EL COLESTEROL ALT: UN EXEMPLE DE LA TIRANIA DELS NÚMEROS

La revista JAMA publica aquesta setmana les recomanacions preventivas que fan els experts dels Estats Units pel tractament farmacològic del colesterol. Aquest tractament es fa amb uns medicaments que anomenem "estatinas" i són uns dels medicaments que més despesa generen als paisos desenvolupats.

Utilitzarem l'exemple del colesterol per comentar un aspecte cada vegada més preocupant de la informació sanitaria que s'ha vingut a denominar "la tirania dels números". És aquesta tiranía la que ens porta a dir que el colesterol ha d'estar per sota de 200, la pressió arterial per sota de 140/90, el sucre per sota de 110...

Si entenem que aquestes xifres són una orientació, però que cal adaptar-les a cada persona en funció de les seves característiques individuals estarem fent les coses correctament. Però en la pràctica acostuma a passar a l'inrevés. Enlluernats per "la tirania dels números" podem caure en la trampa de tractar xifres per comptes de tractar persones, de preocupar-nos per maquillar els análisis per comptes de millorar salud.

Aquest risc de quedar-nos només en les xifres també és aplicable a la majoria de les recomanacions habituals que sentim. Però hem d'evitar caure en la trampa. Ni s'ha de dormir 8 hores, ni s'ha d'anar de ventre cada dia, ni s'han de veure 2 litres d'aigua, ni s'han de menjar només dos ous a la setmana, ni s'ha de reduir la sal a tothom. Cada persona té unes determinades característiques, i les "regles universals" s'hi han de saber adaptar.

Anem a ser pràctics, què hem de fer amb el colesterol? Doncs en primer lloc, com hem dit, valorem les característiques de la persona en concret. Un primer element que és fonamental en el que hem de fer és saber si la persona ha tingut prèviament un infart de miocardi o una angina de pit. En aquests casos, amb independència de que la persona tingui el colesterol més o menys, sempre caldrà prendre una estatina, doncs està ben demostrat el benefici del tractament en aquests casos.

I que hem de fer si no hem tingut un infart o una angina? Doncs en aquests casos el que es recomana és calcular quin és el risc que pot tenir cada persona de patir un infart o una angina, i segons quin sigui el risc sabrem si es necessita o no tractament. I com fem per calcular-ho? Doncs la calculadora que es recomana perquè està adaptada a la població d'Espanya és la Calculadora REGICOR.

Aquesta calculadora te en compte el sexe de la persona, l'edat, les xifres de pressió arterial, les xifres de colesterol total i de colesterol bò (HDL), i el fet de si la persona és diabètica o fumadora. Si posem tot això a la fórmula surt un determinat risc i es recomana tractament quan el risc és del 10% o més en persones de 40 a 75 anys. Tot i això, la decisió no ha de quedar limitada a aquest número, caldrà valorar aspectes importants, com els antecedents familiars d'infarts o altres, que no es consideren en la calculadora però si cal tenir en compte. Per tant, els números ens orienten però és el coneixement i el seny els que han de prendre la decisió final.

Per cert, a partit dels 75 anys si no hi hagut infart, segons les recomanacions actuals, no està clar si el risc del medicament supera als beneficis.

Què vol dir això del risc del medicament? Doncs que, a banda d'alguns efectes secundaris freqüents però de poc risc (nausees, restrenyiment, diarrea...), 1 de cada 20 persones haurà de deixar la medicació per dolors musculars, 1 de cada 50 veurà alterats els seus anàlisi del fetge, i  a 1 de cada 20.000 li afectarà de forma important el ronyó.

En resum, que els medicaments, en aquest cas les estatines pel colesterol, són molt útils en la gent que te un risc molt alt (els que han tingut un infart), són útils però menys en la gent que te un risc mitjà, i són pràcticament inútils en els que tenen un risc baix. Però els efectes secundaris son iguals per tots. Per això abans de fer qualsevol tractament cal considerar, no les xifres de colesterol o del que sigui que un tingui, sinó si la relació entre el benefici i el risc serà favorable.