RISCOS I BENEFICIS DE LES ACTUACIONS SANITÀRIES

“Totes les intervencions mèdiques, sigui un tractament, un cribratge o un altre tipus de prova, comporten beneficis i riscs. Les decisions sobre si fer o no una determinada intervenció depenen, en bona mesura, de la percepció dels seus beneficis i riscs”. Així comença l’article “il·lusions terapèutiques” que publicava la passada setmana Gonzalo Cansino (periodista i metge) al Diari de la Sanitat.

L’article en qüestió fa referència a un treball publicat a la prestigiosa revista JAMA Internal Medicine que revisa tots els estudis publicats sobre com valoren els metges els riscos i beneficis de diferents actuacions sanitàries. La revisió inclou més de 13.000 metges. Els resultats deixen palès que els professionals sobreestimem, en general, els beneficis de les nostres actuacions i infraestimem els riscos.

Els mateixos autors d’aquest article, n’havien publicat un altre a la mateixa revista, fa 2 anys, que revisava les expectatives dels pacients en relació a possibles beneficis i possibles riscos de diferents actuacions sanitàries. El resultat, com no podia ser d’altra manera, posava de manifest que amb molta freqüència els pacients sobreestimen els beneficis i infravaloren els riscos.

En l’article sobre la perspectiva dels pacients els autors deien a la seva conclusió que els metges haurien de parlar amb els seus pacients dels beneficis i riscos de les diferents accions per tal que el pacient pogués tenir una percepció més acurada. Però si ara sabem que també som els metges els que sobrevalorem benefici i infravalorem risc.

Posem un exemple. Tots sabem que en els pacients que han tingut un infart de miocardi l’aspirina és molt important per prevenir un nou infart, però podem quantificar aquest risc? Doncs sí, de cada 77 pacients que tractem a un d’ells l’hi evitarem un nou infart mentre que els altres 76 no obtindran cap benefici, i per cert, a 1 de cada 400 li provocarem una hemorràgia digestiva greu que requerirà ingrés a l’hospital i transfusió de sang.

Segurament ens poden haver sorprès aquestes xifres, però són les xifres reals. En la majoria de tractaments preventius, són molts més els tractats que no obtenen benefici que els que sí l’obtenen. Per això és important disposar d’una informació numèrica adequada que ens permeti entendre millor el que hem de fer.

Per aquest motiu cada vegada es disposa amb més freqüència d’uns instruments d’ajuda a la decisió, que són documents que contenen informació adequada, amb dades precises (quan les tenim) que ens faciliten la decisió evitant sobrevalorar benefici i infravalorar risc. Un exemple pot ser aquest instrument d’ajuda a la decisió de si fer-se o no fer-se un PSA.

Així doncs, sovint per part dels pacients es té una percepció esbiaixada del sistema sanitari i de les seves actuacions que de vegades sembla com si fos de “risc zero”, però sabem ben be que no és així. No és estrany escoltar frases del tipus: “Home, mal no farà...”, “No és problema perquè és un producte homeopàtic...”, “Es tracta d’un remei natural...”. Aquesta visió és errònia. Si és del tot inactiu no cal prendre-ho, si pensem que pot tenir alguna acció positiva no tinguem dubte que també té efectes secundaris.