L'EFECTE DUNNING-KRUGER I LA COVID-19

Llegia l’altre dia un comentari a la pàgina web d’un company que feia esment d’aquest fet tan habitual de que gairebé qualsevol persona porta dins un entrenador de futbol. La capacitat d’opinar i argumentar sobre el tema és alta i, malgrat no tenir gaire coneixements de futbol (la majoria no van més enllà de llegir algunes cròniques als diaris), i la consciència de ser un expert en el tema és alta.

La web esmentada venia a dir que ara hi hem afegit un altre personatge en els nostres àmbits d’expertesa: l’epidemiòleg. Gairebé tothom porta dins seu un expert epidemiòleg, amb capacitat d’opinar i de dir que és el que s’ha fet be i el que no en la història aquesta de la pandèmia.

Sobre l’any 90, un parell de psicòlegs de la Universitat de Cornell (Nova York) es van interessar en l’estudi d’un lladre que va atracar un parell de bancs a cara descoberta i que ràpidament va ser identificat i detingut. La curiositat del cas era que el lladre es va sorprendre de que l’haguessin reconegut atès que s’havia posat suc de llimona a la cara i suposava que això el feia invisible (?).

Aquest psicòlegs, David Dunning i Justin Kruger, van demanar als participants en un estudi que valoressin la seva competència en 3 àmbits: gramàtica, raonament lògic i humor. Desprès els hi van fer una sèrie de proves per avaluar-ho de forma objectiva.

Van observar que com més gran és la incompetència de la persona, menys conscient és d’això. Per contra, les persones més competents tenen tendència a infravalorar les seves capacitats i coneixements. Això és el que s’anomena efecte Dunning-Kruger.

Aquesta circumstància podríem dir que és ben coneguda. Darwin ja l’havia expressat de forma clara “La ignorància genera confiança amb més freqüència que el coneixement”.  I de fet el saber popular te frases que això ho expressen: “La incultura és atrevida”: “No hi ha res més perillós que un ximple amb iniciativa”.

La gràcia de Dunning i Kruger va ser comprovar-ho de forma experimental i mostrar la seva possible evolució en aquesta gràfica: 1) a poc que una persona ha après alguna cosa d’un camp de coneixement, te la percepció que és el “rei del mambo”, es situa en el cim de la “muntanya de la ignorància”; 2) si aprofundeix en el tema i els seus coneixements augmenten s’adona que la cosa resulta més complicada del que pensava i  amb una mica més de coneixement cau en la “Vall de la desesperació” pensant que realment no sap gairebé res de tot el que hauria de saber; 3) és en aquest punt que comença el camí del saber (allò que deia Sòcrates: “Només se que no se res”) i el creixement de la competència s’acompanya de l’augment de percepció de competència; 4) finalment s’arriba al “altiplà dels gurus” on encara que augmentis la teva competència real, no augmenta la teva percepció al respecte, conscient sempre de que es pot seguir millorant.

Comento tot això perquè amb la pandèmia hem tingut moltes mostres de l’efecte Dunning-Kruger inclòs als nivells més alts. Podem posar com exemple a Donald Trump recomanant lleixiu o hidrocloroquina, o al nostra Govern demanant que les fases a Catalunya fossin per regions sanitàries i no per províncies. I això no s’ha acabat per la qual cosa encara estem en disposició de veure i viure nous exemples paradigmàtics d’aquest efecte.

Hem d’entendre que en la situació actual encara tenim moltes preguntes sense una resposta clara, anem transitant pel camí de la incertesa. Anem veient que van apareixen nous brots (i en seguiran apareixen) i podem pensar que alguna cosa no estem fent be. Potser si, però no ho centraria tot en això. El virus està present, les persones que l’han passat no arriben ni s’acosten al 10%, per tant és lògic que això vagi passant, però ara les condicions son diferents. Estem més preparats per detectar, podem fer proves en menys de 24 h i fer ràpidament confinaments petits i controlats, o més grans, com ara al Segrià, però menys estrictes.

Sabem que el virus es transmet per les microgotes que eliminem al parlar o al respirar. Sabem que això te un recorregut que no va més enllà del metro i mig o dos metres. Sabem que la capacitat de contagi és 20 vegades més alta en ambients tancats que a l’aire lliure. Sabem que el virus pot romandre en algunes superfícies durant hores, però no hi ha de moment proves de que d’això se’n pugui derivar un contagi. Amb tot això hem d’actuar d’una forma que disminuint el risc de contagi ens permeti fer una vida més o menys normal.

Hem de mantenir de forma individual les mesures de seguretat: distància – mans – mascareta. Cal tenir clar que si sempre estic a suficient distància no em puc contagiar, que si no puc mantenir la distància he de dur mascareta (no en els casos de grups estables), i que el rentat de mans és una mesura universal de prevenció d’infeccions. Convé evitar grups grans en espais tancats. Aquestes serien les mesures de Seguretat “EFECTIVA”.

Hi ha altres mesures que podríem anomenar de seguretat “APARENT”, son aquelles que poden fer-nos pensar que estem més protegits però no hi ha proves de que això sigui cert. Per exemple el desinfectat de taules i cadires en un bar, o dels parcs infantils. Ja hem dit que no hi ha proves que d’aquí se’n pugui derivar un contagi, i a més a més si toquem alguna superfície on sigui el virus i fem higiene de mans encara més garanties. Per tant aquestes coses son de seguretat aparent, no està del tot clar que siguin efectives però son relativament fàcils de dur a terme (s’ha de valorar en cada cas).

Per últim, hi ha accions de seguretat “FALSA”. En aquest cas no és tant que no siguin efectives, sinó que poden ser perjudicials. L’ús de guants, de forma inadequada, entraria en aquesta categoria. La higiene de mans dona seguretat, els guants poden disminuir la higiene i per tant tenir en efecte contrari al que volem. Una cosa és posar-se els guants un moment a l’entrar al super i llençar-los en sortir, i una altra es portar guants durant llarga estona sense higienitzar-los. És més recomanable no utilitzar-los.

Si actuem amb prudència raonable i raonada podem disminuir molt el risc de contagi sense alterar de manera important el nostre dia a dia. I cal recordar que si apareixen símptomes hem de trucar al metge.