TORNANT DE VACANCES... PEL DARRER CURS

 Avui fa 3 mesos que vaig escriure la darrera nota al bloc. Per diferents circumstàncies (podem posar la COVID-19 com a excusa principal) he anat prioritzant altres activitats.

Ara estic acabant les vacances, de fet torno el dia 19, i soc conscient que, “salvo complicaciones” com diuen els metges, començaré el meu darrer any com a metge assistencial, atès que sobre el setembre de l’any vinent m’arribarà el moment de jubilar-me.

Torno quan que va de baixada la cinquena onada de COVID i quan no sabem encara si en tindrem gaires més. Si alguna cosa hem après en aquest temps és la dificultat per preveure el comportament futur d’aquesta pandèmia.

També hem après la indubtable efectivitat de la vacuna i la seva seguretat a curt termini. Per saber quan de temps es manté efectiva i els possibles efectes secundaris a mig/llarg termini haurà de passar bastant més temps.

També sembla que s’acabarà aplicant el “passaport verd” sense el qual hi haurà una limitació de moviments o la necessitat d’una PCR o test d’antígens per poder accedir a determinats espais col·lectius. Pot semblar una mena d’obligatorietat però en realitat és fer a cada persona responsable de les conseqüències de les seves decisions. Es tracta de valorar avantatges o beneficis de la decisió i posar-los en front de les desavantatges i riscos... i a partir d’aquí decidir lliurement.

Malgrat la situació, en el nostre entorn hem pogut mantenir els serveis als consultoris amb relativa normalitat (a diferència de CAPs que han limitat molt les entrades i visites presencials, i de fet des del 19 d’agost, que començo, fins al 26, l’horari de la visita mèdica serà l’habitual.

Voldria que aquesta normalitat es mantingués el màxim possible i poguéssim treballar en les millors condicions. Per això és necessari que tothom aporti el seu gra de sorra: el que no s’ha vacunat que es vacuni, seguir mantenint certes mesures de seguretat (distància i mascareta quan sigui necessari), però també mirar d’evitar les pors excessives que serà un altra dels romanents de la pandèmia que ens acompanyarà durant molt temps.

DE VACUNES PER LA COVID, ANTIVACUNES I CONSPIRACIONS

Fa un parell de setmanes, una lectora d’aquest bloc m’envia un correu electrònic dient-me el següent:

“Bon dia!

Ja m'he vacunat, 1a dosi ahir, i n'estic contenta.

M'agradaria saber què dieu els metges davant els arguments de la Forcades sobre les vacunes contra el covid:

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-teresa-forcades-covid-vacunes/

Suposo que ja tens prou i massa feina, però no sé si de cara al proper article a Fent Salut podries contestar alguna cosa.

Si no, no he dit res, perdona l'atreviment.”

Vaig entrar en l’enllaç que ella em proposava i vaig veure una entrevista amb la Dra. Forcades (coneguda com la monja Forcades) en referència a les vacunes contra la COVID-19, i tot el munt inabastable de noticies, opinions i rumors que l’envolten.

La meva resposta va ser la següent:

“Gràcies per aquest enllaç.

No puc dir què diuen "els metges" en situacions com aquestes. Puc referir-me al que diu "aquest metge" ;)

Un pastisser malparit pot fer un excel·lent "lemon pie". Com diuen els castellans, "lo cortés no quita lo valiente", i jo no sortiré de festa amb aquest pastisser però tampoc renegaré del seu "lemon pie".

La industria farmacèutica (el pastisser malparit) son empreses amb afany de lucre (això no és intrínsecament dolent) i treuen productes molt bons i altres molt poc bons o dolents. Però com hi ha tant de diner al darrera, aplicant la màxima de que tothom té el seu preu, han fet moltes malifetes, algunes molt greus (la del Vioxx que comenta la Forcades n'és una, la responsable del CDC d'Atlanta durant l'epidèmia de grip A va acabar treballant per MSD als pocs mesos...).

Si vols aprofundir en aquest tema hi ha un llibre d'en Peter Götzsche (no se com s'escriu) que és molt recomanable: "Medicamentos y crimen organizado. Como las grandes farmacéuticas han corrompido el sistema de salud". Val a dir que el llibre te efectes secundaris freqüents: nàusees, vòmits i malestar general.  ;)

En el cas de les vacunes de la covid ha coincidit la necessitat peremptòria d'actuar (la crisi era molt greu, les UCI no es veuen així, ni molt menys, en una epidèmia de grip) i la disponibilitat d'una tecnologia, encara no prou desenvolupada per manca de recursos. Això ha permès, un cop s'han posat diners (molts) desenvolupar les vacunes a una velocitat inusual. I posar-les en circulació sense disposar de dades a mig-llarg termini. Això és cert, però l'opció B era esperar 5 o 10 anys a veure que passava amb els vacunats. Està clar que això no era factible ateses les circumstàncies.

Quant a buscar altres vies a més de les vacunes, com tractaments dels malalts, ja es van emprar, a la desesperada, en la primera onada, i realment sembla que els resultats varen ser molt dolents. 

Es fan propostes amb fàrmacs disponibles actualment (son només propostes i encara no tenim resultats), i es treballa en desenvolupar-ne de nous, però això és molt lent. Però aquestes altres opcions no estan tancades, sinó en marxa.

Quan entrem en la teoria "conspiranoica", ja aquí crec que la Forcades s'acosta al Bosé i entra en situacions que, a mi personalment, em semblen delirants. No dedico gaire temps a entrar en aquestes fabulacions.

El que sabem cert és que les dades de resultats de les vacunes son espectaculars quant a mortalitat, i dades molt recents (2 dies) semblen demostrar que també actua sobre la transmissió... Vist el que tenim crec fermament que a hores d'ara no hi ha millor opció que la vacuna... amb totes les incerteses que sobre elles hi ha, i que duraran anys. Per cert, incerteses menors que les que hi ha, per exemple, en molts dels caríssims fàrmacs utilitzats pel tractament de diferents càncers...

Quant a la proposta (deshonesta) que em fas per escriure alguna cosa al respecte al "Fent Salut", m'ha recordat al "un soneto me manda hacer Violante" del Lope de Vega. ;)

És perillós. Quant dirigeixes un escrit a una persona (com ara aquest) saps a qui et dirigeixes, coneixes la persona i pots fer un missatge, com si diguéssim, "a mida". Però quan fas un escrit obert saps que els que ho llegeixin (si és que algú s'ho llegeix) tenen tarannàs diferents (i desconeguts per qui ho escriu), i la interpretació dels continguts serà molt variable.

Ara per ara, per a la majoria de la gent, crec que missatges que puguin generar dubtes sobre la vacuna, la covid i la conspiració, son poc recomanables, per la qual cosa no crec que sigui el tema a escollir per a la pròxima entrada al "Fent Salut".

Però potser canviaré d'idea...   ;)”

Fins aquí el que vaig contestar. I resulta que he canviat d’idea i he optat per posar-ho així en el bloc. Les incerteses en medicina son moltes més de les que els usuaris pensen. No cal generar pors, però si compartir l’incertesa, perquè així, cada persona té la informació real disponible per prendre decisions sobre la seva salut, i assumir-ne les conseqüències.

JA TENIM LA JANSSEN... I LES TROMBOSI... QUÈ FEM?

 Aquesta setmana ens arribava la vacuna de Janssen (Johnson&Johnson) i era un element important per tal d’accelerar el procés de vacunació al grup de 70 a 79 anys. Avui ha saltat la notícia que Johnson&Johnson paralitza la distribució a Europa per haver-se detectat alguns casos de trombosi atípica.

La vacuna de Janssen és una vacuna que utilitza un virus inofensiu com transportador dels antígens del coronavirus, igual com la d’AstraZeneca, igual com la Sputnik (la vacuna russa). Als estudis previs ha mostrat una eficàcia similar a la d’AstraZeneca, s’administra en una sola dosi i no te grans complicacions quant a la seva conservació i transport. Sobre el paper resulta una molt bona opció.

Però ara ens invaeix el dubte, tal i com ha passat amb la vacuna d’AstraZeneca. Mateix mecanisme d’actuació i mateixos efectes secundaris? Sembla prou coherent... però desprès dels dubtes generats per la informació (i com s’ha desenvolupat) sobre la d’AstraZeneca, apareixen molts dubtes.

Què és el que sabem de veritat? Doncs que hi ha un efecte secundari greu, trombosi en localitzacions atípiques, molt poc freqüent, que afecta a 1 de cada milió de persones, especialment dones de menys de 60 anys (35-50) i que no està molt clara quina és la seva causa. Però també sabem que tenen molta eficàcia quant a disminuir la malaltia greu, els ingressos a UVI i les morts per COVID-19. Això queda fora de dubtes. Per tant hi ha un risc, més o menys conegut, força baix però real, i alhora hi ha una eficàcia alta de la vacuna que disminueix el risc de mort en aquelles persones que es contagien del coronavirus.

Amb tot això, i com amb la resta de fàrmacs, cal posar a la balança els beneficis i els riscos de vacunar-se o no vacunar-se. Per prendre la decisió cal considerar que el risc de la vacuna és igual per tothom, mentre que el risc de contagiar-se varia en funció del que fa cada persona.

Diferents persones m’han demanat opinió sobre si vacunar-se o no atesa l’alarma que s’ha generat per tota aquesta informació. Si ets una persona “allunyada” del perfil de dona de 35-50 anys, amb contactes amb familiars joves i adolescents, amb vida social “normal”, podríem dir que el teu risc de contagiar-te és estàndard, i el risc de complicacions severes de la vacuna és baix, per la qual cosa jo et recomanaria la vacuna.

Si ets dona, de 45 o 50 anys, que surts poc de casa i teletreballes, el teu risc de contagi és prou més baix que el de la mitjana de la gent, i en aquest cas potser pots esperar a vacunar-te.

Si la teva situació és intermèdia entre aquests dos perfils, hauràs de triar, però en cas de dubte crec que, a hores d’ara, cal recomanar la vacunació.

La seguretat absoluta no la tindrem mai... però això també passa quan prenem un ibuprofeno...

I A MI QUAN EM VACUNARAN?

Ara que el pla de vacunació contra la COVID-19, lentament, està en marxa, no son poques les trucades que rebem als consultoris demanant “quan em toca la vacuna?”. La realitat és que la planificació només es pot fer a curt termini, perquè depèn exclusivament, no de la nostra capacitat per poder-la administrar sinó de que ens arribin les vacunes.

Sovint hem llegit a la premsa o hem sentit per radio o televisió que tal o qual companyia farmacèutica només entregarà al Govern la meitat de les dosi que havia d’entregar. Això repercuteix directament en les vacunes que es distribuiran i per tant en haver d’endarrerir tot el que s’havia planificat.

Un altra inconvenient que ha forçat a fer canvis en la planificació ha estat la limitació d’edat de la vacuna d’AstraZeneca, com ja comentàvem en l’anterior entrada d’aquest bloc. Tot i que la Agència Europea del medicament va aprovar aquesta vacuna per a totes les edats, i l’OMS també ho va recomanar així, varen sortir dubtes (van començar els alemanys) perquè havien poques dades en gent més gran, i alguns països la varen limitar als menors de 65 anys. Espanya, va anar un pas més enllà, i ho va fer als menors de 55. Poc a poc, els països que havien posat aquestes restriccions les han aixecat al disposar de noves dades. Espanya, de moment, s’ha quedat sola mantenint la restricció. Com deia el famós eslògan de Fraga “Spain is diferent!”.

Això ha condicionat que, la prioritat de la gent gran s’ha variat, perquè no es deixava posar aquesta vacuna i s’ha redirigit a mestres  i altra personal, però amb la incongruència que es vacunen els mestres de menys de 55 anys, però no els de 55 a 65 que, en principi, tenen un major risc.

També les dades que teníem sobre l’efectivitat de la vacuna (més del 90% Moderna i Pfizer, 70% AstraZeneca) no sembla ser d’aquesta manera i un estudi recent fet a Escòcia parla de similar efectivitat (o més) de l’AstraZeneca.

Quant als efectes secundaris semblen més freqüents i molesto amb la d’AstraZeneca, fins al punt que el Ministeri de Sanitat recomanar prendre paracetamol d’1 gr una hora abans de posar-se-la, i desprès cada 6h durant 24 h. A mi, personalment, no em convenç gaire administrar paracetamol “preventiu”.

També s’ha anat veient cada vegada més clar, que desprès d’una dosi el nivell d’immunitat és força alt, i això ara, atès que el nombre de vacunes que van arribant no és el previst, fa plantejar-se si és més important prioritzar el administrar una dosi a més gent, endarrerint la segona dosi, o és millor tenir menys persones vacunades, però amb les dues dosis. Per a mi, amb les dades que tenim ara, no tinc masses dubtes que optaria per vacunar a més gent, sense preocupar-me gaire per endarrerir la segona dosi. Ja veurem que diuen els que han de decidir.

A tot això, nosaltres ja hem començat a vacunar als pacients amb grau més alt de dependència (crònics domiciliaris), i hem de seguir aquesta setmana amb els majors de 80 anys. De moment amb la vacuna de Pfizer, que és la que tenim i que és la que te més dificultats de conservació, per això hem de fer-ho de forma centralitzada a Vila-rodona.

Segons les vacunes que arribin i les limitacions d’edat, s’anirà redissenyant el pla i les prioritats, però no cal atabalar-se perquè des del consultori ja us anirem avisant de forma personalitzada.

Per cert, sembla que en breu tindrem la vacuna de Jansen i la Sputnik russa. Ja anirem parlant. 

JA TENIM 3 VACUNES (ARA LA D'ASTRAZENECA)

 L’Agència Europea del Medicament va aprovar el passat 29 de gener la vacuna contra la COVID-19 del laboratori AstraZeneca, també anomenada vacuna d’Oxford. Tot just uns dies abans, el 9 de gener, la revista The Lancet publicava les dades preliminars dels estudis sobre la seva efectivitat que encara estan en marxa.

Amb aquesta, ja tenim aprovades i en distribució les 3 vacunes de les que més s’ha parlat. Però a diferència de les altres dues que tenien un mateix mecanisme d’actuació (ARN missatger), la vacuna d’Oxford presenta un sistema diferent.

 

LA VACUNA D’ASTRAZENECA O D’OXFORD

Aquesta vacuna és la més fàcil de conservar doncs es pot mantenir molt temps en nevera normal, i això fa que, a priori, sigui la més fàcil de tenir a tots els consultoris.

El funcionament d’aquesta vacuna és mitjançant virus “inofensius” de mono, en els quals s’inclou la proteïna de superfície del SARS-CoV-2, de forma que quan el virus entra a les cèl·lules de la persona vacunada aquesta comença a fabricar anticossos contra aquesta proteïna. Aquests virus no tenen capacitat per replicar-se i per tant només poden afecta a una cèl.lula. Però això és la teoria; què sabem en la pràctica?

Doncs que en els estudis que s’han fet fins ara, i que han permès la seva aprovació, l’efectivitat s’ha mostrat sensiblement inferior a la de les 2 vacunes anteriors, amb una mitjana que es situa sobre el 70%. L’estudi principal de resultats publicat a la revista Lancet és, ara per ara, més petit que els de les altres 2 vacunes autoritzades, no arriba als 12.000 participants, dels quals els majors de 55 anys no arriben al 14% i si mirem els majors de 70 anys, son només un 3%.

Això ha fet que a Espanya s’hagi decidit, no administrar-la de moment als majors de 55 anys, i això complica la primera idea del pla de vacunació, que entenc que seria anar fent arribar aquesta vacuna a tots els consultoris, segons disponibilitat, per començar a vacunar a la gent amb més risc (majors de 65 anys i amb patologies cròniques importants). Tot i això la OMS ja l’ha aconsellat per a tots els grups d’edat (suposo que disposaran de dades més actualitzades que encara no han estat publicades).

En conseqüència, encara no sabem res de quines seran les següents prioritats, i en quines dates podrem començar a administrar les vacunes des dels CAPs.

ANEM VACUNANT (MODERNA)... I ALTRES COSES (PER EXEMPLE COLQUICINA)

Ja s’han començat a posar les vacunes del Laboratori Moderna, i sembla ser que divendres l’Agència Europea del Medicament autoritzarà també la del Laboratori Astra-Zeneca (anomenada també vacuna d’Oxford). Comentem a continuació aspectes de la vacuna de Moderna, atès que l’assaig clínic de la d’Oxford encara no ha estat publicat

La vacuna de Moderna

És la segona vacuna aprovada a la Unió Europea. Es tracta d'una vacuna d'ARN missatger igual que la de Pfizer, per tant té el mateix mecanisme de funcionament.

L’estudi de la seva eficàcia es va publicar el 30 de desembre i es va actualitzar el 15 de gener. En aquest estudi, de característiques similars al de Pfizer, varen participar més de 40.000 persones, majors de 18 anys que tenien alguna circumstància que implicava un major risc de COVID-19. Un 25% tenien més de 65 anys. La meitat varen rebre la vacuna (una primera dosi, i una segona als 28 dies) i a l’altra meitat se’ls hi va administrar placebo. Es va fer un seguiment de 2 mesos. En el segon mes, es varen produir 185 casos de COVID en el grup de persones a les que s’havia administrat placebo, i només 11 casos en el grup al que s’havia administrat la vacuna (això indica una efectivitat del 95%), i en relació als casos greus varen ser 30 en el grup placebo (un dels quals va morir) i 0 en el grup de vacunats (una efectivitat del 100%). Aquestes dades demostren una cosa que ja s’intuïa en l’estudi de Pfizer, que l’eficàcia de la vacuna no és només front a la COVID-19 lleu, sinó que també és eficaç en prevenir la COVID-19 greu.

L’efectivitat comença a ser prou evident a partir de les 2 setmanes de la primera dosi, com recentment s’ha publicat també en relació a la vacuna de Pfizer.

Quant als efectes secundaris varen ser bastant freqüents: un 80% efectes locals (bàsicament dolor en el punt de la punxada), un 55% efectes generals (bàsicament mal de cap, dolors musculars i cansament). També s’han produït alguns casos de reacció al·lèrgica greu per la qual cosa es fa una observació de 15-30 minuts d’observació desprès de l’administració. Només està contraindicada en les persones que tinguin al·lèrgia a algun dels seus components, ho hagin fet una reacció al·lèrgica greu amb la primera dosi.

La seva conservació és més fàcil que la de Pfizer: 6 mesos en congelador convencional, 1 mes en nevera, i 12 h a temperatura ambient. Això fa que la seva distribució sigui més fàcil i que possiblement es podrà administrar de manera més descentralitzada, a qualsevol CAP o consultori.

La colquicina i la COVID-19

El passat divendres 21 de gener The Montreal Heart Institute (Institució de recerca en salut canadenca) publicava una nota de premsa avançant els resultats d’un estudi que han fet. El títol era: la colquicina (un fàrmac barato que utilitzem per tractar la gota) redueix les complicacions de la COVID-19. L’estudi observava que si donem colquicina a pacients amb COVID-19 lleu, es poden reduir els ingressos per complicació de la COVID i les morts. Interessant, però cal tenir en compte que l’estudi encara no està publicat, només és una nota de premsa. Haurem d’esperar a llegir l’estudi complert. 

JA TENIM AQUÍ LES VACUNES... (PFIZER)

Aquesta darrera setmana ja m’han preguntat vàries vegades la meva opinió envers la vacuna de la COVID-19. La resposta no és senzilla, perquè cal tenir en compte, entre d’altres coses, que no estem parlant de la vacuna sinó de les vacunes de la COVID-19, que n’hi ha unes quantes i amb mecanismes de funcionament diferents.

A les primeries del segle XVIII, la verola era una causa important de mortalitat, i de fet va ser una de les armes amb que els “Conquistadores de Amèrica” van causar nombroses baixes entre els indígenes. L’any 1796 Edward Jenner, un metge anglès, va observar que les munyidores de vaques patien una verola molt suau a partir de les pústules de les mamelles de les vaques. Vist això va pensar que si provocava en una persona una verola “suau”, la de les vaques, podria evitar que patissin una verola greu. Va decidir fer la prova amb el fill del seu jardiner inoculant-li fluids de les “pupes” d’una munyidora infectada; i vist que funcionava la va aplicar posteriorment al seu fill, entre d’altres. Per això el nom que es va donar a aquesta inoculació: vacuna, perquè ve de les vaques (com ja vàrem comentar en l’anterior entrada). Així es va crear la primera vacuna, quan encara faltaven 100 anys perquè Robert Koch establís que els microbis podien ser causants de malalties. Una història una mica més detallada de la vacuna de Jenner la trobareu en aquest enllaç que ja vaig recomanar en una entrada anterior.

He fet aquest petit recordatori històric per entendre que, conceptualment, la idea de la vacuna és simple: introduir en el cos d’una persona l’agent que causa una malaltia, però sense força per produir la malaltia greu. El cos coneix i reconeix aquest agent i prepara les seves defenses a les que anomenem anticossos. Així, si més endavant es troba amb l’agent infecciós tindrà les seves defenses preparades per atacar-lo i destruir-lo.

Des d’aleshores son moltes les vacunes que s’han produït; algunes de gran efectivitat i que han permès reduir de forma espectacular moltes malalties (poliomielitis, diftèria...), i d’altres menys reeixides que no han arribat a tenir una gran difusió o s’han deixat d’emprar.

 

Tipus de vacunes

Encara que totes les vacunes es basen en el mateix concepte, exposar a la persona a l’agent infecciós “retocat” perquè l’organisme fabriqui anticossos específiques contra ell, hi ha diferents formes en la pràctica d’intentar aconseguir-ho, i per tant diferents tipus de vacunes:

1.      Hi ha vacunes fetes amb virus atenuats (virus vius però sense capacitat de fer mal) com la de la varicel.la o la triple vírica (xarampió, galteres i rubèola)

2.      Hi ha d’altres fetes amb els virus morts com les de la grip, o la polio...

3.      Unes altres estan fetes de trocets del virus com les de la tos ferina i el pneumococ...

4.      Hi ha una variant d’aquestes en les quals els trocets de virus no s’injecten directament sinó que s’han ficat dins d’un virus inofensiu  que li serveix de vehicle per entrar a les cèl·lules i així poder-se expandir. Hi ha l’exemple de la vacuna de l’ébola. Així son les vacunes d'Oxford i Sputnik.

5.      I un últim tipus, del qual encara no hi tenim experiència pràctica tot i que fa més de 20 anys que s’està treballant en aquest mecanisme, que son les vacunes d’ARN missatger. S’injecta l’ARN missatger que porta les instruccions perquè sigui el propi organisme que fabriqui la proteïna del virus, que el cos reconeixerà com a no pròpia i fabricarà anticossos contra ella. La vacuna de Pfizer i la de Moderna son d'aquest tipus.

Com és que s’han desenvolupat de forma tan ràpida?

Pot generar certa sensació d’inseguretat, molt raonable, el fet de que les vacunes s’hagi desenvolupat amb tanta rapidesa, però en realitat s’han desenvolupat seguint els criteris científics habituals. La velocitat amb que s’ha fet ha estat conseqüència que la quantitat de diners que s’han invertit ha estat, ateses les circumstàncies, moltíssim més elevada que el que s’havia invertit fins ara. Les tècniques aplicades, com ja hem dit, ja es treballaven des de fa anys, però els diners han aportat una acceleració absolutament espectacular.

Son segures les vacunes de la COVID?

Com tots els medicaments quan es comercialitzen, s’han fet, i s’estan fent proves de seguretat que permeten conèixer aquells efectes secundaris i riscos freqüents, i que es produeixen en un termini de temps determinat (el que duren els estudis previs que es fan).

Però, a banda d’aquests efectes secundaris, pot ser que no s’hagin detectat altres efectes molt poc habituals perquè no s’arriben a conèixer fins que moltes persones han rebut aquest tractament, i tampoc es poden detectar aquells efectes que es produeixen a llarg termini perquè no s’han utilitzat suficient temps per poder-ho detectar.

Això passa amb tots els medicaments i per això, en general, no cal tenir pressa per emprar medicaments nous, especialment si ja tenim medicaments més antics (i per tant més coneguts) que fan la mateixa feina. Però en el cas de la COVID-19 es donen dues circumstàncies que cal considerar i contrapesar amb les incerteses que genera un producte nou. Aquestes circumstàncies son: 1) que el problema que volem evitar és extens i greu i està tenint una repercussió fins fa poc inimaginable en les nostres vides i en la nostra economia; 2) que no tenim altre recurs (a banda de confinament i reduir socialització) per poder evitar-ho.

 

Son efectives les vacunes de la COVID?

Doncs genèricament podem dir que sí. Els fabricants parlen de més del 90%, però de moment les dades que s’han publicat de forma oficial només son les de la vacuna de Pfizer-Biontech, i de Moderna. Tot així, encara ens falten moltes dades que el temps ens anirà clarificant. Quedaran durant temps preguntes per respondre. Son efectives per reduir malaltia greu o només malaltia lleu i contagiositat? En quins grups de població son més efectives? Quan de temps durarà la seva efectivitat?

 

Estem anant massa de pressa en vacunar de forma generalitzada?

Doncs certament estem anant força més ràpids de l’habitual, però si tenim la situació de la pandèmia sense control, i disposem ja d’unes vacunes que resulten segures (a curt termini) i efectives, tot i que sense poder determinar de moment en quins grups de persones o en quin tipus de COVID-19 (lleu, greu, contagiositat...) , s’ha de triar entre esperar més temps, mantenint la situació actual o començar a actuar assumint un risc que sembla inferior al del propi coronavirus.

 

Jo em vacunaré

Per la meva condició de sanitari m0oferiran la vacuna sembla ser que el mes de febrer. Jo em vacunaré. Perquè crec que el risc de no fer-ho és superior al de fer-ho, i perquè crec que a banda del benefici individual el fet de vacunar-me te efectes beneficiosos en el risc col·lectiu. Per això, tot i els dubtes que podem tenir i que tindrem durant un temps en la vacuna crec que l’opció de vacunar-se és l’opció més raonable a hores d’ara.

 

La vacuna de Pfizer-Biontech

Tot i que no podem, ara per ara, escollir entre les diferents vacunes que s’han desenvolupat, i que no tenim prou dades per dir que una és millor que l’altre intentarem anar explicant les seves característiques segons vagin essent aprovades per l’Agència Europea del Medicament.

I començarem per la vacuna de Pfizer-Biontech, que ara per ara és la que s’ha començat a posar a la Unió Europea perquè és l’única aprovada a dia d’avui, i per això és la que s’administra a hores d’ara al nostre país. Es tracta d'una vacuna d'ARN missatger.

En l’estudi de la seva eficàcia varen participar més de 40.000 persones (majors de 16 anys, sans o amb malalties cròniques estables, el 40% majors de 55 anys). La meitat varen rebre la vacuna (una dosi repetida als 21 dies) i a l’altra meitat se’ls hi va administrar placebo. Es va fer un seguiment de 2 mesos. En el segon mes, es varen produir 162 casos de COVID en el grup de persones a les que s’havia administrat placebo, i només 8 casos en el grup al que s’havia administrat la vacuna, i en relació als casos greus varen ser 1 i 9 respectivament. Aquestes dades mostren una eficàcia de la vacuna del 95%. L’efectivitat comença a manifestar-se a partir dels 12 dies desprès de la primera dosi.

Quant als efectes secundaris, un 20% de les persones varen presentar efectes secundaris lleus relacionats amb la vacuna, i només varen haver 4 persones amb efectes secundaris greus relacionats amb la vacuna. Una vegada s’ha començat a administrar s’ha vist que s’han produït alguns casos de reacció al·lèrgica greu per la qual cosa es recomana no administrar-li a la gent que tingui antecedents similars, i en els que tingui algun antecedent d’al·lèrgia fer 15-30 minuts d’observació desprès de l’administració.

Aquesta vacuna requereix una conservació a -70º la qual cosa implica una dificultat important per a que estigui disponible per a la seva aplicació a qualsevol CAP o consultori.