CÓRRER ÉS DE COVARDS

Aquesta és una frase que va popularitzar Carles Rexach, extrem dret del Barça dels anys 70-80 el qual tenia fama d’acoquinar-se davant les entrades dures dels defenses contraris, i de córrer en el camp el mínim imprescindible.

Johan Cruyff, el mític jugador i entrenador del Barça, va compartir unes temporades com a jugador amb Rexach, i desprès el va tenir com a segon entrenador amb ell. En part compartia aquesta filosofia del “córrer és de covards” tot dient que havia de córrer la pilota, no els jugadors.

Potser tot això és així, però el cert és que des de una visió purament biològica diuen que les persones estem preparades per córrer, per fugir. Davant d’un estímul que ens pot semblar perillós: un ensurt, un risc d’agressió, una situació d’inseguretat... experimentem un sentiment de por i el cor batega més ràpid, la pressió arterial augmenta i el número de respiracions per minut s’incrementen. Tot això per proporcionar al cos les condicions idònies per sortir corrent, per escapar, per sobreviure. Córrer, en aquests casos vol dir sobreviure

Des de fa temps, coneixem els beneficis de l’activitat física sobre l’organisme. Un estudi publicat on line el passat dilluns, 4 denovembre, en el British Journal of Sports Medicine ens aporta dades importants sobre això.

En el estudi es van revisar totes les publicacions prèvies que havien analitzat els resultats d’aquesta activitat i que implicaven a més de 230.000 persones que havien estat seguides durant un mínim de 5,5 anys i un màxim de 37 anys.

Els resultats posaven clarament de manifest una disminució de les taxes de mortalitat generals, i específiques per malaltia vascular i càncer, en les persones que declaren que surten a córrer com activitat física. La reducció observada és d’un 30% aproximadament.

Però, curiosament, no sembla que l’efecte positiu depengui molt de la dosi. L’estudi demostra aquests beneficis a partir d’uns 50 minuts per setmana, i no sembla que augmentar molt la quantitat de l’exercici serveixi per aconseguir millores en aquests resultats.

Sembla doncs que des del punt de vista d’inversió en salut, es podria recomanar a gairebé tothom córrer 1 horeta a la setmana com activitat preventiva de problemes cardiovasculars i càncer.

Però hi ha molta gent que surt a caminar, això pot tenir els mateixos beneficis? Doncs, tot i que no podem afirmar-ho amb contundència, podem creure que sí, sempre que el que fem sigui caminar ràpid, prou ràpid com per suar i cansar-se una mica, que vol dir que posarem el nostre cor més accelerat, la nostre pressió una mica més elevada i la nostra respiració més ràpida. Si tenim per costum caminar una estona cada dia, val la pena que en algun dels moments de la caminada fem uns 10 o 15 minuts d’acceleració per poder assolir aquests resultats.

Potser córrer no és de covards, és una acció per fugir dels perills per tal de sobreviure, però també és una activitat de supervivència sense necessitat de fugir de res.