Amb tota aquesta història de la COVID-19 sembla que la resta
de malalties no tingui importància i/o
hagi desaparegut. Però res més lluny de la realitat. Tots els problemes de salut
que teníem abans segueixen existint, però al damunt si ha afegit la pandèmia. Això
ha provocat una sèrie de canvis en la forma d’oferir els serveis en els Centres
de Salut. Una part important de l’activitat es fa de forma virtual i en alguns
casos (millor dit en alguns centres) la visita presencial s’ha tornat gairebé
impossible.
Fa 2 setmanes va venir a la consulta una noia: “no soc d’aquí
però he intentat demanar hora al meu CAP des de fa un mes i no ho he aconseguit”.
Això és el que no ha de passar de cap manera, però malauradament està passant a
molts llocs.
Als nostres consultoris, amb el suport de la direcció de
Vila-rodona, estem oferint des del mes de setembre un servei gairebé
normalitzat. Tenim consulta en els horaris normals quasi tots els dies, deixem
entrar a la consulta amb acompanyant, tenim més consultes presencials que
telefòniques, atenem a la gent que es presenta sense hora... com abans. Però no
es pot agafar hora per internet perquè el Servei Català de la Salut no ens
deixa. Estan tractant igual als centres de Barcelona que poden atendre a
100.000 ciutadans, com els consultoris com el nostre que atenen a 500
ciutadans. Des del seu despatx apliquen mesures iguals per a realitats diferents,
per comptes de deixar que els que estem a cada lloc puguem decidir coneixent la
nostra realitat.
I apliquen aquestes injustificades (algunes) restriccions i
proclamen la idea que els canvis han vingut per quedar-se. Però tot això cal
matisar-ho molt. L’aposta per augmentar les visites virtuals era una de les
propostes que molts de nosaltres fèiem abans de la pandèmia, entenent que hi
havia visites que fèiem que es podien resoldre fàcil i adequadament sense que
fos de forma presencial: comunicar el resultat d’anàlisi o altres proves,
dubtes sobre maneig de medicació, receptes caducades, consultes sobre molèsties
de poca complexitat... El fet que ara ens haguem acostumat tots a aquesta via
serà un dels guanys colaterals que ens haurà aportat la pandèmia. Però d’això,
passar a l’extrem de posar lleons a la porta perquè la gent no pugui entrar, és
perdre els papers de manera desaforada.
No podem treballar com si només existís la COVID-19. Hem de
treballar saben que existeix, però que segueixen estant presents tots els
altres problemes de salut que existien abans. Cal doncs normalitzar l’activitat
dels consultoris, dins del possible, i tornar a oferir accessibilitat com
abans.
La visita virtual (telefònica, per e-consulta, per
videotrucada...) pot ser molt operativa, especialment quan el professional
sanitari i el pacient es coneixen be, quan existeix una relació prèvia
professional-pacient. La meva capacitat de resoldre en una visita no presencial
és molt més alta quan conec al pacient i ell amb coneix a mi, i per a que això
sigui així, cal seguir mantenint obertes les visites presencials, cal seguir sent
raonablement accessibles i cal confiar en que els pacients saben distingir de
forma adequada quan convé una visita virtual i quan convé una presencial. Posar
això en dubte posa també en dubte l’essència del Sistema de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat