VAGA DE METGES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA

La setmana vinent, els dies 26, 27, 28, 29 i 30, hi ha convocada una vaga dels metges d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut.

Ja fa anys que va creixent el malestar entre els professionals dels CAPs i dels consultoris que senten als polítics omplir-se la boca dient que “l’Atenció Primària” és al centre del Sistema Sanitari però a l’hora d’assignar pressupostos resulta que és al ventafocs. Sembla com si l’Atenció Primària fos el “Corredor del Mediterrani”, que tothom diu que és tan important però els diners van a parar a fer kilòmetres d’AVE absolutament deficitaris.

La crisi econòmica va impactar fortament en el sistema sanitari que va veure com disminuïa sensiblement el seu pressupost a base de retallar de forma significativa la plantilla. Aquest impacte va ser més fort en l’Atenció Primària on es va retallar molt en substitucions i es van perdre moltes places a base de no cobrir les jubilacions que s'anaven produint.

La conseqüència immediata de tot això és que se li ha estat demanant als professionals que atenguin a més gent però en el mateix espai de temps, i això implica treballar amb menys temps per pacient, més pressió i en conseqüència menys qualitat i més risc de cometre errors.

S’estima que un metge de família pren una mitjana de 100 decisions en una jornada habitual. I no son decisions simples. Cal tenir en compte que en medicina poques vegades les decisions son “faves comptades” doncs la majoria s'han de prendre en un marc d’incertesa on a més dels coneixements mèdics i juga un paper important l’experiència del metge i les característiques específiques de cada pacient (valors, condicions familiars i laborals, estat anímic, situació social i econòmica...). La pressa, per la manca de temps, hi afegeix un element més de dificultat i pressió que genera estrès i insatisfacció en el professional... i la vaga que hi ha convocada és en molt bona part la conseqüència directe de tot plegat.

Una vaga és per protestar i per aconseguir. Protestar de tot això que hem dit i aconseguir canviar-ho. I com fer-ho? Doncs com diu Luis Carlos Silva, un reconegut matemàtic uruguaià professor de Salut Pública a Cuba, “parlem del que parlem, sempre parlem de diners”. Es a dir, el que es demana en aquesta vaga és augmentar de forma prou considerable el pressupost que el Departament de Salut assigna a l’Atenció Primària.

I per que calen aquests diners? Doncs en primer lloc per augmentar el nombre de professionals per aconseguir que el número de pacients que te assignat cada metge no passi de 1300 amb la qual cosa aconseguiríem disposar de 10-12 minuts per atendre cada visita; i d'altra banda per poder substituir les absències llargues de forma que es mantinguin les mateixes condicions de treball encara que falti gent.

Aquesta és la demanda principal de la vaga, totalment legítima, però el cert és que potser no es pot aconseguir perquè no hi ha disponibles suficients metges especialistes en medicina de família i segons el ritme de jubilacions previst la cosa empitjorarà de forma evident en pocs anys sense que es tingui la possibilitat de canviar-ho de forma ràpida doncs per formar un metge de família es tarda 10 anys: 6 de la carrera i 4 de l’especialitat. Per tot això cal activar des de ja mesures per animar als que hi son ara a que treballin més hores, i als que s’han de jubilar a que es quedin més temps en actiu. I també això vol dir diners.

Tenint en compte tota aquesta situació considero que la vaga és necessària, doncs sense pressió els polítics no han sabut/volgut reaccionar tot i que el problema era conegut, però no tinc massa fe que en l’actual conjuntura econòmica pugui ser gaire útil. D'altra banda, considero que convocar la vaga durant tota una setmana és molt poc assenyat i alhora poc realista.

Hi ha qui pensarà que això és més un problema dels ambulatoris grans, de les ciutats, i que en l’entorn rural la situació és molt més tranquil·la, i hi ha molt de cert en això. Però no és del tot així. La ruralitat, com tot en aquesta vida, te per els metges avantatges i inconvenients. Serveixi d'exemple, sense anar més lluny, l’activitat assistencial que m'ha tocat fer aquestes setmanes i la que hauré de fer properament. En les dos darreres setmanes he fet els dilluns Rodonyà+Juncosa+Masllorenç, els dimecres Vila-rodona i els divendres Rodonyà+Masllorenç+Montferri. Només dimarts i dijous he pogut fer la meva activitat normal. Ara ve la setmana de vaga, i desprès la del pont de la constitució que només ens permetrà fer 2 dies normals. Passades aquestes 2 setmanes,  i fins a Reis, estaré tot un mes seguit fent Rodonyà+Masllorenç+Juncosa. En total hauran estat 2 mesos sense interrupció en que pocs dies podré fer activitat normal.

En aquestes condicions fas mans i mànigues per mirar d'aconseguir que això no afecti la qualitat del servei, però... Es pot entendre, que la vaga, mai desitjable, ara sí és necessària.