LA CONSULTA VIRTUAL

Les (ja no tant) noves tecnologies han canviat de forma radical la forma de treballar en gairebé tots els entorns, molts dels nostres hàbits i especialment les formes de comunicar-nos.

En la consulta mèdica ja no toquem físicament les radiografies, els anàlisis arriben molt més ràpid, podem veure gairebé tot el que escriuen els companys d’altres centres... i entenem la lletra dels informes i les receptes.

Però en l’aspecte de la comunicació a la consulta les coses no han canviat al ritme que la resta de coses. A banda del telèfon, la comunicació metge-pacient segueix essent cara a cara dins de la consulta i rarament trobem l’opció per a les noves modalitats que si funcionen en la vida real.

Podem pensar, i és molt raonable, que una de les parts fonamentals de la consulta és l’exploració física i això queda apartat de qualsevol comunicació que no sigui la trobada a la consulta presencial. Però, en realitat, no és ben be així. El Dr. Marañón un dels grans de la medicina espanyola del segle passat, especialista en medicina interna quan els internistes eren el “rien ne va plus” del saber mèdic, deia que el millor instrument que s’havia inventat per a la medicina era la cadira, “la cadira que ens permet asseure al costat del pacient i escoltar-lo...”.

Només escoltant el que ens diu el pacient i clarificant-ho amb algunes preguntes que li podem fer, els metges podem arribar amb precisió al 70% dels diagnòstics. No cal fer més. Puc posar d’exemples el pacient que consulta per una lumbàlgia, o per la grip ara que estem en epidèmia.  En aquests casos no cal aixecar-se de la cadira per explorar al pacient. N’hi ha prou amb parlar-ne per saber el que li passa. És cert que ens aixequem per explorar-lo, però és més una necessitat de quedar be, que una necessitat mèdica. Sorprèn veritat?

De vegades, a més de la xerrada amb el pacient cal fer una exploració, que sovint és simplement visual, i aquesta pot esser substituïda per una foto. Axí de fàcil.

Per tot això cada vegada hi ha més tendència en oferir visites virtuals, és a dir, sense el pacient davant del metge. En el cas concret de l’Institut Català de la Salut aquest servei de consulta electrònica es diu e-consulta i està disponible des de “la meva salut” (trobareu informació de com fer-ho en la columna esquerra d’aquesta pàgina web).

El telèfon te el problema de la sincronia, es a dir, les dues parts han d’estar disponibles alhora per poder mantenir l’entrevista. Això no sempre és fàcil de poder-ho articular. Per contra, la consulta electrònica, l’e-consulta, és asíncrona, és a dir no necessita d’una coincidència en el temps. Un pot fer la consulta a qualsevol hora i la resposta que pertoqui també es fa en el moment en que es disposi de temps, tot i que garantint un temps màxim de resposta.

El correu electrònic és, també, una forma de poder fer una consulta asíncrona, però l’e-consulta te l’avantatge que queda incorporada de forma automàtica a la història clínica del pacient, mentre que el correu electrònic és a banda.

El whatsapp és una eina ràpida, asincrònica però per aquesta finalitat resulta potser massa intrusiu per poder-lo generalitzar.

S’estima que, en general, 3 de cada 5 consultes podrien arribar a ser resoltes de forma virtual. Entre aquestes estarien els resultats d’analítiques o d’altres proves diagnòstiques, controls de patologies cròniques que requereixen un determinat seguiment, consulta de símptomes (incloent, per exemple, lesions de la pell adjuntant una foto de la lesió), problemes burocràtics (receptes caducades, sol·licitud d’informes), seguiment de l’evolució de problemes de salut aguts (una pneumònia, una gastroenteritis, un vertigen...).  

Hi ha persones que truquen al 061 (CatSalut Respon) per fer algunes consultes sobre salut. Possiblement la mateixa consulta feta als seus propis metge i infermer aconseguiria una resposta més personalitzada per l’avantatge de conèixer a la persona i el seu entorn.

Fa ja més d’un any que tenim disponible l’e-consulta i encara ningú l’ha utilitzat!

Animeu-vos a provar-ho!!!