CORONAVIRUS, ON SOM ARA

Sembla que estem arribant al moment més àlgid de la pandèmia al nostre territori. Els números son esgarrifosos i la situació en algunes zones és realment alarmant. El confinament que ja sabem que durarà un mínim de 4 setmanes començarà a mostrar la seva efectivitat sobre els 14 dies, és dir, a final de setmana.

Encara no podem saber les xifres de mortalitat com aniran, però el fet de que cada dia ens ho vagin dient per la tele fa de caixa de ressonància i sembla que encara les xifres semblin més grans. De fet, sense pandèmies, cada dia moren a Espanya més de 1000 persones, però no surten a tots les mitjans. 

Per això, fins que tot passi no podrem avaluar amb precisió i prou coneixement de causa la magnitud d’aquest increment de mortalitat, quan es comparin les xifres de morts habituals amb les xifres de morts en aquests mesos. Temps al temps.

Tot i que tenim informació de tota mena (ja parlàvem d’ “infoxicació” en l’anterior entrada d’aquest bloc) vaig a intentar comentar unes senzilles recomanacions.

QUÈ FAIG SI APAREIXEN SÍMPTOMES?

Si tens, febre, tos, mal de coll, has perdut l’olfacte o el gust, o notes que costa una mica respirar... has de contactar per telèfon amb el CAP. Un sanitari parlarà amb tu, avaluarà els símptomes que tens i la seva durada, i amb això et dirà que és el que has de fer.

Si no hi ha cap signe d’alarma, i la durada és de menys de 4 dies et recomanarà que et quedis a casa i segueixis tractament amb paracetamol si cal o potser algun antitussigen. Segons les característiques que hagis explicat es podrà fer el diagnòstic de sospita de Covid-19 (no es farà la prova, en la situació actual, però s’actuarà com si hagués sortit positiva). Si cal una baixa, la farà i te la enviarà per correu electrònic. També et donarà indicacions de com actuar amb les persones convivents, i es podrà lliurar baixa laboral als contactes propers si han d’estar en quarantena.

Pots consultar les mesures d’aïllament que cal prendre a casa en aquests article en 2 parts del Dr. Antoni Trilla (part 1 i part 2) que publica la Vanguardia de 24 i 25 de març.

Si el sanitari que parla amb tu detecta algun, símptoma d’alarma, o una durada de la febre de 4 o més dies, és possible que et faci anar a l’hospital, be per fer una radiografia de tòrax, be per ser valorat més àmpliament a urgències incloent analítica.

Està previst que des del CAP anem fent un seguiment telefònic de les persones diagnosticades que segueixen a casa, amb freqüència adaptada a les seves característiques i necessitats.

ON EM PUC FER LA PROVA DEL COVID-19?

En aquest moment la prova del Covid-19 es fa només a les persones amb malaltia greu, o als sanitaris o cossos de seguretat que han tingut un contacte amb un positiu, i cal saber que no estan contagiats perquè puguin anar a treballar.

Des d’un punt de vista clínic no és imprescindible fer la prova en els pacients amb símptomes lleus, de la mateixa manera que no és fa en les epidèmies de grip, o en els refredats (que per cert un 10% dels refredats de cada any, son per coronavirus, de la mateixa família que el nou coronavirus però molt menys agressius). El saber si és positiu o negatiu no canviarà el tractament, ara per ara, en els casos no greus.

És possible que més endavant, quan disposem de proves ràpides (tindrem el resultat en minuts, mentre que les actuals tarden més d’un dia), si tenim un volum suficient, l’estratègia de diagnòstic sigui diferent i es pot ampliar més els pacients als qui es fa la prova (per exemple els majors de 60 anys, o que tenen altres patologies).

COM PUC JO COL·LABORAR?

En primer lloc, complint amb les instruccions de confinament de forma adequada.

En segon lloc, fent un us adequat del serveis essencials que segueixen funcionant (sanitari, de seguretat, alimentació...).

En tercer lloc, donant-te d’alta en l’App “Stop Covid 19 CAT” de la Generalitat de Catalunya, no ja per la informació que et pugui donar a tu sinó perquè serveix per tenir actualitzat (si l’anem posant al dia) un mapa epidemiològic de gran valor de la situació a Catalunya.

I, per últim, evitant de totes-totes llegir informacions de tipus no oficial que arriben per les xarxes (“el cunyat d’una amiga de la perruquera que treballa en un hospital diu...”), i sobretot no distribuir-ho a ningú. Només serveix per incrementar pors i generar desinformació.

Tinguem paciència, bon humor, i una mica de sort... i esperar a que passi el més aviat possible.

CONFINATS I “INFOXICATS”

Sembla que els governs del mon, amb això del coronavirus estan jugant a veure qui la fot més grossa. S’estan prenent mesures que no sabem massa be quina eficàcia tindran en l’evolució de l’epidèmia de Covid-19, però si que tenim la seguretat absoluta que afectaran de forma molt notable el dia a dia de les persones, i de forma incalculable a l’economia del país. Tot això en nom de la salut, però cal tenir en compte que l' economia és un dels principals (o el principal) determinant de salut.

Cert que les decisions estan assessorades per experts, però no tots els experts estan en la mateixa línia d’acció, i això és normal perquè aquesta és una situació que ens ve de nou i per tant tenim encara moltes incerteses. De fet estan els experts confinadors més absoluts (cal tancar-ho tot) i els experts molt més laxes (“vigileu” però escoles i restaurants oberts).

Però, malgrat les incerteses i grans dubtes que es puguin tenir, s’han de prendre decisions. I a l’hora de prendre decisions en situació d’incertesa hi juguen molts factors, i un d’ells és la por. Soc prudent o soc poruc? Difícil resposta, i només l’evolució dels esdeveniments, a toro passat, potser ens ensenyarà veure l’encert de les decisions que s’hagin pres. O potser ni tan sols així.

Podem sentir, dir, pensar... opinions de tots els colors, però un cop la decisió està presa convé seguir-la sense anar fent retrets.

Primer es van tancar els centres d’ensenyament, es van suspendre tots els esdeveniments esportius, desprès ja vàrem passar a bars i restaurants, al dia següent perruqueries (una “simpàtica” curiositat gentilesa de Moncloa), i encara hi ha qui demana que es tanqui tot el que no sigui alimentació i salut.

Amb motiu dels canvis tant quantitatius com qualitatius de les persones que acudeixen als centres sanitaris, alguns d’aquests centres han anat aplicant mesures organitzatives per poder donar una resposta adequada a les necessitats del moment. Entre aquests moviments reorganitzatius s’inclou el tancament dels consultoris petits i la centralització dels serveis.

Per aquest motiu, hem rebut la instrucció de tancar els consultoris de Masllorenç i Rodonyà i centralitzar l’atenció des del CAP Vila-rodona. Això serà efectiu a partir del 18 de març inclòs.

En aquesta situació cal recomanar a totes les persones que requereixin algun servei o resoldre algun dubte que truquin a Vila-rodona per tal d’exposar quines son les seves necessitats. Hi haurà coses (i no poques) que les podrem solucionar per telèfon, d’altres que es podran aplaçar, i aquelles que requereixin ser vistes per un professional sanitari intentarem gestionar-les de forma adequada per tal que el número de persones present a la sala d’espera sigui el mínim possible per disminuir el risc per a les persones.

Però, sobretot, cal evitar alarmisme, prendre les coses amb calma, ser prudents, confinar-se tal com ens han dit. Potser per poder tenir i mantenir la calma, una de les coses més adequades és veure poc els programes informatius de la tele i no escoltar massa els de la radio perquè, en el seu afany de mantenir-nos informats ens tenen “infoxicats” (intoxicats per massa informació), i la infoxicació pot representar un problema de salut de conseqüències imprevisibles.

