SERVEIX L'ANÀLISI DE SANG ANUAL SI ENS TROBEM BE?

Ja sabem que a les persones que tenen algun tipus de problema de salut crònic cal anar fent una sèrie de controls de forma periòdica adaptats al tipus de problema que pateixen. Però, que s’ha de fer a les persones sanes que no tenen cap símptoma? Una rutina àmpliament establerta és la realització d’un anàlisi de sang anual de caràcter preventiu. És difícil saber quin és l’origen d’aquest hàbit, però s’ha incorporat també a l’entorn de la salut laboral, i hi ha empreses de salut que es dediquen específicament a això dels “chequeos”.

No hi ha, ara per ara, cap estudi que hagi demostrat que això aporti cap benefici en salut a les persones que s’ho fan, i hi ha qui pensa que això és una part més dels excessos de la medicina que comentàvem en una entrada de fa un parell de setmanes.

Des de fa uns anys a diferents països del mon s’han posat en marxa iniciatives per avisar d’algunes de les pràctiques innecessàries que, tot i que es fan amb la idea de millorar la salut, no aporten cap millora. Aquesta iniciativa a casa nostra és el ProjecteEssencial del Departament de Salut que, tal com explica a la seva pàgina web, te com objectiu principal “Promoure una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat de l'atenció sanitària”.

El Projecte Essencial fa una sèrie de recomanacions de coses que, en general, no s’haurien de fer, i es dirigeix tant als professionals com als ciutadans. La darrera recomanació, publicada el passat 30 de novembre, és la següent: “En persones adultes sanes i asimptomàtiques no es recomana practicar anàlisis de sang periòdiques anuals”.

Segurament això és una recomanació que ens pot sorprendre molt. En que es basen per fer aquesta recomanació? Doncs en que els estudis que s’han fet posen de manifest que les revisions de salut no redueixen el grau de malaltia ni la mortalitat global, ni la relacionada amb el càncer o les malalties cardiovasculars, tot i que augmenten el nombre de diagnòstics nous. És a dir, posem l’etiqueta de malalt a molta gent, generalment amb problemes lleugers que no afectaran a la seva salut. Generem un cert patiment sense produir cap benefici.

Pot semblar que això sigui una estratègia d’estalvi derivada de la crisi, però no és així. Les mateixes recomanacions fan les organitzacions de medicina preventiva més prestigioses del mon: les dels Estats Units i del Canadà.

Això vol dir que no ens de fer cap mena d’anàlisi? Doncs no vol dir això. Les recomanacions recents del Programa d’ActivitatsPreventives de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria, publicades enguany, proposen revisar cada 4 anys el colesterol a partir dels 18 anys i el sucre (per descartar la diabetis) a partir dels 40 anys. En el cas del càncer, actualment no hi ha cap anàlisi amb proves suficients com per recomanar-lo en persones sense símptomes. Així doncs, aquella idea de vull fer-me un anàlisi però ben complert, com ja dèiem en el número 3 de “Fent salut”, no resulta una pràctica gaire saludable.

Cal insistir en que això són les recomanacions per a les persones sanes i que no tenen cap símptoma. Quan un te algun problema o símptoma serà el metge el que haurà de valorar en cada cas les anàlisi o altres proves que calgui realitzar per arribar a un diagnòstic.