En els darrers dies he tingut fins a 5
consultes de característiques similars: 2 de persones que estaven prenent
col·lagen, bàsicament com a tractament preventiu per millorar les
articulacions, una consulta sobre quin polivitamínic utilitzar per millorar una
mica el “ritme vital”, i dos més sobre alguna cosa per a la pesadesa de les
cames per “mala circulació” ara que estem a l’estiu.
Encara que semblen consultes d’aspecte
diferent dic que tenen un factor comú perquè totes aquelles fan referència a
algun tipus de medicament per millorar o prevenir coses que no son malalties:
el desgast de les articulacions que és una conseqüència natural de l’edat, el
sobrepès i el sobreesforç; els moments de “to vital baix” que tots passem en
determinats moments o èpoques de la vida; i la pesadesa de les cames deguda a
tenir una feina que et fa estar molt temps dret quan s’ajunta amb la calor de
l’estiu, i sovint amb sobrepès afegit.
En conjunt estem parlant de situacions
“naturals” o “normals”, que formen part de les diferents molèsties que ens pot
generar l’activitat diària, que no son patologies, però que busquem algun remei
per alleugerar-les.

Aquesta és la base de la presumpta eficàcia de
molts dels remeis (prefereixo en aquets casos parlar més de remeis que de
medicaments) que s’utilitzen per a tractar problemes que es resolen per si sols
o que tenen un curs oscil·lant: desprès d’un temps de prendre-ho, millorarem,
però no hi ha manera de saber si és per allò que hem pres, o perquè ja tocava
millorar. Aquesta és la gran incògnita, i en ella es fonamenta el predicament
que tenen alguns d’aquests remeis.
D’altra banda també tenim els casos en que
utilitzem un remei per prevenir alguna cosa que no podem comprovar, com en el
cas del col·lagen pel desgast articular. Com no hi ha manera d’observar per
nosaltres mateixos el resultat, si no hi ha estudis que hagin posat en
evidència la seva eficàcia, és bàsicament la fe l’únic element de mesura de
resultat que tenim.
I és que, a banda de la percepció que pugui
tenir cada persona en concret al prendre algun d’aquests remeis, l’única
garantia de la seva utilitat real son els estudis clínics per demostrar-ho.
Sabem que tots aquests remeis són molt útils per als que els venen, però només
els estudis ens permeten saber si aporten algun valor als que els compren.
Doncs anem a fer un repàs del que diu el
coneixement científic actual sobre aquests casos que hem esmentat.
Pel que fa als medicaments que porten
multivitamines i multiminerals hi ha diferents revisions científiques
publicades que demostren que no hi ha eficàcia en el maneig de les malalties
cròniques, en la prevenció del càncer, o en endarrerir la mortalitat.
Quant al col·lagen en concret no hi ha estudis
que avalin la seva utilització, i altres substàncies que es suposa que poden
tenir efectes similars als que busquem amb el col·lagen, em refereixo al condroitin sulfat i la glucosamina, a
Espanya estan comercialitzats com fàrmacs i es venen en les farmàcies, mentre
que a altres països, per exemple els Estats Units, es venen en els supers. La
seva utilitat és molt, molt discreta.
Pel que fa als medicaments per tractar els
símptomes de la insuficiència venosa de les cames que son molestos sobretot a l’estiu,
els estudis ens diuen que poden proporcionar certa millora de l’inflor, les
rampes, la pesadesa i el formigueig.
Per tant la recomanació en general seria: no
te massa sentit que prengueu vitamines i col·làgens per prevenir res, i si
tenir molèsties a les cames derivades de la calor de l’estiu podeu provar algun
medicament flebotònic. Si us sembla que milloreu manteniu-lo els 3 mesos de més
calor, i si no noteu millora en la primera caixa no val la pena repetir-ne una
altra.