I A MI QUAN EM VACUNARAN?

Ara que el pla de vacunació contra la COVID-19, lentament, està en marxa, no son poques les trucades que rebem als consultoris demanant “quan em toca la vacuna?”. La realitat és que la planificació només es pot fer a curt termini, perquè depèn exclusivament, no de la nostra capacitat per poder-la administrar sinó de que ens arribin les vacunes.

Sovint hem llegit a la premsa o hem sentit per radio o televisió que tal o qual companyia farmacèutica només entregarà al Govern la meitat de les dosi que havia d’entregar. Això repercuteix directament en les vacunes que es distribuiran i per tant en haver d’endarrerir tot el que s’havia planificat.

Un altra inconvenient que ha forçat a fer canvis en la planificació ha estat la limitació d’edat de la vacuna d’AstraZeneca, com ja comentàvem en l’anterior entrada d’aquest bloc. Tot i que la Agència Europea del medicament va aprovar aquesta vacuna per a totes les edats, i l’OMS també ho va recomanar així, varen sortir dubtes (van començar els alemanys) perquè havien poques dades en gent més gran, i alguns països la varen limitar als menors de 65 anys. Espanya, va anar un pas més enllà, i ho va fer als menors de 55. Poc a poc, els països que havien posat aquestes restriccions les han aixecat al disposar de noves dades. Espanya, de moment, s’ha quedat sola mantenint la restricció. Com deia el famós eslògan de Fraga “Spain is diferent!”.

Això ha condicionat que, la prioritat de la gent gran s’ha variat, perquè no es deixava posar aquesta vacuna i s’ha redirigit a mestres  i altra personal, però amb la incongruència que es vacunen els mestres de menys de 55 anys, però no els de 55 a 65 que, en principi, tenen un major risc.

També les dades que teníem sobre l’efectivitat de la vacuna (més del 90% Moderna i Pfizer, 70% AstraZeneca) no sembla ser d’aquesta manera i un estudi recent fet a Escòcia parla de similar efectivitat (o més) de l’AstraZeneca.

Quant als efectes secundaris semblen més freqüents i molesto amb la d’AstraZeneca, fins al punt que el Ministeri de Sanitat recomanar prendre paracetamol d’1 gr una hora abans de posar-se-la, i desprès cada 6h durant 24 h. A mi, personalment, no em convenç gaire administrar paracetamol “preventiu”.

També s’ha anat veient cada vegada més clar, que desprès d’una dosi el nivell d’immunitat és força alt, i això ara, atès que el nombre de vacunes que van arribant no és el previst, fa plantejar-se si és més important prioritzar el administrar una dosi a més gent, endarrerint la segona dosi, o és millor tenir menys persones vacunades, però amb les dues dosis. Per a mi, amb les dades que tenim ara, no tinc masses dubtes que optaria per vacunar a més gent, sense preocupar-me gaire per endarrerir la segona dosi. Ja veurem que diuen els que han de decidir.

A tot això, nosaltres ja hem començat a vacunar als pacients amb grau més alt de dependència (crònics domiciliaris), i hem de seguir aquesta setmana amb els majors de 80 anys. De moment amb la vacuna de Pfizer, que és la que tenim i que és la que te més dificultats de conservació, per això hem de fer-ho de forma centralitzada a Vila-rodona.

Segons les vacunes que arribin i les limitacions d’edat, s’anirà redissenyant el pla i les prioritats, però no cal atabalar-se perquè des del consultori ja us anirem avisant de forma personalitzada.

Per cert, sembla que en breu tindrem la vacuna de Jansen i la Sputnik russa. Ja anirem parlant. 

JA TENIM 3 VACUNES (ARA LA D'ASTRAZENECA)

 L’Agència Europea del Medicament va aprovar el passat 29 de gener la vacuna contra la COVID-19 del laboratori AstraZeneca, també anomenada vacuna d’Oxford. Tot just uns dies abans, el 9 de gener, la revista The Lancet publicava les dades preliminars dels estudis sobre la seva efectivitat que encara estan en marxa.

Amb aquesta, ja tenim aprovades i en distribució les 3 vacunes de les que més s’ha parlat. Però a diferència de les altres dues que tenien un mateix mecanisme d’actuació (ARN missatger), la vacuna d’Oxford presenta un sistema diferent.

 

LA VACUNA D’ASTRAZENECA O D’OXFORD

Aquesta vacuna és la més fàcil de conservar doncs es pot mantenir molt temps en nevera normal, i això fa que, a priori, sigui la més fàcil de tenir a tots els consultoris.

El funcionament d’aquesta vacuna és mitjançant virus “inofensius” de mono, en els quals s’inclou la proteïna de superfície del SARS-CoV-2, de forma que quan el virus entra a les cèl·lules de la persona vacunada aquesta comença a fabricar anticossos contra aquesta proteïna. Aquests virus no tenen capacitat per replicar-se i per tant només poden afecta a una cèl.lula. Però això és la teoria; què sabem en la pràctica?

Doncs que en els estudis que s’han fet fins ara, i que han permès la seva aprovació, l’efectivitat s’ha mostrat sensiblement inferior a la de les 2 vacunes anteriors, amb una mitjana que es situa sobre el 70%. L’estudi principal de resultats publicat a la revista Lancet és, ara per ara, més petit que els de les altres 2 vacunes autoritzades, no arriba als 12.000 participants, dels quals els majors de 55 anys no arriben al 14% i si mirem els majors de 70 anys, son només un 3%.

Això ha fet que a Espanya s’hagi decidit, no administrar-la de moment als majors de 55 anys, i això complica la primera idea del pla de vacunació, que entenc que seria anar fent arribar aquesta vacuna a tots els consultoris, segons disponibilitat, per començar a vacunar a la gent amb més risc (majors de 65 anys i amb patologies cròniques importants). Tot i això la OMS ja l’ha aconsellat per a tots els grups d’edat (suposo que disposaran de dades més actualitzades que encara no han estat publicades).

En conseqüència, encara no sabem res de quines seran les següents prioritats, i en quines dates podrem començar a administrar les vacunes des dels CAPs.

ANEM VACUNANT (MODERNA)... I ALTRES COSES (PER EXEMPLE COLQUICINA)

Ja s’han començat a posar les vacunes del Laboratori Moderna, i sembla ser que divendres l’Agència Europea del Medicament autoritzarà també la del Laboratori Astra-Zeneca (anomenada també vacuna d’Oxford). Comentem a continuació aspectes de la vacuna de Moderna, atès que l’assaig clínic de la d’Oxford encara no ha estat publicat

La vacuna de Moderna

És la segona vacuna aprovada a la Unió Europea. Es tracta d'una vacuna d'ARN missatger igual que la de Pfizer, per tant té el mateix mecanisme de funcionament.

L’estudi de la seva eficàcia es va publicar el 30 de desembre i es va actualitzar el 15 de gener. En aquest estudi, de característiques similars al de Pfizer, varen participar més de 40.000 persones, majors de 18 anys que tenien alguna circumstància que implicava un major risc de COVID-19. Un 25% tenien més de 65 anys. La meitat varen rebre la vacuna (una primera dosi, i una segona als 28 dies) i a l’altra meitat se’ls hi va administrar placebo. Es va fer un seguiment de 2 mesos. En el segon mes, es varen produir 185 casos de COVID en el grup de persones a les que s’havia administrat placebo, i només 11 casos en el grup al que s’havia administrat la vacuna (això indica una efectivitat del 95%), i en relació als casos greus varen ser 30 en el grup placebo (un dels quals va morir) i 0 en el grup de vacunats (una efectivitat del 100%). Aquestes dades demostren una cosa que ja s’intuïa en l’estudi de Pfizer, que l’eficàcia de la vacuna no és només front a la COVID-19 lleu, sinó que també és eficaç en prevenir la COVID-19 greu.

L’efectivitat comença a ser prou evident a partir de les 2 setmanes de la primera dosi, com recentment s’ha publicat també en relació a la vacuna de Pfizer.

Quant als efectes secundaris varen ser bastant freqüents: un 80% efectes locals (bàsicament dolor en el punt de la punxada), un 55% efectes generals (bàsicament mal de cap, dolors musculars i cansament). També s’han produït alguns casos de reacció al·lèrgica greu per la qual cosa es fa una observació de 15-30 minuts d’observació desprès de l’administració. Només està contraindicada en les persones que tinguin al·lèrgia a algun dels seus components, ho hagin fet una reacció al·lèrgica greu amb la primera dosi.

La seva conservació és més fàcil que la de Pfizer: 6 mesos en congelador convencional, 1 mes en nevera, i 12 h a temperatura ambient. Això fa que la seva distribució sigui més fàcil i que possiblement es podrà administrar de manera més descentralitzada, a qualsevol CAP o consultori.

La colquicina i la COVID-19

El passat divendres 21 de gener The Montreal Heart Institute (Institució de recerca en salut canadenca) publicava una nota de premsa avançant els resultats d’un estudi que han fet. El títol era: la colquicina (un fàrmac barato que utilitzem per tractar la gota) redueix les complicacions de la COVID-19. L’estudi observava que si donem colquicina a pacients amb COVID-19 lleu, es poden reduir els ingressos per complicació de la COVID i les morts. Interessant, però cal tenir en compte que l’estudi encara no està publicat, només és una nota de premsa. Haurem d’esperar a llegir l’estudi complert. 

JA TENIM AQUÍ LES VACUNES... (PFIZER)

Aquesta darrera setmana ja m’han preguntat vàries vegades la meva opinió envers la vacuna de la COVID-19. La resposta no és senzilla, perquè cal tenir en compte, entre d’altres coses, que no estem parlant de la vacuna sinó de les vacunes de la COVID-19, que n’hi ha unes quantes i amb mecanismes de funcionament diferents.

A les primeries del segle XVIII, la verola era una causa important de mortalitat, i de fet va ser una de les armes amb que els “Conquistadores de Amèrica” van causar nombroses baixes entre els indígenes. L’any 1796 Edward Jenner, un metge anglès, va observar que les munyidores de vaques patien una verola molt suau a partir de les pústules de les mamelles de les vaques. Vist això va pensar que si provocava en una persona una verola “suau”, la de les vaques, podria evitar que patissin una verola greu. Va decidir fer la prova amb el fill del seu jardiner inoculant-li fluids de les “pupes” d’una munyidora infectada; i vist que funcionava la va aplicar posteriorment al seu fill, entre d’altres. Per això el nom que es va donar a aquesta inoculació: vacuna, perquè ve de les vaques (com ja vàrem comentar en l’anterior entrada). Així es va crear la primera vacuna, quan encara faltaven 100 anys perquè Robert Koch establís que els microbis podien ser causants de malalties. Una història una mica més detallada de la vacuna de Jenner la trobareu en aquest enllaç que ja vaig recomanar en una entrada anterior.

He fet aquest petit recordatori històric per entendre que, conceptualment, la idea de la vacuna és simple: introduir en el cos d’una persona l’agent que causa una malaltia, però sense força per produir la malaltia greu. El cos coneix i reconeix aquest agent i prepara les seves defenses a les que anomenem anticossos. Així, si més endavant es troba amb l’agent infecciós tindrà les seves defenses preparades per atacar-lo i destruir-lo.

Des d’aleshores son moltes les vacunes que s’han produït; algunes de gran efectivitat i que han permès reduir de forma espectacular moltes malalties (poliomielitis, diftèria...), i d’altres menys reeixides que no han arribat a tenir una gran difusió o s’han deixat d’emprar.

 

Tipus de vacunes

Encara que totes les vacunes es basen en el mateix concepte, exposar a la persona a l’agent infecciós “retocat” perquè l’organisme fabriqui anticossos específiques contra ell, hi ha diferents formes en la pràctica d’intentar aconseguir-ho, i per tant diferents tipus de vacunes:

1.      Hi ha vacunes fetes amb virus atenuats (virus vius però sense capacitat de fer mal) com la de la varicel.la o la triple vírica (xarampió, galteres i rubèola)

2.      Hi ha d’altres fetes amb els virus morts com les de la grip, o la polio...

3.      Unes altres estan fetes de trocets del virus com les de la tos ferina i el pneumococ...

4.      Hi ha una variant d’aquestes en les quals els trocets de virus no s’injecten directament sinó que s’han ficat dins d’un virus inofensiu  que li serveix de vehicle per entrar a les cèl·lules i així poder-se expandir. Hi ha l’exemple de la vacuna de l’ébola. Així son les vacunes d'Oxford i Sputnik.

5.      I un últim tipus, del qual encara no hi tenim experiència pràctica tot i que fa més de 20 anys que s’està treballant en aquest mecanisme, que son les vacunes d’ARN missatger. S’injecta l’ARN missatger que porta les instruccions perquè sigui el propi organisme que fabriqui la proteïna del virus, que el cos reconeixerà com a no pròpia i fabricarà anticossos contra ella. La vacuna de Pfizer i la de Moderna son d'aquest tipus.

Com és que s’han desenvolupat de forma tan ràpida?

Pot generar certa sensació d’inseguretat, molt raonable, el fet de que les vacunes s’hagi desenvolupat amb tanta rapidesa, però en realitat s’han desenvolupat seguint els criteris científics habituals. La velocitat amb que s’ha fet ha estat conseqüència que la quantitat de diners que s’han invertit ha estat, ateses les circumstàncies, moltíssim més elevada que el que s’havia invertit fins ara. Les tècniques aplicades, com ja hem dit, ja es treballaven des de fa anys, però els diners han aportat una acceleració absolutament espectacular.

Son segures les vacunes de la COVID?

Com tots els medicaments quan es comercialitzen, s’han fet, i s’estan fent proves de seguretat que permeten conèixer aquells efectes secundaris i riscos freqüents, i que es produeixen en un termini de temps determinat (el que duren els estudis previs que es fan).

Però, a banda d’aquests efectes secundaris, pot ser que no s’hagin detectat altres efectes molt poc habituals perquè no s’arriben a conèixer fins que moltes persones han rebut aquest tractament, i tampoc es poden detectar aquells efectes que es produeixen a llarg termini perquè no s’han utilitzat suficient temps per poder-ho detectar.

Això passa amb tots els medicaments i per això, en general, no cal tenir pressa per emprar medicaments nous, especialment si ja tenim medicaments més antics (i per tant més coneguts) que fan la mateixa feina. Però en el cas de la COVID-19 es donen dues circumstàncies que cal considerar i contrapesar amb les incerteses que genera un producte nou. Aquestes circumstàncies son: 1) que el problema que volem evitar és extens i greu i està tenint una repercussió fins fa poc inimaginable en les nostres vides i en la nostra economia; 2) que no tenim altre recurs (a banda de confinament i reduir socialització) per poder evitar-ho.

 

Son efectives les vacunes de la COVID?

Doncs genèricament podem dir que sí. Els fabricants parlen de més del 90%, però de moment les dades que s’han publicat de forma oficial només son les de la vacuna de Pfizer-Biontech, i de Moderna. Tot així, encara ens falten moltes dades que el temps ens anirà clarificant. Quedaran durant temps preguntes per respondre. Son efectives per reduir malaltia greu o només malaltia lleu i contagiositat? En quins grups de població son més efectives? Quan de temps durarà la seva efectivitat?

 

Estem anant massa de pressa en vacunar de forma generalitzada?

Doncs certament estem anant força més ràpids de l’habitual, però si tenim la situació de la pandèmia sense control, i disposem ja d’unes vacunes que resulten segures (a curt termini) i efectives, tot i que sense poder determinar de moment en quins grups de persones o en quin tipus de COVID-19 (lleu, greu, contagiositat...) , s’ha de triar entre esperar més temps, mantenint la situació actual o començar a actuar assumint un risc que sembla inferior al del propi coronavirus.

 

Jo em vacunaré

Per la meva condició de sanitari m0oferiran la vacuna sembla ser que el mes de febrer. Jo em vacunaré. Perquè crec que el risc de no fer-ho és superior al de fer-ho, i perquè crec que a banda del benefici individual el fet de vacunar-me te efectes beneficiosos en el risc col·lectiu. Per això, tot i els dubtes que podem tenir i que tindrem durant un temps en la vacuna crec que l’opció de vacunar-se és l’opció més raonable a hores d’ara.

 

La vacuna de Pfizer-Biontech

Tot i que no podem, ara per ara, escollir entre les diferents vacunes que s’han desenvolupat, i que no tenim prou dades per dir que una és millor que l’altre intentarem anar explicant les seves característiques segons vagin essent aprovades per l’Agència Europea del Medicament.

I començarem per la vacuna de Pfizer-Biontech, que ara per ara és la que s’ha començat a posar a la Unió Europea perquè és l’única aprovada a dia d’avui, i per això és la que s’administra a hores d’ara al nostre país. Es tracta d'una vacuna d'ARN missatger.

En l’estudi de la seva eficàcia varen participar més de 40.000 persones (majors de 16 anys, sans o amb malalties cròniques estables, el 40% majors de 55 anys). La meitat varen rebre la vacuna (una dosi repetida als 21 dies) i a l’altra meitat se’ls hi va administrar placebo. Es va fer un seguiment de 2 mesos. En el segon mes, es varen produir 162 casos de COVID en el grup de persones a les que s’havia administrat placebo, i només 8 casos en el grup al que s’havia administrat la vacuna, i en relació als casos greus varen ser 1 i 9 respectivament. Aquestes dades mostren una eficàcia de la vacuna del 95%. L’efectivitat comença a manifestar-se a partir dels 12 dies desprès de la primera dosi.

Quant als efectes secundaris, un 20% de les persones varen presentar efectes secundaris lleus relacionats amb la vacuna, i només varen haver 4 persones amb efectes secundaris greus relacionats amb la vacuna. Una vegada s’ha començat a administrar s’ha vist que s’han produït alguns casos de reacció al·lèrgica greu per la qual cosa es recomana no administrar-li a la gent que tingui antecedents similars, i en els que tingui algun antecedent d’al·lèrgia fer 15-30 minuts d’observació desprès de l’administració.

Aquesta vacuna requereix una conservació a -70º la qual cosa implica una dificultat important per a que estigui disponible per a la seva aplicació a qualsevol CAP o consultori.

TEST RÀPID D’ANTÍGENS PER A UNS NADALS SEGURS?

Sempre que ens trobem davant d’una situació d’incertesa se’ns genera una intranquil·litat natural perquè hem de prendre decisions sense saber amb seguretat les seves conseqüències. Això ho tenim ara molt present quan intentem casar els tradicionals àpats dels Nadals amb els riscos derivats de la presència del coronavirus.

Però sembla que trobem la solució al problema gràcies a que podem disposar de les proves ràpides d’antígens que podem adquirir a la farmàcia. Tot solucionat, pensem. Però potser en realitat estem canviant una situació d’incertesa per una altra de falsa seguretat, i que te pitjors conseqüències.

Expliquem això.

Totes les proves mèdiques, totes, tenen una fiabilitat que no és del 100%. En tots els casos ens podem trobar amb falsos positius i falsos negatius. I això, no depèn només de la qualitat de la prova, sinó de la probabilitat que té una persona (abans de fer la prova) de tenir la malaltia que es vol detectar. Per entendre’ns, en el cas de la COVID-19 si estem davant d’una persona amb símptomes la probabilitat de tenir la malaltia se situa, amb les dades actuals al voltant del 15%, si es tracta d’un contacte la probabilitat és més baixa, i si es tracta d’una persona que ni te símptomes ni  és contacte, la probabilitat s’estima que és actualment del 0,5%.

Es a dir, la prova serà més fiable en les persones simptomàtiques (que és a qui els hi fem prioritàriament), menys fiable en els contactes, i prou menys fiable en les persones sense símptomes i sense ésser contacte.

Així doncs, la idea de anem a fer-nos la prova ràpida d’antígens per poder fer uns àpats de Nadal segurs, potser no serà massa bona idea.

Si volem explicar això amb números podria ser més o menys així:

Fem la prova a 1000 persones (sense símptomes i que no son contactes) i podem estimar que 5 tenen la COVID i els altres 995 no tenen la COVID (ja hem dit que amb les dades actuals la probabilitat és del 0,5%).

Dels 5 que tenen la COVID-19:

• 3 sortiran positius a la prova: veritables positius

• 2 sortiran negatius a la prova: falsos negatius

Dels 995 que no tenen la COVID-19:

• 29 sortiran positius a la prova: falsos positius

• 966 sortiran negatius a la prova: veritables negatius

Els 32 que surten positius s’hauran d’aïllar i fer estudi dels seus contactes (tot i que realment només 3 d’ells tenen de veritat la COVID.

Els 966 que surten negatius haurien de mantenir les mesures de seguretat igual que si no haguessin fet la prova, tot i que és probable que es vegin més segurs i relaxin les mesures, la qual cosa fa que a més del perill de patir un contagi, 2 d’ells resultaran força més perillosos que si no haguessin fet la prova.

Amb tots aquests números estem en situació de plantejar-nos si per tenir un Nadal més segur ens hem de fer les proves. Una opció és tenir 1000 persones aplicant les mesures de seguretat de forma adequada, encara que 5 tinguin la COVID sense saber-ho. L’altra opció és tenir 996 persones una mica relaxades i 2 d’ells amb la COVID, i 32 persones aïllades, 29 de les quals sense cap necessitat. Sembla prou més desitjable la primera opció, i a més a més és més barata.

VISITES VIRTUALS SI, PERÒ SENSE PERDRE EL NORD

 
Amb tota aquesta història de la COVID-19 sembla que la resta de  malalties no tingui importància i/o hagi desaparegut. Però res més lluny de la realitat. Tots els problemes de salut que teníem abans segueixen existint, però al damunt si ha afegit la pandèmia. Això ha provocat una sèrie de canvis en la forma d’oferir els serveis en els Centres de Salut. Una part important de l’activitat es fa de forma virtual i en alguns casos (millor dit en alguns centres) la visita presencial s’ha tornat gairebé impossible.

Fa 2 setmanes va venir a la consulta una noia: “no soc d’aquí però he intentat demanar hora al meu CAP des de fa un mes i no ho he aconseguit”. Això és el que no ha de passar de cap manera, però malauradament està passant a molts llocs.

Als nostres consultoris, amb el suport de la direcció de Vila-rodona, estem oferint des del mes de setembre un servei gairebé normalitzat. Tenim consulta en els horaris normals quasi tots els dies, deixem entrar a la consulta amb acompanyant, tenim més consultes presencials que telefòniques, atenem a la gent que es presenta sense hora... com abans. Però no es pot agafar hora per internet perquè el Servei Català de la Salut no ens deixa. Estan tractant igual als centres de Barcelona que poden atendre a 100.000 ciutadans, com els consultoris com el nostre que atenen a 500 ciutadans. Des del seu despatx apliquen mesures iguals per a realitats diferents, per comptes de deixar que els que estem a cada lloc puguem decidir coneixent la nostra realitat.

I apliquen aquestes injustificades (algunes) restriccions i proclamen la idea que els canvis han vingut per quedar-se. Però tot això cal matisar-ho molt. L’aposta per augmentar les visites virtuals era una de les propostes que molts de nosaltres fèiem abans de la pandèmia, entenent que hi havia visites que fèiem que es podien resoldre fàcil i adequadament sense que fos de forma presencial: comunicar el resultat d’anàlisi o altres proves, dubtes sobre maneig de medicació, receptes caducades, consultes sobre molèsties de poca complexitat... El fet que ara ens haguem acostumat tots a aquesta via serà un dels guanys colaterals que ens haurà aportat la pandèmia. Però d’això, passar a l’extrem de posar lleons a la porta perquè la gent no pugui entrar, és perdre els papers de manera desaforada.

No podem treballar com si només existís la COVID-19. Hem de treballar saben que existeix, però que segueixen estant presents tots els altres problemes de salut que existien abans. Cal doncs normalitzar l’activitat dels consultoris, dins del possible, i tornar a oferir accessibilitat com abans.

La visita virtual (telefònica, per e-consulta, per videotrucada...) pot ser molt operativa, especialment quan el professional sanitari i el pacient es coneixen be, quan existeix una relació prèvia professional-pacient. La meva capacitat de resoldre en una visita no presencial és molt més alta quan conec al pacient i ell amb coneix a mi, i per a que això sigui així, cal seguir mantenint obertes les visites presencials, cal seguir sent raonablement accessibles i cal confiar en que els pacients saben distingir de forma adequada quan convé una visita virtual i quan convé una presencial. Posar això en dubte posa també en dubte l’essència del Sistema de Salut.

COVID-19, SEGONA ONADA: 10 PREGUNTES I 10 RESPOSTES (i 2)

6.   QUÈ PASSA AMB ELS CONTACTES DELS CONTACTES D’UN COVID-19 POSITIU?

Els contactes dels contactes han de desenvolupar activitat normal. Si el seu contacte acabes sortint positiu, passarien a ser contactes estrets (i per tant serien objecte de PCR i aïllament), però prèviament no s’ha de fer res.

7.    QUÈ SON LES PROVES RÀPIDES D’ANTÍGENS?

Disposem ja de fa uns dies d’una mena de PCR ràpida. La mostra es recull de la mateixa forma, però no s’envia al laboratori sinó que es processa al moment. En 10-15 minuts ja tenim el resultat i s’actua igual que es fa amb la PCR. En principi aquesta prova ràpida és per utilitzar-la en persones amb símptomes lleus que no portin més de 5 dies perquè és en qui s’ha vist que te alta fiabilitat.

Tot i això, es començaran a utilitzar també en contactes, especialment en aquells llocs on es produeixen demores importants en els laboratoris per tenir el resultat de la PCR.

8.     PER A QUÈ SERVEIXEN LES ANÀLISI DE SANG D’ANTICOSSOS?

La PCR detecta la presència de proteïnes del virus (que es denominen de forma general antígens) i per això serveix pel diagnòstic. Quan un virus entra en l’organisme humà aquest es defensa fabricant anticossos que ataquen al virus. Aquest anticossos es poden detectar a la sang i així sabem que aquella persona està passant o ha passat la malaltia. L’anàlisi s’indica en casos dubtosos en que la PCR no surt positiva, o en pacients greus que mantenen durant temps PCR positiva per saber si estan immunitzats.

La persona que te anticossos es considera que està immunitzada davant de noves infeccions, però encara no sabem molt be quan temps durarà aquesta immunitat, i a més no son només els anticossos els que ho determinen, sinó determinades cèl·lules de la sang, bàsicament glòbuls blancs.

9.     QUÈ HEM DE FER NOSALTRES TAL COM ESTÀ TOT?

Doncs hem de ser seriosos amb les mesures de seguretat. Ja ens sabem això de distància, mans, mascareta, però son unes mesures de protecció que deixem d’aplicar quan ens trobem amb la família o amb amics. Bona part de les noves infeccions tenen el seu origen en aquests contactes socials. Sembla com si penséssim que els familiars i els amics no transmeten la malaltia, i això és un error. En moments àlgics de transmissió, com ara, convé minimitzar aquests contactes, mantenir els elements de protecció quan els tinguem, i si es tracta d’àpats en que haurem de treure’ns la mascareta, procurar que siguin a l’aire lliure, amb distància i poca gent.

I a banda d’això, consultar aviat amb el CAP la presència de qualsevol símptoma i ja us direm el que cal fer.

10.   QUAN S’ACABARÀ TOTA AQUESTA HISTÒRIA?

El cert és que no ho sap ningú. Sembla que s’ha instal·lat la idea que quan tinguem la vacuna ja està tot arreglat, però hem de ser conscients que tenim moltes vacunes, però fins ara només una malaltia ha estat erradicada gracies a això: la verola. Curiosament la primera vacuna que va existir va ser la de la verola, obtinguda a partir de la verola de les vaques, d’aquí el nom de vacuna. (El lector interessat pot llegir la història aquí: “Vacuna viene de vaca”)

Hi ha malalties que han disminuït de forma notable amb la vacuna, però no estan erradicades (poliomielitis, tètanus, diftèria...), i d’altres que venen cada any de forma persistent com la de la grip. 

Per tot això, sembla molt innocent pensar que amb la vacuna farem net.

Quan disposem d’un tractament també és una de les idees que s’aporten al parlar de la durada de tot plegat. És difícil poder saber quan disposarem de fàrmacs mínimament efectiu, però cal tenir present que tenim moltes malalties víriques per les quals encara no s’ha trobat tractament efectiu.

Hem de pensar doncs que és possible que puguem tenir un cert grau de control en els propers 6, 8, 12 mesos, però que el SARS-CoV-2 es quedarà entre nosaltres i de ben segur influirà durant temps en la manera de relacionar-nos.

* NOTA: informació oficial actualitzada i fiable de l'evolució de la pandèmia es pot trobar a al pàgina web dadescovid.cat