CORONAVIRUS, JO QUE HE DE FER?

Acabo ara de veure un programa a TV3 on el Dr. Antoni Trilla, cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, company de promoció (1974-1980), explicava de forma planera la situació actual de l’epidèmia de coronavirus.

Programes de divulgació com aquests s’agraeixen, però sempre queden dubtes quan un trasllada el coneixement adquirit al pla individual: jo què he de fer en aquesta situació?

Davant d’això podríem dividir la població en 2 tipus de persones les que, a hores d’ara, no tenen cap símptoma de vies respiratòries (refredats, mocs, tos...) i les que si tenen símptomes.

Què he de fer jo si no tinc símptomes i soc una persona sana i sense problemes de salut importants? Doncs has de fer vida normal, se curós amb el tema de rentat de mans, evitar aglomeracions (per això el futbol a porta tancada, i la cancel·lació d’events amb força públic) i viure tranquil.

Què he de fer jo si no tinc símptomes però tinc problemes de salut importants, problemes crònics de ronyó, pulmó a cor, o malalties que facin que tingui les defenses baixes? Doncs potser val la pena limitar una mica els moviments i evitar llocs on puguis trobar més gent amb aquesta problemàtica (per això han tancat casals i viatges de l’Inserso) i viure tranquil.

Què he de fer jo si tinc símptomes com mocs, esternuts, tos...? Doncs potser el més recomanable és que entris en aquesta adreça d’internet (és un senzill qüestionari que ha preparat el Departament de Salut per orientar-nos que hem de fer en cada cas) http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/ i responguis a les preguntes que et fan. Allí mateix, segons les teves respostes et diuen el que has de fer. Si vols una cosa més personalitzada truca al teu consultori i pregunta-ho. Et farem més o menys les mateixes preguntes que l’enllaç que t’hem indicat i et direm que cal fer.

Què he de fer jo si he estat en contacte amb algú que li han dit que potser pot tenir una infecció per coronavirus però de moment no ho sap segur? Doncs el mateix que hem dit en l’apartat anterior, o be vas a l’enllaç que hi ha per fer el qüestionari que hem esmentat, o be contacta amb el teu consultori.

A banda d’això, com recomanació general, mentre l’epidèmia estigui en fase ascendent, procura no anar al consultori per coses que es poden deixar per més endavant (un anàlisi de control, renovar la recepta electrònica, controlar la pressió o el sucre....). Plantejat en cada cas la possibilitat de fer la gestió de forma telefònica. Evitarem riscos.

I si el problema que tens requereix atenció presencial, ara per ara pots fer-ho tranquil·lament, procurant ser puntual (no arribar tard, però tampoc massa aviat) per procurar que els contactes a la sala d’espera siguin mínims.

A part de les mesures generals adoptades per les administracions, cal que cadascú de nosaltres siguem prou raonables i col·laborem amb la nostra actitud. 

Per qualsevol dubte al respecte, contacteu telefònicament amb el vostre consultori.

SENSE MALA LLET...

Quan jo era petit la llet era un dels aliments primordials per a tothom, i molt especialment pels nens i nenes per afavorir el seu creixement. En els barris de les ciutats i en els pobles existien les lleteries que venien llet crua a granel i alguns dels seus derivats.

Les lleteries van anar desapareixen amb l’evolució de les indústries làcties, i els petits supermercats, i les llets varen començar a ser manipulades oferint llets desnatades i semidesnatades. S’eliminava de la llet la seva part de greix perquè eren temps en que els greixos estaven molt mal vistos, eren molt dolents per a la salut.

Seria pels volts dels anys 70 quan es va començar a parlar de la intolerància a la lactosa, intolerància que cada vegada és més freqüent. Es diu que una de cada 3 persones pot tenir un cert grau d’intolerància, però la gran majoria d’aquests toleren certes quantitats de lactosa. Hi ha qui creu que és intolerant basant-se en els símptomes que presenta, però els estudis ens diuen que menys de la meitat d’aquests intolerants “autodeclarats” tenen una veritable intolerància.

A finals del segle XX es va establir la creença de que la llet produeix mocs, i fins i tot asma. No te cap sentit mèdic, però la creença encara està prou establerta, fent bona aquella dita castellana de “difama que algo queda”.

Però potser la situació més curiosa és la que s’ha anat establint, possiblement amb la influència de la idea que “lo natural és bo”, argumentant que la llet da vaca no és per les persones (“i això no és natural”), o que som els únics animals que seguim bevent llet desprès de la infància (“i això tampoc és natural”).

El curiós de tot plegat és que sembla que vulguem substituir la llet de vaca per altres llets vegetals que deuen ser “molt més sanes i molt més naturals”. I així tenim llet d’avena, de soja, d’arròs, de coco, d’admetlla... que totes elles tenen un factor comú: que no son llets. La de coco te moltíssimes calories, la de soja no te calci, les d’arròs i admetlla tenen molt poca proteïna...

Comento això de la llet perquè el passat 13 de febrer el New England Journal of Medicine publicava un article titulat “Llet i Salut”que presentava una revisió actualitzada del coneixement mèdic sobre aquesta relació. Resumim a continuació el seu contingut.

La llet de vaca inclou una combinació complexa de macronutrients, micronutrients i factors que fomenten el creixement que poden contribuir a la nutrició humana; tanmateix, tots aquests nutrients es poden obtenir d'altres fonts.

No hi ha prou evidències per donar suport a la recomanació d’un elevat consum de productes lactis per reduir el risc de fractures.

Un consum de lactis més o menys elevat no ha estat clarament relacionat amb el control del pes ni amb els riscos de diabetis ni malalties cardiovasculars.

En relació al càncer, sembla que un elevat consum podria augmentar el risc de càncer de pròstata i potser també de l’endometri (la part interna de l’úter), però reduir el risc de càncer de colon.

Si féssim un ranking d’aliments sans per fer comparacions, els lactis estarien millor classificats que la carn vermella processada o les begudes endolcides amb sucre, però pitjor classificats que els fruits secs.

No s'ha establert cap benefici clar de consumir lactis desnatats o semidesnatats en relació a consumir productes lactis sencers.

Els autors conclouen que la recomanació que es fa d’augmentar el consum d’aliments lactis fins a 3 o més racions al dia no sembla estar justificada. La ingesta òptima de llet per a una persona dependrà de la qualitat general de la dieta. Si la qualitat de la dieta és baixa, especialment per a nens en entorns de baixos ingressos, els aliments làctics poden millorar la nutrició.

En el nostre entorn, s’hauria de considerar idealment una ingesta acceptable (com ara 0 a 2 racions al dia per a adults), rebatre la idea de que les llets semidesnatades o desnatades son preferibles a la llet sencera, i desaconsella el consum d’aliments lactis endolcits amb sucre en poblacions amb altes taxes de sobrepès i obesitat.

ET PUC PARLAR CLAR? SI POTS, NO VAGIS AL METGE!

A l’octubre de 2019 i al gener de 2020 s’han publicat un parell de llibres de divulgació escrits per metges i dirigits al gran públic que crec que val la pena comentar.

El primer d’ells porta per títol “¿Te puedo hablar claro?”. El firma Fernando Fabiani, un metge de família (i actor) de Sevilla que és també col·laborador d’un programa de televisió (Saber vivir, TVE) i d’un programa de radio (Hoy por hoy Sevilla, Cadena SER Sevilla).

El llibre, de forma divertida, desmunta molts dels mites que circulen sobre aspectes relacionats amb la salut: el tall de digestió, el fred i els refredats, el catarro que baixa al pit, les coses naturals son bones... i així fins a 30 d’aquestes creences força conegudes i poc fonamentades.

En aquest enllaç trobareu un anunci sobre el llibre i tindreu accés a diferents vídeos del Dr. Fabiani on explica, de forma amena i desenfadada alguns d’aquests mites.

El segon llibre ha tingut més repercussió als mitjans a Catalunya per diferents motius. Un d’ells el seu títol: “Si puede, no vaya al medico”. Un títol així en un llibre escrit per un metge, si més no, crida l’atenció. Si a més el metge que l’escriu ha estat el cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona, i és catedràtic de cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona, cal suposar que es tracta d’una veu prou autoritzada.

El doctor Antoni Sitges ha col·laborat amb El Periódico amb relativa freqüència, i coincidint amb la seva col·laboració nº 100 va escriure, al setembre de 2016, un article que portava aquest mateix títol.

El llibre, en aquest cas amb format seriós però accessible, ens va desgranant diferents temes al voltant de la medicalització de la vida, la societat hipocondríaca, els excessos de la medicina, els interessos que es mouen en el mercat de la salut. No es un llibre per desmitificar creences sinó per canviar esquemes.

Per tenir una idea més amplia de que va el llibre us podeu mirar l’entrevista que li varen fer al Dr. Sitges a TV3.

Al final la idea prínceps del llibre es podria resumir en 2 frases: com més sana està una persona més probabilitats te de que el contacte amb el sistema sanitari li produeixi un mal. Per contra, com més malalta està una persona, més probabilitats te d’obtenir un benefici del sistema sanitari.

Si voleu un llibre fàcil i divertit (i també útil, per descomptat) val la pena llegir-se el llibre del Dr. Fabiani. Si voleu alguna cosa més potent i més profunda, que en moltes coses resultarà sorprenent i una mica “molesta”, opteu pel llibre del Dr. Sitges. Si teniu dubtes, la solució és molt senzilla, us heu de llegir tots dos.

LA PASTILLA DE LA PRESSIÓ PER LA NIT

En general els medicaments no saben quina hora és. Quan s’han de prendre cada 12 hores els prenem a les 9 i a les 21, més o menys; quan se prendre cada 8 hores ho fem a les 8, a les 16 i a les 24 h; i quan s’han de prendre 1 vegada al dia tenim la tendència a prendre-ho al matí.

Evidentment hi ha sempre excepcions com pot ser les pastilles de dormir, que per motius evidents les prenem a la nit, o d’altres com les pastilles pel colesterol que sabem que funcionen millor quan es prenen al vespre.

Però sabem que el nostre cos no està igual durant tot el dia. Hi ha canvis físics, mentals, de conducta... segons el moment en que estem del dia. Aquest canvis s’anomenen ritmes circadians, es produeixen de forma natural i estan molt relacionats amb la llum i la foscor del ambient, amb el dia i la nit. Son ritmes que tenen un cicle de unes 24 hores i que influeixen en els cicles de son-vigília, en la secreció hormonal del cos, en els hàbits alimentaris i la digestió, en la temperatura corporal, i en altres aspectes importants del cos.

Atenent a aquests canvis que realitza el cos durant el dia, es pot pensar que alguns medicaments podrien ser més efectius en funció de l’hora en que fossin administrats i amb aquesta idea s’han anat fent estudis sobre diversos aspectes de l’hora d’administració dels fàrmacs. D’això se’n diu cronoteràpia.

La pressió arterial és un dels paràmetres del nostre organisme que obeeix a un ritme circadià. La pressió arterial és, en general, més alta al matí que al vespre tot i que hi ha persones en les quals gairebé no s’observa diferència. Les persones que no varien gens la pressió arterial entre matí i vespre, se sap que tenen un risc més alt de complicacions de la hipertensió.

Amb motiu d’aquesta variació de la pressió segons hora del dia, fa ja temps que s’han anat fent diferents estudis de cronoteràpia per veure si hi havia alguna hora del dia en que l’administració dels fàrmacs per baixar la pressió fora més eficaç. Els estudis apuntaven a que si s’administraven per la nit s’aconseguia un millor control de les xifres tensionals, tot i que no estava definida la importància clínica que això podia tenir. De fet, majoritàriament es seguia recomanant prendre el tractament al matí.

A finals d’octubre s’han publicat els resultats d’un estudi fet a Galicia que ens fa replantejar-nos aquesta pràctica. L’estudi, publicat a la revista European Heart Journal, posa de manifest no només la major eficàcia per baixar la pressió quan l’administració dels medicaments és abans d’anar a dormir que si s’administra pel matí, sinó que també demostra una disminució important, gairebé a la meitat, de les complicacions de la hipertensió: infarts de miocardi, ictus, insuficiència cardíaca i morts per aquests motius.

L’efecte és tan notable que hem de començar a anar canviant l’hora de l’administració dels antihipertensius i començar tot d’una a prendre’ls per la nit. Això no farà que dormim millor, però si molt més segurs.

CÓRRER ÉS DE COVARDS

Aquesta és una frase que va popularitzar Carles Rexach, extrem dret del Barça dels anys 70-80 el qual tenia fama d’acoquinar-se davant les entrades dures dels defenses contraris, i de córrer en el camp el mínim imprescindible.

Johan Cruyff, el mític jugador i entrenador del Barça, va compartir unes temporades com a jugador amb Rexach, i desprès el va tenir com a segon entrenador amb ell. En part compartia aquesta filosofia del “córrer és de covards” tot dient que havia de córrer la pilota, no els jugadors.

Potser tot això és així, però el cert és que des de una visió purament biològica diuen que les persones estem preparades per córrer, per fugir. Davant d’un estímul que ens pot semblar perillós: un ensurt, un risc d’agressió, una situació d’inseguretat... experimentem un sentiment de por i el cor batega més ràpid, la pressió arterial augmenta i el número de respiracions per minut s’incrementen. Tot això per proporcionar al cos les condicions idònies per sortir corrent, per escapar, per sobreviure. Córrer, en aquests casos vol dir sobreviure

Des de fa temps, coneixem els beneficis de l’activitat física sobre l’organisme. Un estudi publicat on line el passat dilluns, 4 denovembre, en el British Journal of Sports Medicine ens aporta dades importants sobre això.

En el estudi es van revisar totes les publicacions prèvies que havien analitzat els resultats d’aquesta activitat i que implicaven a més de 230.000 persones que havien estat seguides durant un mínim de 5,5 anys i un màxim de 37 anys.

Els resultats posaven clarament de manifest una disminució de les taxes de mortalitat generals, i específiques per malaltia vascular i càncer, en les persones que declaren que surten a córrer com activitat física. La reducció observada és d’un 30% aproximadament.

Però, curiosament, no sembla que l’efecte positiu depengui molt de la dosi. L’estudi demostra aquests beneficis a partir d’uns 50 minuts per setmana, i no sembla que augmentar molt la quantitat de l’exercici serveixi per aconseguir millores en aquests resultats.

Sembla doncs que des del punt de vista d’inversió en salut, es podria recomanar a gairebé tothom córrer 1 horeta a la setmana com activitat preventiva de problemes cardiovasculars i càncer.

Però hi ha molta gent que surt a caminar, això pot tenir els mateixos beneficis? Doncs, tot i que no podem afirmar-ho amb contundència, podem creure que sí, sempre que el que fem sigui caminar ràpid, prou ràpid com per suar i cansar-se una mica, que vol dir que posarem el nostre cor més accelerat, la nostre pressió una mica més elevada i la nostra respiració més ràpida. Si tenim per costum caminar una estona cada dia, val la pena que en algun dels moments de la caminada fem uns 10 o 15 minuts d’acceleració per poder assolir aquests resultats.

Potser córrer no és de covards, és una acció per fugir dels perills per tal de sobreviure, però també és una activitat de supervivència sense necessitat de fugir de res.