Crec que va ser Goldratt, un físic israelià, el que va dir
que “les organitzacions funcionen quan no queda més remei”. Volia posar de
manifest que moltes vegades hi ha unes fortes limitacions que impedeixen fer
determinats canvis però davant situacions in extremis les limitacions es
debiliten i desapareixen i allò que semblava tan complicat es pot posar en
marxa de manera ràpida i relativament senzilla.
La nostra Societat, i especialment el Sistema Sanitari,
estan actualment immersos en una situació d’alta tensió derivada de la pandèmia
del coronavirus d’evolució i durada encara incerta, i amb el futur prou
hipotecat per les altres dos pandèmies que se’n deriven: la de la por (amb
molta irracionalitat que l’alimenta) i la del daltabaix econòmic que pot
arribar a afectar més la salut global que no pas la COVID-19.
El pic de la pandèmia del SARS-Cov-2 sembla que ja ha passat
(al menys el primer) i els Centres de Salut i Hospitals intenten poc a poc
tornar a la normalitat, tot i essent conscients que serà una “nova” normalitat
que encara no sabem del tot com i quan serà.
A l’Atenció Primària del nostre país des de fa uns anys s’havien
proposats diferents canvis importants que anaven en la línia de deixar de fer a
les consultes coses “inútils” (que ni ha unes quantes), d’augmentar l’ús de les
noves tecnologies evitant desplaçaments per motius burocràtics (renovar
medicació caducada, algunes baixes...), facilitant la visita no presencial (més
telèfon, consulta electrònica, vídeo-consulta...). Però resulta que això de que
els metges poguéssim entrar a la història clínica des de casa era una cosa molt
complicada, que si feies una consulta per telèfon i receptaves alguna cosa el
paper de la recepta era imprescindible per anar a la farmàcia, que fer servir
el correu electrònic per contactar amb els pacients podia atemptar la
confidencialitat... tot de limitacions que feien molt lent, quan no impossible,
avançar en aquest sentit.
Va arribar el coronavirus i la cosa va funcionar quan no
quedava més remei: vàrem haver de tancar els consultoris i fer la majoria d’activitat
per telèfon i moltes de les coses que abans havíem de fer amb visita es podien
resoldre per telèfon sense problemes; ens vàrem poder instal·lar de forma fàcil
a l’ordinador l’accés a la historia clínica amb una velocitat inusitada i mai
vista en la nostra organització; quan fèiem una recepta en consulta telefònica
el pacient ja podia anar a la farmàcia amb la seva targeta sanitària a recollir
la medicació, sense més papers; s’ha desenvolupat de forma ràpida la
possibilitat de fer vídeo-consultes des de la història clínica al mòbil del
pacient (estem en fase de proves avançada)...
I tot això ha vingut per quedar-se, com el nou coronavirus.
En aquest entorn comencem a posar en marxar canvis per anar tornant de forma gradual a la normalitat, però essent plenament conscients de
que no serà la mateixa normalitat que abans, serà una “nova” normalitat. El
fantasma del coronavirus condiciona la necessitat de mantenir la distància
social i això es tradueix senzillament en que hem de tenir menys persones a les
consultes. I això només es pot fer augmentant les visites sense presència
física com hem après aquests dies que ho podem fer més sovint.
A partir de dimecres 29 d’abril ja es podran demanar cites
per atenció presencial, tant per l’infermer com pel metge, per internet o trucant
al 933268901. De moment el nombre de visites que es podran programar seran la meitat
de les habituals per tal d’evitar que coincideixin gaire persones a la sala d’espera.
En tots els casos les persones que vinguin a visitar-se hauran de portar
mascareta.
En general no hauria d’anar al consultori ningú que no
tingui hora, sense haver trucat prèviament. Però especialment les persones que
tinguin febre o problemes de les vies respiratòries (tos, mal de coll, ofec,
pèrdua de l’olfacte...) en cap cas han de venir al consultori. Sempre es
desitjable que telefonin per parlar amb l’infermer o el metge que els indicarà
el que han de fer.
L’objectiu de tot plegat és minimitzar el risc de contagi
mantenint la distància social recomanada i evitant la coincidència en els mateixos
espais de persones que podrien ser casos de COVID19 amb altres que no ho
siguin. Durant un temps encara haurem de viure i conviure amb aquesta “nova” normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat