NO ÉS UNA MALALTIA, ÉS LA VIDA!

Una de les característiques de les societats “avançades” és el desenvolupament tecnològic que aporta confort, benestar, comoditats, salut... fent-nos creure, de vegades, que gairebé tot és possible. En aquesta sensació d’omnipotència rau la creença (falsa) que per a cada problema hi ha una solució, i en qüestió de salut no és estrany arribar a creure que per a cada malaltia hi ha un remei, ja sigui una pastilla “oficial”, un tractament homeopàtic, unes herbes, o altres coses “naturals”.

Hi ha una part d’això que és certa: es venen remeis per a qualsevol problema, incomoditat, molèstia, pena o complex. Però sovint els únics que obtenen beneficis de molts d’aquests productes són els que els fabriquen, no pas els que els consumeixen.

A les consultes venen persones a demanar solucions mèdiques a coses que en realitat no són malalties. El British Medical Journal, una de les revistes mèdiques més prestigioses del món, va fer l’any 2002 una enquesta entre els metges subscriptors per conèixer quines eren les “no malalties” que els hi consultaven els seus pacients. En varen identificar més de 200. Entre les 20 primeres figuraven algunes tan sorprenents (o no) com: l’envelliment, els problemes laborals, la infelicitat, la ressaca, la solitud, les canes, l’agressivitat conduint, l’avorriment...

Fa un parell d’anys la Junta de Extremadura va fer una campanya que portava per títol “Es la vida, no una enfermedad”. Podeu veure al costat un dels cartells emprats en la campanya que tenia com objectiu conscienciar dels riscos de la medicalització de la vida.

Faig aquestes reflexions en acabar una setmana en la qual he tingut la sensació de que les consultes que m’han fet per “no malalties” han estat superiors a la mitjana habitual. I el cert, és que no sempre tinc la capacitat d’evitar la medicalització d’aquestes consultes. Diferents situacions que podem anomenar “malestar de la vida quotidiana” provoquen patiment en les persones que busquen una solució per alleujar o eliminar aquest patiment, una mena de píndola de la felicitat... que ¿malauradament? no existeix.

He posat el malauradament entre interrogants perquè entenc que els sentiments (l’alegria i la pena), les emocions (la sorpresa i l’ensurt), les sensacions (el plaer i el patiment) son consubstancials a la condició humana i si tinguéssim la capacitat d’eliminar-los segurament estaríem deshumanitzant la vida.

Aquesta darrera frase, que pot quedar molt bonica al llegir-la, no sempre em serveix quan algú que està trist, espantat, preocupat o patint, ve a buscar alguna solució a la consulta. Les expectatives que tenim de “un problema - una pastilla” estan molt arrelades, sovint confiem més en les solucions externes que en les capacitats internes.

I quan es medicalitzen aquestes circumstàncies correm el risc de generar més efectes perjudicials que beneficis, de fer més mal que be. I això va en contra d'una de les regles bàsiques de la medicina, el “Primum non nocere” que va dir Hipócrates, “Lo primer és no fer mal”.

“Sobre tot no facis mal” és el títol d’un llibre publicat en anglès el 2014, i que enguany ha estat publicat en català. Està escrit per un reconegut neurocirurgià anglès, Henry Marsh, que a punt de jubilar-se,  reflexiona sobre la seva trajectòria en un format proper en el que va repassant casos clínics alguns exitosos i d’altres nefastos, confessant dubtes, patiments, alegries i penes. Si no sabeu que demanar o regalar per reis, aquesta pot ser una bona opció per a qui li agradi aproximar-se a alguns dels aspectes menys tècnics i més humans de la pràctica de la medicina.