L'EFECTE DUNNING-KRUGER I LA COVID-19

Llegia l’altre dia un comentari a la pàgina web d’un company que feia esment d’aquest fet tan habitual de que gairebé qualsevol persona porta dins un entrenador de futbol. La capacitat d’opinar i argumentar sobre el tema és alta i, malgrat no tenir gaire coneixements de futbol (la majoria no van més enllà de llegir algunes cròniques als diaris), i la consciència de ser un expert en el tema és alta.

La web esmentada venia a dir que ara hi hem afegit un altre personatge en els nostres àmbits d’expertesa: l’epidemiòleg. Gairebé tothom porta dins seu un expert epidemiòleg, amb capacitat d’opinar i de dir que és el que s’ha fet be i el que no en la història aquesta de la pandèmia.

Sobre l’any 90, un parell de psicòlegs de la Universitat de Cornell (Nova York) es van interessar en l’estudi d’un lladre que va atracar un parell de bancs a cara descoberta i que ràpidament va ser identificat i detingut. La curiositat del cas era que el lladre es va sorprendre de que l’haguessin reconegut atès que s’havia posat suc de llimona a la cara i suposava que això el feia invisible (?).

Aquest psicòlegs, David Dunning i Justin Kruger, van demanar als participants en un estudi que valoressin la seva competència en 3 àmbits: gramàtica, raonament lògic i humor. Desprès els hi van fer una sèrie de proves per avaluar-ho de forma objectiva.

Van observar que com més gran és la incompetència de la persona, menys conscient és d’això. Per contra, les persones més competents tenen tendència a infravalorar les seves capacitats i coneixements. Això és el que s’anomena efecte Dunning-Kruger.

Aquesta circumstància podríem dir que és ben coneguda. Darwin ja l’havia expressat de forma clara “La ignorància genera confiança amb més freqüència que el coneixement”.  I de fet el saber popular te frases que això ho expressen: “La incultura és atrevida”: “No hi ha res més perillós que un ximple amb iniciativa”.

La gràcia de Dunning i Kruger va ser comprovar-ho de forma experimental i mostrar la seva possible evolució en aquesta gràfica: 1) a poc que una persona ha après alguna cosa d’un camp de coneixement, te la percepció que és el “rei del mambo”, es situa en el cim de la “muntanya de la ignorància”; 2) si aprofundeix en el tema i els seus coneixements augmenten s’adona que la cosa resulta més complicada del que pensava i  amb una mica més de coneixement cau en la “Vall de la desesperació” pensant que realment no sap gairebé res de tot el que hauria de saber; 3) és en aquest punt que comença el camí del saber (allò que deia Sòcrates: “Només se que no se res”) i el creixement de la competència s’acompanya de l’augment de percepció de competència; 4) finalment s’arriba al “altiplà dels gurus” on encara que augmentis la teva competència real, no augmenta la teva percepció al respecte, conscient sempre de que es pot seguir millorant.

Comento tot això perquè amb la pandèmia hem tingut moltes mostres de l’efecte Dunning-Kruger inclòs als nivells més alts. Podem posar com exemple a Donald Trump recomanant lleixiu o hidrocloroquina, o al nostra Govern demanant que les fases a Catalunya fossin per regions sanitàries i no per províncies. I això no s’ha acabat per la qual cosa encara estem en disposició de veure i viure nous exemples paradigmàtics d’aquest efecte.

Hem d’entendre que en la situació actual encara tenim moltes preguntes sense una resposta clara, anem transitant pel camí de la incertesa. Anem veient que van apareixen nous brots (i en seguiran apareixen) i podem pensar que alguna cosa no estem fent be. Potser si, però no ho centraria tot en això. El virus està present, les persones que l’han passat no arriben ni s’acosten al 10%, per tant és lògic que això vagi passant, però ara les condicions son diferents. Estem més preparats per detectar, podem fer proves en menys de 24 h i fer ràpidament confinaments petits i controlats, o més grans, com ara al Segrià, però menys estrictes.

Sabem que el virus es transmet per les microgotes que eliminem al parlar o al respirar. Sabem que això te un recorregut que no va més enllà del metro i mig o dos metres. Sabem que la capacitat de contagi és 20 vegades més alta en ambients tancats que a l’aire lliure. Sabem que el virus pot romandre en algunes superfícies durant hores, però no hi ha de moment proves de que d’això se’n pugui derivar un contagi. Amb tot això hem d’actuar d’una forma que disminuint el risc de contagi ens permeti fer una vida més o menys normal.

Hem de mantenir de forma individual les mesures de seguretat: distància – mans – mascareta. Cal tenir clar que si sempre estic a suficient distància no em puc contagiar, que si no puc mantenir la distància he de dur mascareta (no en els casos de grups estables), i que el rentat de mans és una mesura universal de prevenció d’infeccions. Convé evitar grups grans en espais tancats. Aquestes serien les mesures de Seguretat “EFECTIVA”.

Hi ha altres mesures que podríem anomenar de seguretat “APARENT”, son aquelles que poden fer-nos pensar que estem més protegits però no hi ha proves de que això sigui cert. Per exemple el desinfectat de taules i cadires en un bar, o dels parcs infantils. Ja hem dit que no hi ha proves que d’aquí se’n pugui derivar un contagi, i a més a més si toquem alguna superfície on sigui el virus i fem higiene de mans encara més garanties. Per tant aquestes coses son de seguretat aparent, no està del tot clar que siguin efectives però son relativament fàcils de dur a terme (s’ha de valorar en cada cas).

Per últim, hi ha accions de seguretat “FALSA”. En aquest cas no és tant que no siguin efectives, sinó que poden ser perjudicials. L’ús de guants, de forma inadequada, entraria en aquesta categoria. La higiene de mans dona seguretat, els guants poden disminuir la higiene i per tant tenir en efecte contrari al que volem. Una cosa és posar-se els guants un moment a l’entrar al super i llençar-los en sortir, i una altra es portar guants durant llarga estona sense higienitzar-los. És més recomanable no utilitzar-los.

Si actuem amb prudència raonable i raonada podem disminuir molt el risc de contagi sense alterar de manera important el nostre dia a dia. I cal recordar que si apareixen símptomes hem de trucar al metge.

LES PANDÈMIES QUE VENEN

Ara que l’activitat de la pandèmia està de baixada, cada vegada anem pensant més en les altres pandèmies que apareixeran immediatament. I no estic parlant dels presumibles rebrots que tindrem de la COVID-19, sinó en altres aspectes que son resultat, en part, dels mals causats pel virus, però sobretot de la forma com s’ha gestionat tot plegat. El confinament ha pogut aplanar la corba del coronavirus, però ha generat altres corbes que també tenen conseqüències nefastes per la salut.

I quines son aquestes “pandèmies secundàries”? Doncs en podem parlar de 3, com es pot veure en el gràfic, del qual desconec l’autoria però que ha estat il·lustrat per Escarlata Almenar.

Si mirem el gràfic, la segona onada és la dels pacients urgents amb malalties no-covid. Per exemple aquells amb símptomes de càncer o amb alguns càncers que havien de fer tractament, que han vist endarrerides les proves diagnòstiques o els tractaments per culpa de la pandèmia que ha absorbit gairebé tots els esforços del sistema sanitari. Tal com les UCI van quedant menys ocupades cal reprendre les accions sobre aquests pacients, que sempre seran més que els que hi ha habitualment, perquè cal afegir-hi tots els endarrerits.

La tercera onada, si ens fixem en el gràfic, és la dels pacients crònics que seguien controls a les nostres consultes (hipertensió, diabetis...), i que han vist aquestes controls aturats per la COVID-19. Aquest marge de temps “fora de controls” pot haver generat descompensacions dels problemes de salut preexistents. Ara be, per treure alguna cosa positiva, potser servirà perquè algun d’aquests pacients assumeixin més autocontrols de la seva patologia i sigui més independents del sistema sanitari.

Ambdues onades, la segona i la tercera, son conseqüència directa de que el sistema sanitari ha estat ocupat (i gairebé col·lapsat) pel coronavirus i ha deixat de fer la seva activitat habitual. Però hi ha una quarta onada, més gran, més potent que afecta a moltes més persones, que seria la onada de l’impacte social. Les mesures mai vistes preses per controlar la pandèmia i el desmesurat allau informatiu han generat un clima de por, en alguns casos absolutament irracional, que és la font de quadres d’estrès post-traumàtic, d’ansietat i altres patologies mentals, junt amb un col·lapse econòmic brutal que generarà malalties i augmentarà les desigualtats en salut. Aquesta onada, ja ben present, és la que pot fer més mal de totes.

L’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) publica avui dades preliminars d’un estudi que s’està duent a terme a nivell de tota Espanya mitjançant una enquesta. L’objectiu de l’estudi és conèixer l’impacte social en la població -a nivell de salut mental, estils de vida, relacions de convivència, a nivell laboral, econòmic i estigma internalitzat- generat durant el confinament en persones adultes. Fins ara han participat 3700 persones i amb això ens podem fer alguna idea d’alguns aspectes de l’impacte sobre la salut mental. L’estudi encara està obert, i qui vulgui participar pot fer-ho contestant aquesta enquesta.

Les dades disponibles fins ara en mostren que un 24,3% de les persones enquestades ha presentat ansietat. S’ha trobat una proporció major d’ansietat en dones, entre la població més jove i entre els nascuts a l’estranger. Un 20,8% de les persones també han afirmat tenir depressió. També en aquest cas, la proporció va ser major entre les dones, la població més jove i els nascuts a l’estranger.

D’altra banda, en relació als estils de vida, s’ha detectat un augment del consum de tranquil·litzants i antidepressius (31,1%), ha augmentat el consum de televisió o plataformes digitals (66,2%) i de les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, etc.) en un 71,8%.

Pel que fa a la convivència, el 32% de les persones enquestades han manifestat estar una mica o moderadament preocupats per la convivència i un 5,8% bastant o molt preocupats. Un 17,4% de les persones viuen soles durant el confinament. Pel que fa als menors, el 32,4% viu el confinament amb un o dos menors i el 13% conviu amb una o dues persones en situació de dependència. Respecte de les condicions dels habitatges on es passa el confinament, el 10,7% no disposen de cap espai exterior (balcó, terrassa o jardí).

Un 2,2% de les persones enquestades han declarat que han patit algun tipus de violència (emocional, física o econòmica) durant el confinament, un 2,8% en el cas de les dones i un 1,7% en el cas dels homes. De les persones que han declarat violència, el 62% han reportat un augment d’aquesta durant el confinament.

El 64,6% dels participants estan poc preocupats per contraure COVID-19. No obstant, el 26% dels enquestats sí que estan bastant o molt preocupats. Pel que fa a l’estigma, el 15,3% de persones diagnosticades amb COVID-19 o amb simptomatologia compatible han tingut por o vergonya d’explicar-ho a altres persones per si eren percebudes o tractades de forma negativa. Per últim, prop del 80% de les persones enquestades considera que la pandèmia del COVID-19 representa un problema greu per a la seva economia.

Realment son dades molt preocupants que fan créixer el dubte de si farà més mal la pandèmia de la COVID-19, o les altres onades que venen desprès. Només el temps ens ho aclarirà.

RETORNANT A LA "NOVA" NORMALITAT

Crec que va ser Goldratt, un físic israelià, el que va dir que “les organitzacions funcionen quan no queda més remei”. Volia posar de manifest que moltes vegades hi ha unes fortes limitacions que impedeixen fer determinats canvis però davant situacions in extremis les limitacions es debiliten i desapareixen i allò que semblava tan complicat es pot posar en marxa de manera ràpida i relativament senzilla.

