La setmana passada la revista InternationalJournal of Epidemiology presentava un estudi en el que es revisaven tots
els estudis publicats sobre relació entre el consum de fruita i vegetals i el
patiment de malalties del cor, ictus, càncers... Diferents diaris d’àmbit
general es varen fer ressò dels seus resultats. Venia a dir que el consum de
800 gr o més de fruita i verdura al dia estava associat a una reducció d’aquests
problemes de salut. Tot i que qualsevol nivell de consum ja s’associava a certa
millora, els autors trobaven la xifra de 800 gr o més com el punt de major
benefici.
De fa molts anys, es parla de les bondats de
la dieta mediterrània i sabem que una de les seves característiques és el
consum de fruites i verdures. Però els medis es fan ressò d’aquest estudi
perquè parla de xifres de consum més altes que l’habitual i ens anem quedant
amb la idea de que si no prenem aquesta quantitat això ja no serveix. Aquesta
creença és un error, un element més d’allò que en una entrada d’aquest bloc que
es publicava al novembre anomenàvem la “tirania dels números”.
Quantes hores hem de dormir? Quants litres d’aigua
hem de beure? Quants kilòmetres hem de caminar? Quants hidrats de carboni hem
de menjar? Quant hem de pesar?... anem sempre buscant el número màgic, la
resposta exacta. Però no existeix.
Es raonable que a un model de cotxe d’una
marca determinada se li hagi de fer la revisió als 10.000 km. Tots els cotxes d’un
determinat model són iguals, estan fets amb peces iguals i requereixen el
mateix manteniment. Però no passa el mateix amb les persones que pesen
diferent, pensen diferent, viuen diferent, i no tenen totes les peces iguals.
Per això, voler “uniformar” el que s’ha de fer, donar consells molt precisos i
iguals per a tothom, és una aberració. Fascinant i “aparentment” pràctica, però
una aberració. En certa forma els professionals sanitaris, el conjunt del
sistema sanitari, va traient als ciutadans “el dret a decidir per sí mateixos
sobre allò que els hi correspon: la salut, el cos, la forma de viure la
malaltia o d’entendre en que consisteix la salut”. Això és el que es denomina “Expropiacióde la salut”, que és el títol d’un llibre de Juan Gérvas i Mercedes Pérez,
dirigit tan a professionals com a púbic en general, que aborda de forma
específica aquest concepte comentant diversos casos clínics.
Un concepte molt difós és el que s’anomena “hàbits
de vida saludable” que son, en teoria, un conjunt de consells i recomanacions
per viure més temps i millor. Però al darrere de totes aquestes recomanacions no
sempre hi ha proves de la seva veritable utilitat. Ja sabem que fa uns anys la
margarina era molt bona i la mantega dolenta, però ja no és així; que el peix
blau era dolent perquè tenia molt greix i ara és bo perquè te greix del bo, que
el cafè s’havia de prohibir als hipertensos i cardiopates, però ara sabem que 3
o 4 tasses al dia poden ser una dosi “saludable”...
N’hi ha un munt d’aquestes. De fet, la setmana
passada sortien les noves recomanacions pel tractament de la gota de l’Acadèmia
de Metges Americana i ens deien que no hi ha proves de la utilitat de la dieta
específica en aquest pacients. Tant de temps prohibint les carns vermelles i el marisc...
En realitat, els “consells saludables” son
sovint un eufemisme de les restriccions i prohibicions fetes sense solta ni
volta. Fugim de les recomanacions numèriques, no fem cas dels consells molt concrets
i que serveixen per a tothom.
Si parlem del Dr. Letamendi, la majoria de
barcelonins pensaran en la plaça de Barcelona on hi ha la delegació d’Hisenda.
Però la importància d’aquest metge català no rau en aquesta circumstància, sinó, entre moltes altres coses, en uns consells saludables que va fer en forma de vers en la segona meitat del
segle XIX, i que encara es pot dir que mantenen la seva vigència:
«Vida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no
apurarse por nada.
La comida moderada,
ejercicio y diversión,
no tener nunca aprensión,
salir al campo algún rato,
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat