Ara que l’activitat de la pandèmia està de baixada, cada
vegada anem pensant més en les altres pandèmies que apareixeran immediatament.
I no estic parlant dels presumibles rebrots que tindrem de la COVID-19, sinó en
altres aspectes que son resultat, en part, dels mals causats pel virus, però
sobretot de la forma com s’ha gestionat tot plegat. El confinament ha pogut
aplanar la corba del coronavirus, però ha generat altres corbes que també tenen
conseqüències nefastes per la salut.
I quines son aquestes “pandèmies secundàries”? Doncs en podem
parlar de 3, com es pot veure en el gràfic, del qual desconec l’autoria però
que ha estat il·lustrat per Escarlata Almenar.
Si mirem el gràfic, la segona onada és la dels pacients urgents
amb malalties no-covid. Per exemple aquells amb símptomes de càncer o amb
alguns càncers que havien de fer tractament, que han vist endarrerides les
proves diagnòstiques o els tractaments per culpa de la pandèmia que ha absorbit
gairebé tots els esforços del sistema sanitari. Tal com les UCI van quedant
menys ocupades cal reprendre les accions sobre aquests pacients, que sempre
seran més que els que hi ha habitualment, perquè cal afegir-hi tots els
endarrerits.
La tercera onada, si ens fixem en el gràfic, és la dels
pacients crònics que seguien controls a les nostres consultes (hipertensió,
diabetis...), i que han vist aquestes controls aturats per la COVID-19. Aquest marge
de temps “fora de controls” pot haver generat descompensacions dels problemes
de salut preexistents. Ara be, per treure alguna cosa positiva, potser servirà perquè
algun d’aquests pacients assumeixin més autocontrols de la seva patologia i
sigui més independents del sistema sanitari.
Ambdues onades, la segona i la tercera, son conseqüència
directa de que el sistema sanitari ha estat ocupat (i gairebé col·lapsat) pel
coronavirus i ha deixat de fer la seva activitat habitual. Però hi ha una quarta
onada, més gran, més potent que afecta a moltes més persones, que seria la
onada de l’impacte social. Les mesures mai vistes preses per controlar la pandèmia
i el desmesurat allau informatiu han generat un clima de por, en alguns casos
absolutament irracional, que és la font de quadres d’estrès post-traumàtic, d’ansietat
i altres patologies mentals, junt amb un col·lapse econòmic brutal que generarà
malalties i augmentarà les desigualtats en salut. Aquesta onada, ja ben
present, és la que pot fer més mal de totes.
L’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi
Gol) publica avui dades preliminars d’un estudi que s’està duent a terme
a nivell de tota Espanya mitjançant una enquesta. L’objectiu de l’estudi és conèixer
l’impacte social en la població -a nivell de salut mental, estils de vida,
relacions de convivència, a nivell laboral, econòmic i estigma internalitzat-
generat durant el confinament en persones adultes. Fins ara han participat 3700
persones i amb això ens podem fer alguna idea d’alguns aspectes de l’impacte
sobre la salut mental. L’estudi encara està obert, i qui vulgui participar pot
fer-ho contestant aquesta enquesta.
Les dades disponibles fins ara en mostren que un 24,3% de
les persones enquestades ha presentat ansietat. S’ha trobat una proporció major
d’ansietat en dones, entre la població més jove i entre els nascuts a
l’estranger. Un 20,8% de les persones també han afirmat tenir depressió. També
en aquest cas, la proporció va ser major entre les dones, la població més jove
i els nascuts a l’estranger.
D’altra banda, en relació als estils de vida, s’ha detectat
un augment del consum de tranquil·litzants i antidepressius (31,1%), ha augmentat
el consum de televisió o plataformes digitals (66,2%) i de les xarxes socials
(Instagram, Facebook, Twitter, etc.) en un 71,8%.
Pel que fa a la convivència, el 32% de les persones
enquestades han manifestat estar una mica o moderadament preocupats per la
convivència i un 5,8% bastant o molt preocupats. Un 17,4% de les persones viuen
soles durant el confinament. Pel que fa als menors, el 32,4% viu el confinament
amb un o dos menors i el 13% conviu amb una o dues persones en situació de
dependència. Respecte de les condicions dels habitatges on es passa el
confinament, el 10,7% no disposen de cap espai exterior (balcó, terrassa o
jardí).
Un 2,2% de les persones enquestades han declarat que han
patit algun tipus de violència (emocional, física o econòmica) durant el
confinament, un 2,8% en el cas de les dones i un 1,7% en el cas dels homes. De
les persones que han declarat violència, el 62% han reportat un augment
d’aquesta durant el confinament.
El 64,6% dels participants estan poc preocupats per
contraure COVID-19. No obstant, el 26% dels enquestats sí que estan bastant o
molt preocupats. Pel que fa a l’estigma, el 15,3% de persones diagnosticades
amb COVID-19 o amb simptomatologia compatible han tingut por o vergonya
d’explicar-ho a altres persones per si eren percebudes o tractades de forma
negativa. Per últim, prop del 80% de les persones enquestades considera que la
pandèmia del COVID-19 representa un problema greu per a la seva economia.
Realment son dades molt preocupants que fan créixer el dubte
de si farà més mal la pandèmia de la COVID-19, o les altres onades que venen
desprès. Només el temps ens ho aclarirà.
