divendres, 21 d’abril del 2017

HIPERTENSIÓ: ACLARINT ALGUNS CONCEPTES

La sang no circula per les artèries d’una forma continua sinó a batzegades, doncs la bomba que la impulsa, el cor, funciona per batecs. Per això la pressió arterial no és mantinguda i tenim una pressió més alta que anomenem “màxima” i una altra que anomenem “mínima”. Quan el cor batega expulsa tot d’una cap a les artèries la sang que conté en el seu interior. Aquest moment en que les artèries reben un nou volum de sang és el moment en que la pressió és la màxima. Tècnicament es denomina pressió arterial sistòlica perquè es produeix com a conseqüència del batec del cor, o sístole.

Seguidament la sang, gràcies a aquesta pressió, és distribueix de forma ràpida pels vasos més petits, la pressió de la sang va baixant fins arriba un moment en que es produeix la mínima, just abans de que es produeixi el següent batec que la fa tornar a pujar. Tècnicament parlem de pressió arterial diastòlica perquè es produeix en el moment en que el cor no està bategant sinó omplint-se, és el moment de la diàstole.

El bon funcionament d’això depèn, en bona part, de l’elasticitat de les artèries que fa que puguin adaptar-se a aquestes variacions sobtades de contingut. Amb l’edat, de manera progressiva, les artèries van perdent aquesta elasticitat, i és per això que les xifres de pressió arterial acostumen a augmentar conforme ens fem grans i per això, entre altres coses, la hipertensió és més freqüent en edats més avançades.

Les consultes per tenir la pressió arterial elevada són freqüents, i de vegades amb un cert nivell d’angoixa o por si creiem que les xifres són molt altes i que estan amenaçant de forma imminent la nostra salut. Però en realitat això de l’amenaça imminent passa molt poques vegades. Anem a intentar a continuació aclarir algunes coses.

Quines són les xifres de tensió arterial normals?

Es considera que una persona és hipertensa quan presenta de manera continuada xifres de pressió arterial sistòlica de 140 o més, o xifres de pressió arterial diastòlica de 90 o més. El de fet de fixar com a valors d’hipertensió aquestes xifres no és perquè en el moment en que es produeixen impliquen un risc per a la salut, sinó que és per acord entre experts atès que cal fixar una xifra concreta. És evident que el fet de tenir una pressió màxima o sistòlica de 138 o de 142, des del punt de vista de la salut no representa una diferència rellevant, però a efectes pràctics a un li posarem “l’etiqueta” d’hipertens, i a l’altre no li posarem. A títol d’exemple seria com el que va per l’autopista a 119 o el que va a 121. A efectes de risc pel trànsit és el mateix, però a efectes de multa, a un li poden posar i a l’altre no.

De la mateixa manera, el fet de tractar la hipertensió amb medicaments és molt beneficiós quan la persona té unes xifres de pressió molt altes, però no ho és tant quan les xifres no son massa tan altes, i pràcticament no serveix en les persones que tenen una hipertensió lleugera, que es defineix per xifres de pressió sistòlica entre 140 i 160, i de diastòlica entre 90 i 100.

Tot i això, no cal embogir amb les xifres, doncs el que realment cal tractar és el risc que aquelles xifres impliquen per a cada persona. Així, es possible que es recomani tractament a una persona que té una pressió de 144 però té, a més a més, diabetis i problemes del cor, i que no es recomani a algú amb xifres de 156 però que no té cap altre problema de salut. És a dir, cal tractar a les persones, no a les xifres.

Què vol dir tenir la tensió arterial descompensada?

Doncs malgrat que és una creença molt estesa (es diu que la mínima ha de ser la meitat més 1 de la màxima), no vol dir res. No existeix la pressió arterial descompensada, ni tan sols està clar qui ho va inventar. És tan normal una xifra de 120/85 com una de 130/60. Valorem de forma independent la màxima i la mínima, però sense establir cap relació de proporcionalitat entre elles.

Si soc hipertens, vol dir que estic malalt?

Doncs no!!! La hipertensió no és una malaltia, és un factor de risc de tenir algunes malalties (problemes de cor, ictus...) si es manté de forma elevada a llarg termini. De la mateixa manera que unes canonades que treballin a una pressió molt més alta de la que estan preparades per suportar es faran malbé de forma més ràpida, passa el mateix amb les nostres artèries. Si han de suportar molt de temps pressions més altes del compte s’espatllaran abans d’hora.

És convenient que em compri un aparell per mirar-me la pressió?

Si soc hipertens m’he de comprar un aparell per mirar-me la pressió jo mateix. En primer lloc perquè em dona una autonomia quant al seguiment de les xifres (no he de dependre d’anar al consultori), en segon lloc perquè els aparells actuals són de maneig molt simple i no requereixen la col·laboració de ningú, i en tercer lloc perquè, en general, la pressió arterial quan es mira al consultori és més alta que quan es mira a casa, inclús és una mica més alta quan la mira el metge que quan la mira l’infermer. Aquest fet s’anomena hipertensió de bata blanca i hi ha casos en que és molt exagerat. És per tot això, i pel preu molt assequible i alta fiabilitat que tenen els aparells, que avui dia a qualsevol persona que tingui la pressió alta se li ha de recomanar que en compri un, i sigui el primer responsable del seu seguiment.


En la propera entrada comentarem alguns aspectes de les mesures dietètiques, el tractament, que fer quan estic més alt...

1 comentari:

  1. O sigui que els metges ens féu més por que els infermers...

    ResponElimina

Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat