El passat desembre la revista British
Medical Journal ha publicat un parell d'articles que podem qualificar, si més no, com “curiosos”, i junt amb un altre de la revista Journal of American Medical Association constitueixen el triplet de curiositats que comentem a continuació.
El primer dels 3 estudis esmentats posa de
manifest una relació entre un major i continuat gaudi de la vida i una disminució
de les taxes de mortalitat. Les persones que refereixen disfrutar de la seva
vida viuen més anys.
Sempre s’ha pensat, malgrat que no teníem
gaires proves per poder-ho afirmar, que les persones que gaudeixen més de la
vida tenen més bona salut. Aquest estudi aporta proves prou serioses d’aquesta
relació entre gaudiment i salut, mesurada en una vida més llarga. Com ja hem
comentat altres vegades cal defugir de la concepció estàtica de la salut per
entendre-la d’una forma més d’actitud, com una manera d’afrontar la vida. Això
encaixa plenament amb els resultats d’aquest estudi. Si ens preocupem tant de
la salut fins al punt que no ens permet gaudir de la vida, els resultats que
obtindrem seran els contraris als que pretenem aconseguir.
Un segon estudi, fet a la Gran Bretanya, ha
analitzat les visites fetes pel Pare Noel a les sales de pediatria dels
hospitals durant les festes nadalenques de 2015. Els resultats poden semblar
sorprenents: hi ha menys visites del Pare Noel als hospitals situats en zones
socioeconòmicament més pobres. Diuen els autors que aquest estudi es contradiu
amb “la creença tradicional que el Pare Noel premia els nens segons el seu
comportament de l'any anterior”.
Es conegut que les condicions socioeconòmiques son determinants de salut més importants que el mateix sistema sanitari. Serveixi com exemple proper la diferència entre esperança de vida que trobem enels diferents barris de BCN, que arriba a ser de més de 5 anys entre Ciutat Vella, i Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi. Per això, ara que ens van arribant les pressions de la medicina genètica, cal recordar la cèlebre frase de que en qüestió de salut és més important el codi postal que el codi genètic.
Es conegut que les condicions socioeconòmiques son determinants de salut més importants que el mateix sistema sanitari. Serveixi com exemple proper la diferència entre esperança de vida que trobem enels diferents barris de BCN, que arriba a ser de més de 5 anys entre Ciutat Vella, i Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi. Per això, ara que ens van arribant les pressions de la medicina genètica, cal recordar la cèlebre frase de que en qüestió de salut és més important el codi postal que el codi genètic.
Evidentment hi ha moltes causes que determinen
aquests resultats, algunes clares i altres menys perceptibles. L’estudi del
Para Noel pot servir de mostra de que, sense saber, perquè hi ha diferències entre
classes socials en aspectes que poden semblar una mica inexplicables.
El tercer article al que fèiem menció, no
menys sorprenent que els altres, analitza els resultats en pacients donats d’alta
de l’hospital segons si el metge que els va atendre era home o dona. Algun
estudi previ deia que les metgesses tenen més tendència a seguir més les guies
de pràctica clínica que no pas els metges, que poden ser una mica més
anàrquics.
En aquest estudi van mirar les xifres de
mortalitat o de reingrés a l’hospital en els 30 dies posteriors a l’alta, de
pacients de més de 65 anys que havien ingressat a serveis de medicina interna d’hospitals
americans. Els resultats són prou clars: els pacients que han estat atesos per
metgesses presenten menys mortalitat i necessiten reingressar menys vegades en
el mes següent a l’alta, que aquells que han estat atesos per metges.
Molta Salut i Molt Bon 2017 !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat