dijous, 13 de juliol del 2017

MEDICALITZACIÓ DE LA VIDA

Gairebé 2 mesos sense fer una nova entrada en el bloc... ja tocava.

El cert és que he estat una mica embolicat en altres coses. Una d'elles, en concret, va ser una xerrada que em varen convidar a fer en una Jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i la Societat Catalana de Gestió Sanitària, el passat 27 de juny.

El títol de la Jornada era "El valor del medicament en la pràctica clínica, ni massa, ni massa poc”, i el tema que em varen encomanar era la medicalització de la vida.


Si fem un cop d'ull al conjunt de les entrades d'aquest bloc es fàcil veure que d'una o altre manera moltes d'elles fan referència a aquest problema: la medicalització de la vida, els excessos de la medicina, l'obsessió per la salut, la dependència del sistema sanitari.

Vaig acabar la carrera de medicina l'any 80, amb 22 anys, i he pogut veure i viure com ha canviat el funcionament i, sobretot, la utilització del sistema sanitari al llarg de 37 anys. Seguint el ritme evolutiu de la societat ens hem tornat més impacients, més preocupats, més depenents del sistema, menys autoresponsables de la pròpia salut, menys tolerants al discomfort...

Pot servir d'exemple la introducció dels diferents aliments en els nadons. Abans eren les iaies qui deien com s'havia de fer, era força més ràpida que actualment, i podia variar en funció del tipus de iaia. Actualment ho fa el pediatra, és molt més lent, cal consultar-li cada mes, i en general segueixen tots unes pautes similars. No hi ha proves fefaents que això hagi augmentat la salut, però si la dependència i la menor responsabilitat dels pares en el procés. Per cert, ja hi ha alguns estudis que posen de manifest que la introducció més tardana d'alguns aliments augmenta les al·lèrgies a aquests aliments.

Es per tot això que moltes vegades, i no sempre amb èxit, intentem evitar des de les consultes coses que no son pròpiament malalties (com per exemple el malestar de la vida diària) o problemes menors que es curen espontàniament amb independència de que fem un o altre tractament (els catarros de vies altes, molts problemes d'ossos o articulacions...).

Doncs be, de tot això vaig parlar una mica en aquesta Jornada que he esmentat i que tot i que dirigida a professionals sanitaris, penso que es perfectament accessible a qualsevol persona que hi pugui estar interessada.

Si voleu, podeu veure la xerrada en aquest enllaç -> Xerrada medicalització de la vida


2 comentaris:

  1. Felicitats! Molt interessant, i a més molt divertit! Rodonyà pot estar orgullós. Ah, però procuraré NO venir gaire per la consulta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fas be! Com més sana està una persona és més possible que el contacte amb els sistema sanitari aporti més perjudici que benefici. ;)

      Elimina

Pots comentar qualsevol aspecte que vulguis d'aquesta entrada. Si es vol es pot fer de forma anònima, tot i que és preferible identificar-se. Si per aspectes de confidencialitat prefereixes no identificar-te públicament, pots emprar l'opció de correu electrònic jcasajuana.tgn.ics@gencat.cat