des que va començar la pandèmia han mort per COVID-19 87.832 persones a Espanya (a data 20/11/21). Per l’administració de la vacuna de la COVID-19 no s’ha confirmat que hagi mort ningú a Espanya i no tinc dades d’ingresos hospitalaris per reaccions adverses. La vacuna ha demostrat sense paliatius que és efectiva per reduir el risc d’emmalaltir i molt efectiva per disminuir el risc d’hospitalització i mort. Malgrat totes les dades disponibles en l’actualitat, segueix havent un número considerable de gent que no es vol vacunar.
No queda clar si la famosa frase “equivocar-se és humà” la va pronunciar Séneca en primer lloc, però sabem que va ser Ciceró qui la va arrodonir dient que “qualsevol persona humana pot equivocar-se, però persistir en l’error queda reservat només als ignorants”.
Però és què “quan creus que ja s’acaba, torna a començar”.
PASSAPORT COVID
En la situació actual a Catalunya, en que comença a pujar la corba de contagis i el risc de rebrot es va posant en xifres de més risc, es raonable que es vulguin implementar mesures per mirar d’evitar que tornem a entrar en una onada d’intensitat similar a les anteriors.
El fet de restringir certes activitats a les persones que no tinguin el passaport COVID es una mesura polèmica, que avui ha proposat el Govern, i que queda en mans de la seva aprovació per part dels jutges (això sempre fa una por!!!).
Entenc que cal respectar les llibertats de cadascú sempre que aquestes no invaeixin les llibertats dels altres. En aquests casos cal regular-ho.
Gairebé tots entenem que la velocitat a que podem córrer per les carreteres estigui limitada (tot i que alguns intel.lectuals no ho veuen aixì (https://www.youtube.com/watch?v=GUy4fwKSLzc).
Jo tinc dret a córrer tan com vulgui en un circuit tancat o al menjador de casa meva, però a la via pública el meu dret a córrer pot posar en perill el dret a la vida dels altres. Jo tinc dret a veure tot l’alcohol que vulgui, però no tinc dret a conduir si he begut més alcohol del que està permès.
Jo tinc dret a no vacunar-me, però si això fa que la possibilitat de transmetre la COVID als altres sigui més alta hauré d’assumir la responsabilitat i les conseqüències de la meva decisió. En aquest cas es tracta d’evitar que en situacions d’augment del risc de rebrot, jo no pugui estar en llocs tancats, on no es garanteix la distància i l’ús de mascareta: interior de restaurants o bars, oci nocturn en espai tancat… i així sobre la marxa.
És més que evident que aquesta és una mesura que resulta molt menys lesiva pels interessos col.lectius que tancar els restaurants directament.
Però… quan creus que ja s’acaba torna a començar.
VACUNA OBLIGATÒRIA
Hi ha alguns països europeus que ja han decidit (Austria) o s’estan plantejant seriosament (Alemanya) el fer la vacuna obligatòria. Això és un fet sense precedents fins ara… però, com diu un proverbi xinès, “el viatge més llarg del mon comença pel primer pas”.
Jo personalment penso que aquesta no és la manera. Cada persona ha de tenir el dret a decidir si vol vacunar-se o no, i alhora ha d’assumir les conseqüències pràctiques de la seva decisió. I tot i que seria bo que les decisions es fessin a partir d’una bona informació, cadascú pot informar-se allà on cregui que és més adequat.
De fet, habitualment utilitzem informació esbiaixada: els indepes llegeixen l’Ara, els sociates el Periódico, els convergents la Vanguàrdia, els peperos ABC o la Razón. Això fa que reduïm de forma sistemàtica i voluntària l’amplitud la nostra visió del mon, i, en certa forma, ens indueix a perseverar en el “nostre error”.
De tota manera, hem de estar d’acord en que la Societat té dret a establir les mesures necessàries per a que les decisions individuals no posin en risc els drets col.lectius. “Y en eso estamos”.
Quan creus que ja s’acaba torna a començar.
LA TERCERA DOSI
I ara ve la tercera dosi. Ens l’hem de posar? Sí home, sí. Ja tenim prou proves que la immunitat que ens proporcionen les dues primeres dosi no té una durada molt llarga per la qual cosa, tot i que no cal tenir gran pressa, és recomanable una dosi de record.
Això vol dir que caldrà fer-ho cada any? Doncs, ni sí ni no. Caldrà esperar per saber quina és la durada d’immunitat que ens proporcionarà aquesta tercera dosi. Tenim tendència a comparar amb la de la grip, que es recomana anualment. Però, per què no al comparem amb la del tètanus, que cal posar-ne 3 en un any, però desprès ens dona una immunitat de molt llarga durada. Caldrà esperar veure que passa en el temps per saber com haurem de continuar.
I així anar fent. Sempre que sigui possible hem de deixar que les persones prenguin les seves decisions informades, i hem de procurar evitar que les possibles conseqüències d’aquestes decisions individuals puguin afectar de forma negativa al col.lectiu.
Quan creus que ja s’acaba torna a començar.