La nostra Societat, i especialment el Sistema Sanitari, estan actualment immersos en una situació d’alta tensió derivada de la pandèmia del coronavirus d’evolució i durada encara incerta, i amb el futur prou hipotecat per les altres dos pandèmies que se’n deriven: la de la por (amb molta irracionalitat que l’alimenta) i la del daltabaix econòmic que pot arribar a afectar més la salut global que no pas la COVID-19.

El pic de la pandèmia del SARS-Cov-2 sembla que ja ha passat (al menys el primer) i els Centres de Salut i Hospitals intenten poc a poc tornar a la normalitat, tot i essent conscients que serà una “nova” normalitat que encara no sabem del tot com i quan serà.

A l’Atenció Primària del nostre país des de fa uns anys s’havien proposats diferents canvis importants que anaven en la línia de deixar de fer a les consultes coses “inútils” (que ni ha unes quantes), d’augmentar l’ús de les noves tecnologies evitant desplaçaments per motius burocràtics (renovar medicació caducada, algunes baixes...), facilitant la visita no presencial (més telèfon, consulta electrònica, vídeo-consulta...). Però resulta que això de que els metges poguéssim entrar a la història clínica des de casa era una cosa molt complicada, que si feies una consulta per telèfon i receptaves alguna cosa el paper de la recepta era imprescindible per anar a la farmàcia, que fer servir el correu electrònic per contactar amb els pacients podia atemptar la confidencialitat... tot de limitacions que feien molt lent, quan no impossible, avançar en aquest sentit.

Va arribar el coronavirus i la cosa va funcionar quan no quedava més remei: vàrem haver de tancar els consultoris i fer la majoria d’activitat per telèfon i moltes de les coses que abans havíem de fer amb visita es podien resoldre per telèfon sense problemes; ens vàrem poder instal·lar de forma fàcil a l’ordinador l’accés a la historia clínica amb una velocitat inusitada i mai vista en la nostra organització; quan fèiem una recepta en consulta telefònica el pacient ja podia anar a la farmàcia amb la seva targeta sanitària a recollir la medicació, sense més papers; s’ha desenvolupat de forma ràpida la possibilitat de fer vídeo-consultes des de la història clínica al mòbil del pacient (estem en fase de proves avançada)...

I tot això ha vingut per quedar-se, com el nou coronavirus.

En aquest entorn comencem a posar en marxar canvis per anar tornant de forma gradual a la normalitat, però essent plenament conscients de que no serà la mateixa normalitat que abans, serà una “nova” normalitat. El fantasma del coronavirus condiciona la necessitat de mantenir la distància social i això es tradueix senzillament en que hem de tenir menys persones a les consultes. I això només es pot fer augmentant les visites sense presència física com hem après aquests dies que ho podem fer més sovint.

A partir de dimecres 29 d’abril ja es podran demanar cites per atenció presencial, tant per l’infermer com pel metge, per internet o trucant al 933268901. De moment el nombre de visites que es podran programar seran la meitat de les habituals per tal d’evitar que coincideixin gaire persones a la sala d’espera. En tots els casos les persones que vinguin a visitar-se hauran de portar mascareta.

En general no hauria d’anar al consultori ningú que no tingui hora, sense haver trucat prèviament. Però especialment les persones que tinguin febre o problemes de les vies respiratòries (tos, mal de coll, ofec, pèrdua de l’olfacte...) en cap cas han de venir al consultori. Sempre es desitjable que telefonin per parlar amb l’infermer o el metge que els indicarà el que han de fer.

L’objectiu de tot plegat és minimitzar el risc de contagi mantenint la distància social recomanada i evitant la coincidència en els mateixos espais de persones que podrien ser casos de COVID19 amb altres que no ho siguin. Durant un temps encara haurem de viure i conviure amb aquesta “nova” normalitat.

EL MEU VEÍ TE CORONAVIRUS!!

Aquesta nit al telenotícies de TV3 s’han fet ressò d’una situació que sembla està passant a l’Argentina com resultat de la pandèmia del COVID19. En algunes finques, els veïns han posat rètols indicant a metges o infermeres que viuen allí, que marxin, que deixin la seva casa mentre duri tot això (vegeiu la foto). Pot semblar sorprenent que mentre d’una banda s’aplaudeix per la feina de lluita contra el coronavirus, paral·lelament es pot generar un rebuig contra les mateixes persones.

Les xifres actuals semblen indicar que la COVID19 comença a afluixar una mica, però no afluixa la greu epidèmia de por que també acompanya a aquesta pandèmia. Bombardejats matí i vespre amb les xifres de morts i la saturació de les UCI podem entrar en una espiral de pors i angoixes que si les combinem amb certa desinformació de la realitat pot resultar perillosa. I només aquesta combinació (por + desconeixement) pot explicar rètols com el que hem vist a la foto. Això és igual que el que passava antigament amb la pesta, la lepra, la tuberculosi... el mateix còctel de desconeixement i por acaba generant actuacions aberrants.

“M’han dit que el meu veí te coronavirus, estic en perill de mort?” Doncs no, el fet de que el meu veí tingui coronavirus no representa per a mi un risc, perquè estarà confinat a casa seva fins que ja no sigui contagiós i per tant el perill és nul.

“Però és que m’he enterat per casualitat, això haurien de dir-ho perquè ho sapiguem tots.” Doncs tampoc. En primer lloc perquè les dades sanitàries són confidencials. No tenim que anar explicant els nostres patiments a ningú, i ningú n’ha de fer res dels meus problemes de salut. Però és que, a banda d’això, soc jo el que m’he de protegir de forma adequada en aquestes situacions d’epidèmia. Els pacients que ja sabem que tenen covid19 estan aïllats, però hi ha moltes persones amb pocs símptomes o asimptomàtiques que són les que generen perill perquè, sense saber-ho poden contagiar als altres. Fins i tot, és possible que tu siguis un d’aquests. És per això que ens tenen confinats!

Quan vàrem patir l’epidèmia de SIDA, a finals del segle passat, hi havia sanitaris que quan tenien que fer amb els pacients tècniques amb agulles (extraccions, injeccions, infiltracions...) deien que calia saber si el pacient al qui li anaven a fer la tècnica tenia o no SIDA pel risc de punxar-se ells amb l’agulla. Era un error. Les mesures de protecció universal s’han d’aplicar en tots els casos perquè no sempre sabràs la problemàtica de cada pacient.

Doncs passa el mateix amb el coronavirus, no siguis perepunyetes amb el que poden tenir o deixar de tenir els altres i pensa que tots, tu mateix, poden ser portadors del virus.

Per tant, hem de prendre mesures de seguretat en tots els casos, per protegir-nos nosaltres i per protegir als altres si nosaltres tenim coronavirus sense saber-ho, i deixar-nos de tonteries de si aquell ho te o ho deixa de tenir. Si el meu veí te covid19, en tots cas m’he de preocupar per ell, per con se’n surt de la malaltia. Però si em vull preocupar per mi, ja se el que he de fer: guardar la distància de seguretat, dur mascareta quan surto, guants si cal, i molta higiene de mans.

MASCARETES (actualitzat 4 abril)

 En poc més de 2 setmanes, el paisatge dels nostres pobles i ciutats ha canviat de forma radical. Carrers deserts, botigues tancades i, la poca gent que va pel carrer amaga la seva cara darrera d’alguna mena de mascareta. Però, te alguna utilitat real com preventiu això de dur una mascareta? O potser només és una falsa seguretat per tranquil·litzar els nostres temors? Intentem aclarir-ho.

Com podem contaminar-nos pel coronavirus? Doncs la forma més habitual és per unes gotetes microscòpiques anomenades gotetes de Flügge. El nom és per la persona que va demostrar la seva existència, el metge alemany Karl Flügge (foto). A finals del segle XIX va posar de manifest que quan parlem, inclús quan respirem, deixem anar per la boca i pel nas unes microgotes (unes 100 vegades més petites que un mil·límetre) que poden ser transportadores de gèrmens patògens. De fet va ser arrel d’aquest descobriment que es varen començar a utilitzar mascaretes quirúrgiques en els quiròfans, per evitar que les gotetes dels cirurgians entressin al cos dels pacients que estaven operant.

Aquestes gotes, que tenen un recorregut de metro o metro i mig, son la forma més freqüent de contagi de malalties com la tuberculosi, els refredats, la grip i el coronavirus. Però també cal tenir en compte que aquestes gotes cauen sobre les superfícies (taula, lavabo, estris...) que envolten als pacients, i per tant amb el contacte a les nostres mans també podem transportar el virus cap a les nostres mucoses. Tot això ens permet plantejar-nos si les mascaretes poden tenir alguna utilitat preventiva del covid19.

Si anem a la pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut(OMS), la informació oficial ens diu que no hi ha proves clares de que la mascareta sigui un element eficaç de protecció i no ho recomana per la gent sense símptomes. En canvi si que ho recomana pels pacients que son simptomàtics per tal d’evitar que les seves gotetes vagin a parar a altres persones.

Si anem a les recomanacions que fa el Departament de Salut ens trobem amb un vídeo que ve a dir això mateix, que per anar pel carrer no hem d’anar amb mascareta (però hem de mantenir la distància de seguretat) i en canvi quan anem a comprar aliments ens recomana utilitzar-la, no com a protecció nostra, sinó per a què nosaltres no siguem contaminants. I de fet, també ens dona uns consells de com fer mascaretes a casa.

Així doncs, si anem pel carrer i podem mantenir la distància de seguretat  ens diuen que no cal dur mascareta, si no estem malalts, atès que en l’aire no arreplegarem el virus. De fet en mostres de aire de l’habitació de pacients amb COVID-19 que s’han analitzat, s’ha vist que no es trobava el virus. En canvi en mostres de superfícies, en les mateixes habitacions, el virus era molt present. Per això mans netes i guants son gairebé més importants.

Tot i això, a la Xina és obligatori l’ús de mascareta per sortir al carrer, i als Estats Units, el Centre de Control de Malalties s’està plantejant canviar els protocols partint de la idea que si els malalts l’han de portar, hi ha moltes persones que encara no tenen símptomes però son portadores del virus i contagioses, sense saber-ho, si portem tots mascareta, aquests també la portaran i les taxes de contagi poden disminuir. El 3 d'abril, la revista Nature ha publicat un article que demostra que les mascaretes quirúrgiques eviten el pas de les microgotes de virus de la grip i dels coronavirus del refredat i també dels aerosols d'aquest coronavirus la qual cosa dona proves suficients per afirmar que el fet de portar tothom la mascareta evitarà bona part de la transmissió de la COVID19.

Però cal fer una consideració important: el fet de portar la mascareta potser que ens doni una falsa sensació de seguretat, i que pugui fer que baixem la guàrdia en les altres mesures. Això seria un greu error.

Per tant, si estem a casa o anem sols pel carrer, no cal portar mascaretes. Però si hi ha gent al voltant, encara que puguem mantenir certa distància, hauriem de dur-la posada. No ens oblidem del rentat de mans i de emprar guants quan hem de tocar coses diferents fora de casa (com és el cas de quan anem al supermercat).

I, per acabar, quin tipus de mascareta. La mascareta quirúrgica és suficient, tot i que te una durada limitada (si es mulla, si s’estripa...) de fet estan en general pensades per a un sol ús. Les mascaretes amb vàlvula (haureu sentit a parlar de FFP2 i FFP3) son pels professionals quan fan certes actuacions amb els pacients que poden provocar nebulitzacions de les secrecions. I les mascaretes casolanes, tot i que no estan homologades, son també una barrera (més o menys efectiva depenent de la seva composició, mireu per exemple la foto) que ens pot tenir l'efecte barrera i ajudar a protegir-nos, però no ens podem oblidar de rentar-les molt sovint.

Ànims que això ja sembla que comença a afluixar una mica!!!

CORONAVIRUS, ON SOM ARA

Sembla que estem arribant al moment més àlgid de la pandèmia al nostre territori. Els números son esgarrifosos i la situació en algunes zones és realment alarmant. El confinament que ja sabem que durarà un mínim de 4 setmanes començarà a mostrar la seva efectivitat sobre els 14 dies, és dir, a final de setmana.

Encara no podem saber les xifres de mortalitat com aniran, però el fet de que cada dia ens ho vagin dient per la tele fa de caixa de ressonància i sembla que encara les xifres semblin més grans. De fet, sense pandèmies, cada dia moren a Espanya més de 1000 persones, però no surten a tots les mitjans. 

Per això, fins que tot passi no podrem avaluar amb precisió i prou coneixement de causa la magnitud d’aquest increment de mortalitat, quan es comparin les xifres de morts habituals amb les xifres de morts en aquests mesos. Temps al temps.

Tot i que tenim informació de tota mena (ja parlàvem d’ “infoxicació” en l’anterior entrada d’aquest bloc) vaig a intentar comentar unes senzilles recomanacions.

QUÈ FAIG SI APAREIXEN SÍMPTOMES?

Si tens, febre, tos, mal de coll, has perdut l’olfacte o el gust, o notes que costa una mica respirar... has de contactar per telèfon amb el CAP. Un sanitari parlarà amb tu, avaluarà els símptomes que tens i la seva durada, i amb això et dirà que és el que has de fer.

Si no hi ha cap signe d’alarma, i la durada és de menys de 4 dies et recomanarà que et quedis a casa i segueixis tractament amb paracetamol si cal o potser algun antitussigen. Segons les característiques que hagis explicat es podrà fer el diagnòstic de sospita de Covid-19 (no es farà la prova, en la situació actual, però s’actuarà com si hagués sortit positiva). Si cal una baixa, la farà i te la enviarà per correu electrònic. També et donarà indicacions de com actuar amb les persones convivents, i es podrà lliurar baixa laboral als contactes propers si han d’estar en quarantena.

Pots consultar les mesures d’aïllament que cal prendre a casa en aquests article en 2 parts del Dr. Antoni Trilla (part 1 i part 2) que publica la Vanguardia de 24 i 25 de març.

Si el sanitari que parla amb tu detecta algun, símptoma d’alarma, o una durada de la febre de 4 o més dies, és possible que et faci anar a l’hospital, be per fer una radiografia de tòrax, be per ser valorat més àmpliament a urgències incloent analítica.

Està previst que des del CAP anem fent un seguiment telefònic de les persones diagnosticades que segueixen a casa, amb freqüència adaptada a les seves característiques i necessitats.

ON EM PUC FER LA PROVA DEL COVID-19?

En aquest moment la prova del Covid-19 es fa només a les persones amb malaltia greu, o als sanitaris o cossos de seguretat que han tingut un contacte amb un positiu, i cal saber que no estan contagiats perquè puguin anar a treballar.

Des d’un punt de vista clínic no és imprescindible fer la prova en els pacients amb símptomes lleus, de la mateixa manera que no és fa en les epidèmies de grip, o en els refredats (que per cert un 10% dels refredats de cada any, son per coronavirus, de la mateixa família que el nou coronavirus però molt menys agressius). El saber si és positiu o negatiu no canviarà el tractament, ara per ara, en els casos no greus.

És possible que més endavant, quan disposem de proves ràpides (tindrem el resultat en minuts, mentre que les actuals tarden més d’un dia), si tenim un volum suficient, l’estratègia de diagnòstic sigui diferent i es pot ampliar més els pacients als qui es fa la prova (per exemple els majors de 60 anys, o que tenen altres patologies).

COM PUC JO COL·LABORAR?

En primer lloc, complint amb les instruccions de confinament de forma adequada.

En segon lloc, fent un us adequat del serveis essencials que segueixen funcionant (sanitari, de seguretat, alimentació...).

En tercer lloc, donant-te d’alta en l’App “Stop Covid 19 CAT” de la Generalitat de Catalunya, no ja per la informació que et pugui donar a tu sinó perquè serveix per tenir actualitzat (si l’anem posant al dia) un mapa epidemiològic de gran valor de la situació a Catalunya.

I, per últim, evitant de totes-totes llegir informacions de tipus no oficial que arriben per les xarxes (“el cunyat d’una amiga de la perruquera que treballa en un hospital diu...”), i sobretot no distribuir-ho a ningú. Només serveix per incrementar pors i generar desinformació.

Tinguem paciència, bon humor, i una mica de sort... i esperar a que passi el més aviat possible.

CONFINATS I “INFOXICATS”

Sembla que els governs del mon, amb això del coronavirus estan jugant a veure qui la fot més grossa. S’estan prenent mesures que no sabem massa be quina eficàcia tindran en l’evolució de l’epidèmia de Covid-19, però si que tenim la seguretat absoluta que afectaran de forma molt notable el dia a dia de les persones, i de forma incalculable a l’economia del país. Tot això en nom de la salut, però cal tenir en compte que l' economia és un dels principals (o el principal) determinant de salut.

Cert que les decisions estan assessorades per experts, però no tots els experts estan en la mateixa línia d’acció, i això és normal perquè aquesta és una situació que ens ve de nou i per tant tenim encara moltes incerteses. De fet estan els experts confinadors més absoluts (cal tancar-ho tot) i els experts molt més laxes (“vigileu” però escoles i restaurants oberts).

Però, malgrat les incerteses i grans dubtes que es puguin tenir, s’han de prendre decisions. I a l’hora de prendre decisions en situació d’incertesa hi juguen molts factors, i un d’ells és la por. Soc prudent o soc poruc? Difícil resposta, i només l’evolució dels esdeveniments, a toro passat, potser ens ensenyarà veure l’encert de les decisions que s’hagin pres. O potser ni tan sols així.

Podem sentir, dir, pensar... opinions de tots els colors, però un cop la decisió està presa convé seguir-la sense anar fent retrets.

Primer es van tancar els centres d’ensenyament, es van suspendre tots els esdeveniments esportius, desprès ja vàrem passar a bars i restaurants, al dia següent perruqueries (una “simpàtica” curiositat gentilesa de Moncloa), i encara hi ha qui demana que es tanqui tot el que no sigui alimentació i salut.

Amb motiu dels canvis tant quantitatius com qualitatius de les persones que acudeixen als centres sanitaris, alguns d’aquests centres han anat aplicant mesures organitzatives per poder donar una resposta adequada a les necessitats del moment. Entre aquests moviments reorganitzatius s’inclou el tancament dels consultoris petits i la centralització dels serveis.

Per aquest motiu, hem rebut la instrucció de tancar els consultoris de Masllorenç i Rodonyà i centralitzar l’atenció des del CAP Vila-rodona. Això serà efectiu a partir del 18 de març inclòs.

En aquesta situació cal recomanar a totes les persones que requereixin algun servei o resoldre algun dubte que truquin a Vila-rodona per tal d’exposar quines son les seves necessitats. Hi haurà coses (i no poques) que les podrem solucionar per telèfon, d’altres que es podran aplaçar, i aquelles que requereixin ser vistes per un professional sanitari intentarem gestionar-les de forma adequada per tal que el número de persones present a la sala d’espera sigui el mínim possible per disminuir el risc per a les persones.

Però, sobretot, cal evitar alarmisme, prendre les coses amb calma, ser prudents, confinar-se tal com ens han dit. Potser per poder tenir i mantenir la calma, una de les coses més adequades és veure poc els programes informatius de la tele i no escoltar massa els de la radio perquè, en el seu afany de mantenir-nos informats ens tenen “infoxicats” (intoxicats per massa informació), i la infoxicació pot representar un problema de salut de conseqüències imprevisibles.